Una proposta contra-intuïtiva, i potser ingènua, per a la Unió Europea (UE): mantenir com a membres de la UE les nacions i regions que s'independitzin d'altres estats membres i canviar els tractats europeus perquè així sigui. La proposta ve... d’Àsia. És de Madhav Das Nalapat (foto), professor universitari i director del Sunday Guardian, setmanari polític de referència a l’Índia, i d’iTV, que aplega set canals amb una audiència de 122 milions de persones.

Nalapat parla específicament de Catalunya. La columna es titula "Només una Catalunya lliure pot salvar la UE". La seva columna conté alguns errors de fets i d'apreciació que no afecten la proposta. 

Raona que posar-se al costat de la repressió del secessionisme “és un error”, justament perquè “l'avantatge més important de la UE és que ha fet irrellevants les fronteres nacionals”. Que una Catalunya (o Escòcia, que també hi surt citada) independent quedi automàticament dins la UE “amortiria el cop per l'estat d’origen i reduiria de manera molt significativa l'impacte d'una secessió”, diu Nalapat.

“Fora del fet que Catalunya dedicaria molts menys impostos a mantenir el que quedés d'Espanya, gairebé no hi hauria diferències sobre el terreny un cop feta la independència de la regió catalana”, afegeix.

Burocràcia europea

Ofegar el secessionisme català, explica l’intel·lectual indi, “és un exemple de la perversitat i la manca de racionalitat de la burocràcia de Brussel·les”. El mecanisme que proposa, en canvi, “seria un avantatge clau per a la UE”. A més, diu, tindria també el benefici afegit que “els estats més petits es governen millor i els seus governs són més a prop dels seus ciutadans”.

Aquest mecanisme obert, segueix Nalapat, permetria la UE “adaptar-se a qualsevol estat separat que es formi com a conseqüència de l'impuls popular”, una situació que considera millor que el conflicte que es deriva de refusar als catalans o ajudar Madrid a “ofegar l’impuls cap a la independència”.

La UE, afegeix, “és una estructura perfecta per assegurar la ruptura indolora d'un estat membre en entitats separades. En aquest sentit, Europa té un avantatge que la majoria d'altres zones mundials amb problemes secessionistes no tenen”.

La idea pot ser pràctica i lògica però també ingènua políticament. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i altres mandarins de la UE, temen justament això: que si Catalunya es converteix en [un Estat] independent, d'altres regions europees farien el mateix.

A l’octubre del 2017, Juncker ja es va refusar a mediar entre els governs català i espanyol perquè es crearia “més caos” a la UE i perquè no vol “una Europa que d'aquí a quinze anys estigui formada per més de 90 països”.