“El relat inventat sobre la ‘rebel·lió, sedició, organització criminal’ i altres perles que fa a la posició del poble català, vol amagar la fragilitat política i econòmica d'un Estat que fa aigües per tot arreu. Això de la ‘unitat d'Espanya’ és la seva última coartada”. És la conclusió d’Alfonso Durán-Pich, que ha estat conseller delegat de diverses empreses i és llicenciat en sociologia, psicologia i administració d'empreses per les universitats de Deusto, Barcelona i Stanford.

Durán-Pich explica al seu blog (“El perquè de tot plegat”) que “el sistema foral [el concert econòmic basc i navarrès] no s'aplica a Catalunya perquè deixaria un retrat en blanc i negre d'un Estat decadent, que ha institucionalitzat la subvenció com a forma de vida, tant per a les macro-empreses lligades a les decisions del BOE, com per a les classes passives properes al pessebre del poder”.

L’autor es basa en l’informe del Consell General d'Economistes d'Espanya (“Riscos i incerteses de futur de l'economia espanyola”), que dedica un capítol a estimar què passaria si s’aplica a Catalunya el concert econòmic basc, que suposa administrar els propis recursos fiscals i contribuir amb una quota a les anomenades “despeses generals de l'Estat”.

Classes extractives

Són conclusions semblants a les d’un altre informe, fet públic a principis del 2018, de la governamental Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Fedea) i dirigit per l'economista Ángel de la Fuente.

Per a Durán-Pich, l’actual sistema de finançament autonòmic no ho és. “Catalunya no necessita cap sistema de finançament; amb els recursos que genera en té prou per a cobrir la seva despesa pública corrent i invertir en allò que és necessari”. Ell s’estima més anomenar-lo “sistema de redistribució de rendes”, que imposa a Catalunya un dèficit fiscal, “fruit d'una decisió política imposada arbitràriament per una de les parts”, que descriu com a “classes extractives de l’estat”.

Segons ell, aquesta “política de redistribució no ha servit per a res. S'ha gastat de forma supèrflua (pa i circ) i s'ha invertit amb criteris ideològics (la xarxa de l'AVE com a símptoma de la seva megalomania) i no amb criteris econòmics”.