El jutge de Badalona que investiga el cas contra part del govern de la ciutat per atendre la ciutadania el 12 d'Octubre i estripar la fotocòpia de la interlocutòria judicial que els prohibia fer-ho, ha arxivat el cas. El magistrat considera que els fets no són constitutius de cap delicte i que tot plegat va ser una "performance". El jutge arxiva el cas però reparteix llenya per tot: Regidors, Contenciós Administratiu i premsa.

José María Noales Tintoré diu en la seva interlocutòria que si "els regidors haguessin ordenat l’obertura de les portes al públic i als empleats públics, i tots ells haguessin entrat a ‘Ajuntament, s’hauria produït la veritable desobediència, però el fet és que no es va produir, i els fets es van limitar a una mera “performance” (“performance” és, segons el diccionari una actuació o representació artística amb cert grau d’improvisació,). Dit ras i curt, “el dret penal no castiga les “performances””, afirma. 

Oriol Lladó (ERC), José Téllez (GB), Agnès Rotger (ERC), Laia Sabater (GB), Fátima Taleb (GB) i Francesc Duran (GB) s'exposaven a un delicte de desobediència, que comporta penes d'inhabilitació entre els sis mesos i els dos anys, a part de la multa. 

El jutge és molt clar a l'hora de determinar si el que van fer els regidors de Badalona estava prohibit. "Es pot dir directament que no", remarca en la seva interlocutòria José María Noales Tintoré, tot i que matisa "encara que molt hàbilment els investigats varen fer creure que sí". El magistrat contextualitza els fets en el marc polític actual i el debat independentista i justifica el fet que els sis regidors del govern de Badalona vulguessin fer un acte de desobediència: "Una certa part de la poblacio catalana, o almenys una certa part de la seva representació política, creu convenient la desobediència com a mitjà per assolir els seus objectius. Així doncs, partint de la premissa anterior, no és cap disbarat considerar que una persona vol fer creure als altres que està comentent un delicte, cosa que fora del marc anterior seria impensable". 

José María Noales Tintoré denuncia la judicialitació de la política i reparteix a totes bandes. Tant contra els regidors com contra el jutge que va dictar la prohibició. Al govern de Badalona imputat els retreu la seva conducta i diu que "en aparença a ulls de tothom és delictiva, s'és coneixedor que comportarà l'actuació dels tribunals, però en darrer terme s'és coneixedor que realment no és, en cap cas, delictiva". Critica el circ mediàtic i també retreu al contenciós Administratiu haver entrat en el joc: "S'aconsegueix així un ressò mediàtic d'una determinada postura política amb l'ajut impropi de l'Administració de Justícia". I el més clar exemple de tot plegat és l'escenificació de Josep Téllez trencant la còpia de la interlocutòria: "Es va tractar d'una simple escenificació".

Reben també els mitjans de comunicació i qualifica de contundents algunes afirmacions periodístiques, potser guiades per un excés de sensacionalisme en les informacions que es van publicar contra l'Ajuntament.

En la seva interlocutòria el jutge veu "sorprenent" que el Contenciós Administratiu que va prohibir obrir l'Ajuntament de Badalona el 12 d'Octubre, no fes cap "tipus de requeriment o advertència d'incórrer en un delicte, com hauria estat perfectament lògic". El jutge no entén que el contenciós no "exhortés el jutjat en funcions de guàrdia a fer-lo, en cas d'omissió, per error, en la mateixa resolució".

El grup municipal del PP de Badalona és qui va denunciar l'Ajuntament de la ciutat per un suposat delicte de desobediència després que els regidors de l'equip de govern decidissin obrir les oficines municipals plantant cara al jutge, que havia obligat a fer festa al consistori amb motiu del 12 d'Octubre. 

Téllez penedit

"Tenim una interlocutòria que impedeix que avui ni tan sols els càrrecs electes puguem entrar dins de les dependències municipals", va dir el tinent d'alcalde José Téllez. Segons el jutge "l'investigat faltava a la veritat, donat que era era plenament conscient que no era així".

En la seva declaració als jutjats de Badalona, Téllez "es va desdir d'aquestes paraules i va afirmar que no ho creia i que s'havia expressat malament"", recull la interlocutòria.

José María Noales Tintoré també deixa clar que estripar una fotocòpia de paper judicial no és delicte, "per desagradable i mal educat que pugui semblar". El jutge exposa que "no és més que exterioritzar el desacord o la indignació amb allò que conté", però que "no té cap trascendència jurídica".