El comissari europeu de Pressupostos, Günther Oettinger, ha advertit que en el proper marc plurianual de la Unió Europea, que s'aplicarà del 2021 al 2027, hi haurà retallades de despeses i exigència de més ingressos, per compensar la pèrdua d'entre 12.000 i 14.000 milions d'euros anuals en ingressos pel Brèxit. És el primer marc plurianual que no comptarà amb les aportacions britàniques.

De fet, tots els programes estaran afectats per retallades pressupostàries, excepte el programa Erasmus+ i el programa Horitzó 2020, el pla de la UE per a la investigació i el desenvolupament. S'estima que la Política Agrària Comuna (PAC) i la política de cohesió patiran retallades d'entre el 6 i el 8 per cent.

Davant aquesta situació, els països del sud de la Unió han intentat articular polítiques comunes per tal d'aconseguir uns pressupostos més favorables per a les seves prioritats. Per això s'han reunit en una cimera a Roma els caps d'Estat o de Govern de França, Itàlia, Espanya, Portugal, Grècia, Xipre i Malta.

Els Vint-i-set celebraran un Consell Europeu informal el 23 de febrer per començar a discutir les seves prioritats pressupostàries. Els països del sud buscaran la "cogestió i cofinançament de la política migratòria a les fronteres europees", però també una estratègia de defensa comuna "plenament implementada" i basada en el "finançament conjunt, ambicions compartides i una estratègia comuna".

Els set països del sud també volen capacitats de seguretat interior i exterior millorades i un pla d'inversió permanent, concentrat en la innovació i que impacti en els Estats membres, especialment per completar el mercat únic, en particular la unió per la innovació, la unió digital, la unió energètica i la unió dels mercats de capitals. En aquest context, han obert la porta a una "política coordinada d'impostos empresarials", en línia amb estàndards internacionals, segons el text de la declaració de Roma.

En tercer lloc, aposten per reforçar la mobilitat dels joves i una política europea d'educació i cultura més ambiciosa, amb instruments com el programa Erasmus, la targeta d'estudiant europea, universitats europees, reconeixement mutu de titulacions i aprenentatge al llarg de la vida. Encara que no ho desenvolupen, també parlen de "reforçar la ciutadania europea" i la "integració".

Els set governants, que han acordat tornar a reunir-se al març, també volen apostar per la posada en marxa del pilar europeu de drets socials proclamat en la recent cimera de Göteborg.

En aquest àmbit, el govern espanyol defensarà que s'ampliï el fons europeu de garantia juvenil "del que Espanya és el primer beneficiari", segons va avançar Jorge Toledo, secretari d'Estat d'Assumptes Europeus al desembre davant la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea.

Toledo també va apuntar que el govern espanyol vol negociar, com a novetat, que el criteri de l'atur i especialment el d'atur juvenil sigui important a l'hora d'assignar fons, tant de la política agrícola comuna com de cohesió.