L'aclamada sèrie d'HBO Chernobyl, que està aixecant passions a tot el món i que s'ha situat com a número u en puntuació en la llista d'IMDB per davant de Breaking Bad, The Wire, Los Soprano o Joc de Trons, ha tornat a portar el record de la catàstrofe nuclear més important de la història.

La matinada del 26 d'abril de 1986, una cadena d'errors tècnics i humans durant una prova de seguretat a la central nuclear Vladímir Ilitx Uliànov situada a Ucraïna va provocar l'explosió i posterior exposició del nucli del reactor 4 d'aquesta construcció i es va alliberar a l'atmosfera una quantitat elevadíssima de material radioactiu.

Segons un informe de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica, durant els deu dies següents a l'explosió, va continuar un intens alliberament de gasos i aerosols radioactius que van contaminar el terreny en diferents direccions i a considerables distàncies de la central. El 6 de maig de 1986 es va estimar que l'alliberament total de substàncies (exclosos els gasos nobles radioactius) era d'aproximadament el 3,5% de l'inventari total de radionúclid existents al reactor en el moment de l'accident, entre els quals hi havia l'estronci 90, el iode 131 i el cesi 137. Tots ells altament perillosos per a la salut de les persones.

El núvol radioactiu generat es va estendre aviat a la resta d'Europa i part del món. De fet, davant del silenci de l'antiga Unió Soviètica, van ser les autoritats sueques les que van donar la veu d'alarma en detectar alts nivells de radioactivitat en l'aire. El següent vídeo publicat per l'Institut de la Protecció Radioactiva i Seguretat Nuclear, que simula el desplaçament del núvol basat en la reconstrucció de les condicions meteorològiques en aquells dies, reflecteix clarament com es va estendre a Rússia, Bielorússia, Suècia, Finlàndia, Àustria, Noruega, Bulgària, Suïssa, Grècia, Eslovènia, Itàlia o el Regne Unit, entre altres.

I a Catalunya?

En el vídeo es mostra com la direcció del vent va impedir que el núvol arribés a Espanya, encara que existeix una certa controvèrsia, ja que l'organització Greenpeace en un informe publicat el 2006 assegurava que es van detectar "quantitats de radioactivitat menors, però importants", especialment a Catalunya i les Balears. El cert és que els efectes per a la salut de les persones d'aquest catastròfic accident no estan molt clars, ja que existeix una gran divergència entre uns informes i d'altres. Segons va publicar l'ONU, l'accident va produir 59 morts confirmades per radiació i entre 4.000 i 9.000 més previstes per al futur a causa de l'exposició al material tòxic.

A Europa, el famós informe TORCH elaborat pel Partit Verd Alemany assegura, en canvi, que la xifra de morts pot variar entre les 30.000 i les 60.000 persones. Greenpeace ha publicat que es produiran 270.000 casos de càncer només atribuïbles a la pluja radioactiva de Txernòbil, dels quals 93.000 seran probablement fatals.

Un altre informe del 2006 elaborat per la filial alemanya de l'Associació Internacional de Metges per a la Prevenció de la Guerra Nuclear conclou que més de 10.000 persones actualment es troben afectades per càncer de tiroide i que s'espera que la xifra ascendeixi a 50.000. A més, recull que s'han observat en nounats 10.000 deformitats i 5.000 morts degut també a l'exposició a llarg termini. El cert és que la controvèrsia és enorme i, en el dia d'avui, és molt difícil acabar exactament quina ha estat la repercussió de l'explosió d'aquesta central nuclear per a la salut dels europeus.