Divendres farà 9 anys exactes de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. En aquelles coordenades, el 28 de juny de 2010, se situa el punt de partida del procés sobiranista. Fins aleshores, l'independentisme només representava el 15% de la societat catalana, segons les enquestes, avui frega el 50%. El president d'Espanya era llavors José Luis Rodríguez Zapatero. Ell mateix ha reconegut aquest dimarts que "al primer a qui va disgustar aquella sentència va ser a mi". 

En una entrevista a Rac1, qui va ser un dels principals artífexs d'aquell Estatut, després escapçat, ha convidat el govern de Pedro Sánchez a no fer fàstics a negociar amb l'independentisme i l'ha emplaçat a "dedicar el temps que sigui necessari al diàleg" per arribar a un acord que doni sortida al conflicte català. "Sóc un militant del diàleg", ha dit Zapatero, que ha revelat que abans que comencés el judici als líders independentistes catalans va mantenir una conversa telefònica amb Oriol Junqueras des de la presó. Tots dos, ha explicat, van coincidir en la necessitat de reconstruir ponts per trobar una solució. Segons la seva versió, va rebre una trucada i li van passar amb Junqueras. De seguida va informar a Moncloa. També ha explicat que s'ha comunicat per via interposada, a través "d'un bon amic comú", amb Carles Puigdemont. Zapatero ha advertit que la situació de l'expresident a Waterloo "és la més complicada que haurem de gestionar" i no s'ha mullat sobre si té dret o no a exercir com a eurodiputat. 

Sobre la possibilitat que l'enrocament d'uns i altres dugui Espanya a unes noves eleccions per la impossibilitat que Pedro Sánchez trobi suports per a la investidura, com ja va passar el 2016, Zapatero ha estat clar, "les descarto". En aquest sentit, ha volgut desdramatitzar un hipotètic pacte amb l'independentisme i Bildu, "són a l'arc parlamentari". I ha afegit que "tan de bo sigui la legislatura de l'inevitable, necessari i esperat diàleg amb els independentistes, que durant la meva etapa eren nacionalistes". Ha rememorat aquelles llargues trobades amb Artur Mas i ha posat en dubte que l'expresident sigui realment independentista. 

L'entrevista ha estat curta però intensa, no només pel que ha dit Zapatero, sinó també pel que ha callat. Per exemple, quan Basté ha preguntat si considera que Junqueras, Forn, els Jordis, Forcadell, Turull, Rull, Romeva i Bassa són presos polítics, ha evitat respondre-hi. No ha dit que sí, però tampoc que no, posant com a excusa que ja ha tingut prou problemes quan ha parlat de Veneçuela. Igualment prudent s'ha mostrat a l'hora de referir-se a la sentència del Tribunal Suprem, però de la seva afirmació també es pot llegir entre línies, "espero que la sentència no comprometi el diàleg i ens permeti recuperar la convivència". En canvi, el que sí que ha aclarit amb tota contundència és que "no sóc partidari d'un referèndum d'autodeterminació, perquè és una sortida falsa d'un debat, no és la demostració d'una bona cultura democràtica, perquè la democràcia és convivència i unitat". Obre la porta, això sí, a reformar la Constitució. 

Rivera, VOX, la dreta i el PSOE

Més enllà de com afrontar la situació amb Catalunya, Zapatero ha abordat la crisi de Ciutadans. "No m'ha sorprès, sempre he vist Rivera una persona de dretes, conservador". L'expresident ha estat extremadament dur amb el líder de Cs, recordant-li que "jo he dirigit un partit com el PSOE durant 12 anys i sé què significa un partit, cal tenir una carcassa ideològica". De fet, ha aprofitat per reivindicar la vella política, "el que és nou, en política dura molt poc" i ha bromejat assenyalant que "Rajoy ha estat molt prolífic", en l'aparició de nous partits. Per tant, fent-lo responsable, amb la seva mala gestió com a president, del desencant de la ciutadania amb els partits tradicionals. 

Zapatero, doncs, ha tornat avui a Catalunya, ha vingut a presentar un llibre. De passada, s'ha deixat entrevistar i res del que ha dit no és casualitat. Per sintetitzar-ho, dos titulars: aplana el camí a Sánchez per pactar amb l'independentisme i preveu el reforçament del bipartidisme a Espanya.