Mai una compareixença del màxim representant d'un grup municipal  de dos regidors havia suscitat tanta expectació a la menuda sala de premsa de l'Ajuntament de Barcelona, on aquest dimecres al matí un bon grapat de periodistes s'han hagut d'asseure al terra. Mèrit de Manuel Valls. Després de 21 dies de silenci, interromput només pel discurs del dia de la investidura d'Ada Colau, l'ex-primer ministre francès ha protagonitzat, nerviós, una roda de premsa. La primera com a regidor. Dues conclusions: seguirà a l'Ajuntament i obre una guerra cruenta amb Albert Rivera. 

Sobre la taula, un munt d'hipòtesis i controvèrsies que confluïen en una de principal: el seu futur a Barcelona. Valls ha volgut tallar d'arrel les especulacions sobre una possible renúncia al seu càrrec de regidor a l'Ajuntament. "El meu compromís amb Barcelona surt reforçat després dels últims esdeveniments", ha sentenciat, "la nostra és posició una modesta però que tindrà la força de la coherència i l’ètica del servei públic i el sentit d’estat". De fet, Valls duia perfectament calculada l'estratègia d'avui. Treure l'artilleria contra Ciutadans, deixar el partit despullat davant l'opinió pública, de tal manera que la patacada sideral que representa quedar-se amb només dues cadires a l'Ajuntament quedés en un segon pla. 

I és que la notícia ha estat sens dubte la crítica descarnada a Ciutadans després que Albert Rivera decidís trencar abruptament amb ell. "Jo no rebo lliçons d'oposició al nacionalisme i al populisme, ni aquí ni a França". Ha acusat el partit taronja d'utilitzar com a excusa el vot favorable a la investidura de Colau, que ha tornat a justificar, i ha assegurat que el que en realitat hi ha "és un problema polític i greu, les raons de la ruptura són fruit d’una opció molt equivocada, l’estratègia de quant pitjor millor és una estratègia equivocada i perillosa que ha deixat orfes aquells qui van apostar el 21-D per Arrimadas". I ha afegit que quan va consolidar-se l'aliança amb Cs, "era un partit liberal, centrista, europeista i centrat, però es va anar convertint en un partit diferent, l’únic que va frenar la ruptura després de les eleccions andaluses va ser el meu compromís amb Barcelona, jo no vaig venir per entrar a la lluita entre les dretes, substituir el PP o bloquejar un govern constitucionalista".

Mentre Cs s'esforça a negar que els pactes amb Vox, Valls l'ha definit com "el partit que pacta amb no liberals, reaccionaris i antieuropeus, no s’hi val amagar-se al darrera del PP, cadascú és responsable dels seus actes, és una deriva greu que no comparteixen molts dels seus votants". Tot un torpede dirigit i dedicat a Rivera. Tampoc no s'ha estat de reconèixer que "la foto de Colón", la manifestació de les tres dretes de la qual va participar tot i que va evitar pujar a l'escenari, "va ser un error". Però és que encara tenia més artilleria. "S'ha sacrificat Catalunya pels interessos electorals a la resta d'Espanya", ha denunciat amb contundència.

I el nou partit?

Entre la premsa, quedava encara una altra incògnita per resoldre. La de saber si vol o no comandar l'edificació d'un nou partit polític. Preguntat per aquesta qüestió, ha afirmat clarament que "jo no participaré a la construcció d'un partit polític a Catalunya", però sí que ha afegit que "ajudarà" i hi col·laborarà, perquè "hi ha un espai orfe, el de la tolerància i la moderació". En certa manera, l'esmena a la totalitat a l'estratègia de Cs es pot entendre perfectament com una OPA al seu electorat. 

En definitiva, ell no serà qui impulsi un nou partit, però deixa oberta la possibilitat de pujar al carro dels moviments que hi ha actius ara mateix, per exemple a l'entorn de l'expresident de Societat Civil Catalana Josep Ramon Boshc, de Lliures, de Pascal o de Santi Vila. "Es poden obrir molts espais, hi ha molta feina". Això sí,  Valls ha demanat temps per reflexionar, com a mínim fins després de les vacances d'estiu. 

"No votar Colau era votar Maragall"

Manuel Valls ha tornat a reivindicar el seu paper de salvador. De salvador de Barcelona de les urpes de l'independentisme. Segons les seves pròpies paraules, "ignorar que Colau i Maragall no són la mateixa cosa és absurd i mentir", i ha disparat contra la "manca de fermesa de l'àmbit constitucionalista" per "barrar el pas a l'independentisme", perquè "no votar Colau era votar Maragall". 

Això sí, ha valorat com a "lamentable i reprovable" que la primera decisió de l'alcaldessa hagi estat tornar a penjar el llaç groc a la façana de l'Ajuntament i li ha demanat que el retiri per "respecte a l'estat de dret i la independència dels jutges". Valls interpreta la iniciativa com la manera de "fer-se perdonar el vot de dissabte". 

Sobre la decisió de Celestino Corbacho d'abandonar-lo i anar-se'n al grup municipal de Ciutadans, s'ha limitat a qualificar-ho "d'incomprensible", però no ha volgut fer sang. Tots els cartutxos els havia gastat ja amb Rivera.