Violència extrema i indiscriminada contra ciutadans pacífics que esperaven per votar. Aquesta ha estat la resposta de l'Estat espanyol, que ha orquestrat atacs en grup de desenes de furgonetes d'antiavalots del Cos Nacional de la Policia (CNP) i de la Guàrdia Civil que anaven recorrent els diferents col·legis electorals.

Els atacs no s'han improvisat. Sant Julià de Ramis, on havia de votar el president, Carles Puigdemont, ha estat un dels primers centres que ha rebut la visita dels antiavalots. La Conselleria d'Ensenyament, on la consellera Clara Ponsatí ha estat arrossegada pel terra; l'escola Infant Jesús de Barcelona, on han aparegut les primeres imatges de ferits ensangonats -una dona amb un trau al cap i un home que ha hagut de ser traslladat amb ambulància-; Sabadell, amb càrregues al mig del carrer i bales de goma; Sant Carles de la Ràpita, on els ferits per cops de porra s'han comptat per desenes... A partir d'aquí els atacs s'han repetit amb furgonetes del CNP i la Guàrdia Civil que es desplaçaven en grup d'un centre a l'altre i de ciutat en ciutat.

Als col·legis electorals tot just s'acabaven de muntar les meses i instal·lar les urnes. Desenes de veïns han vetllat tota la nit els centres per impedir que fossin precintats i des de les cinc del matí s'hi han anat concentrant centenars de persones a les portes. A partir de les sis, els Mossos s'han anat presentant a tots els col·legis, però davant la gentada, s'han limitat a aixecar acta. En molts casos, un vehicle de la policia catalana s'hi ha quedat fent guàrdia al carrer.

Les forces estatals, però, han tingut una actuació molt més expeditiva. Els antiavalots han entrat als col·legis a cops de porra, trencant vidres i saltant tanques, i s'han emportat les urnes i les paperetes per impedir la votació.

Les alarmes han començat a saltar amb l'assetjament als votants de l'Institut Ramon Llull de Barcelona, quan encara no eren les nou del matí. S'han endut les urnes després de carregar contra la gent que intentava bloquejar l'entrada. El següent objectiu ha estat l'Institut Balmes de la capital catalana. La caravana de furgonetes del CNP s'ha anat desplaçant en grup. Quan l'objectiu no estava clar, aturaven la renglera de desenes de vehicles ocupant carrers sencers i es tornaven a posar en marxa tan aviat rebien l'ordre.

En alguns dels col·legis els responsables de les meses han amagat el material electoral. També aquí hi ha hagut denúncies de brutalitat policial, d'agents que han pressionat els presents perquè desvelessin on eren les urnes.

Precisament en previsió que la policia volgués tancar col·legis, el Govern havia anunciat abans d'encetar les votacions que s'obria un cens universal i que es podria votar en qualsevol dels centres habilitats. A patir d'aquí, un dels objectius de les forces estatals ha estat aturar la connexió a internet. Passades les onze del matí, la Guàrdia Civil ha anunciat a través de Twitter que havia neutralitzat el cens universal.

Votar davant l'onada embogida de violència

El president ha replicat a l'operació policial penjant una declaració en què ha expressat la indignació davant l’“onada embogida de violència injustificada” contra gent pacífica i ha cridat a respondre al llarg del dia d’avui de manera serena anant a les urnes a votar.

Al migdia, el Govern ha penjat un mapa amb els col·legis electorals oberts i els que han estat clausurats perquè els catalans puguin consultar on acudir a votar.

A primera hora de la tarda, el Govern mantenia oberts tres de cada quatre col·legis i 4.561 meses.