El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha rebutjat la recusació del jutge que porta la causa del president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència a les resolucions de la Junta Electoral sobre els llaços grocs. Al seu parer, la petició de Torra es fonamenta en motius "imaginaris, il·lusoris i arbitraris".

De fet, la resposta qüestiona l'advocat Gonzalo Boye per com argumenta els motius de la recusació: "Amb l'objectiu de dilatar indegudament la tramitació de la causa (art. 24.2 CE), com posa de manifest el fet que estigui fundada, per una banda, en motius imaginaris, il·lusoris o arbitraris, sobre els quals no s'aporta ni s'ofereix principi de prova vàlid algun, i, d'altra banda, en una causa legal en què aquests motius no podrien trobar encaix de cap manera. "

Diu la interlocutòria, a més, que "constitueix un notori abús de dret que comporta, a més, un frau processal perpetrat, d'una banda, amb el propòsit d'apartar de la instrucció de la causa al jutge natural predeterminat per la llei i per les normes de repartiment d'aquesta Sala, simplement, per no haver resolt en l'únic sentit que estava disposada a admetre la part recusant, i, d'altra banda, amb l'objectiu de dilatar indegudament la tramitació de la causa (art. 24.2 CE), com posa de manifest el fet que estigui fundada, per una banda, en motius imaginaris, il·lusoris o arbitraris, sobre els quals no s'aporta ni s'ofereix principi de prova vàlid algun, i, d'altra banda, en una causa legal en què aquests motius no podrien trobar encaix de cap manera".

El magistrat Carlos Ramos es mostra implacable en el seu escrit per desestimar la recusació de Torra: "Tampoc procedeix acceptar com Principi de prova de la pròpia Resolucions de 27 de juny 2017, que ha constituït el detonant de la recusació, sota pena d'incórrer en el inadmissible vici de tautologia consistent en acreditar les pretensions simplement per la seva simple enunciat - "perquè el dic jo "-.

 

L'escrit contraposa l'actitud de Torra amb la del conseller d'Interior, Miquel Buch. Diu que Buch sí que va fer cas de la Junta Electoral quan se li va requerir eliminar els símbols: "Quan aquestes mateixes ordres li van ser donades al conseller d'Interior de la pròpia Generalitat de Catalunya, les mateixes van ser complertes en menys de 24 hores".

En la interlocutòria es posa de manifest que tot se'ls implicats en el cas, tant torra com els advocats de la Generalitat, el síndic de Greuges i els advocats del president d ela Generalitat, han acceptat i donat per suposada la competència de la JEC i remarca que la suposada imparcialitat de dos dels seus vocals només s'atribueix, per part de Quim torra, a partir "de les opinions que van publicar en les xarxes socials amb posterioritat a l'adopció dels acords", i que el seu nomenament també va ser fruit de la intervenció de Junts per Catalunya en la formació de la JEC i que per tant tenien "perfecte coneixement dels seus mèrits i perfils".