El Tribunal Suprem ha rebutjat ajornar l'inici del judici al procés, tal com havien reclamat els advocats dels presos polítics, i manté la data del 12 de febrer. Els lletrats de Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull, Oriol Junqueras y Raül Romeva van demanar d'ajornar l'inici tres setmanes per poder estudiar la documentació de les acusacions acceptada com a prova pel tribunal la setmana passada.

El tribunal manté l'inici de les sessions per al dimarts 12 de febrer, i diu a les defenses que no han de tenir els documents aportats per la resta d'advocats abans del judici. "La prova documental, a diferència del que expressen els escrits de les defenses, es practica al ple; no s'anticipa al ple", recull la interlocutòria. A més, declina deixar en llibertat els presos durant el judici. Les defenses al·legaven que després de la filtració d'un guàrdia civil del vídeo dels trasllats la mesura evitaria "més tractes denigrants".

Els advocats, al mateix escrit en què demanaven d'ajornar el judici, denunciaven la vulneració del dret dels processats a la seva dignitat i a no patir tractes inhumans o degradants durant els trasllats. Es referien al vídeo enregistrat des d'un furgó de la Guàrdia Civil durant el trasllat de la presó de Brians 2 a Alcalá Meco. El tribunal assegura que ja es van donar instruccions a les autoritats responsables i afirma que el Ministeri de l'Interior prendrà les mesures que consideri davant dels fets denunciats pels processats.

El tribunal explica que "parlar de prova documental anticipada per referir-se als documents que han estat reclamats suposa distanciar-se del significat processal genuí de la prova anticipada", que es preveu per a supòsits de previsible irrepetibilitat d'una determinada declaració testifical.  "És en aquests supòsits a què es refereix la dogmàtica com a prova anticipada (o, en una altra terminologia, prova preconstituïda). Tant si s'entenen les dues denominacions com a sinònimes com si se'ls atribueixi un substrat conceptual diferenciat, el cas és que ni una ni l'altra tenen res a veure amb les regles d'aportació i valoració de la prova documental ", afegeix el tribunal. "Res de tot això —reiteren— s'assembla a la reclamació de documents amb caràcter previ a l'inici de les sessions del judici oral".  

 

A la mateixa interlocutòria el tribunal contesta a altres al·legacions plantejades per diverses defenses, com ara la relativa a la vulneració del dret dels processats a la seva dignitat i a no patir tractes inhumans o degradants en els trasllats policials. La sala recorda que ja "va posar els fets en coneixement de les autoritats responsables del trasllat i ara reitera la necessitat que aquest es verifiqui amb un respecte escrupolós a la dignitat dels processats. És un fet notori que les possibles responsabilitats que es puguin haver derivat dels fets que es denuncien estan sent depurades pel Ministeri de l'Interior. Serà en aquest àmbit d'actuació en què s'han de formular les al·legacions que s'estimin pertinents".  

Pel que fa a "la petició complementària que la conducta d'algun dels responsables de la custòdia i trasllat dels processats determini la substitució de la mesura cautelar de presó preventiva acordada" per l'instructor, el Suprem assenyala que no pot ser acceptada: "Els pressupostos a què s'ha associat la vigència d'aquesta mesura continuen intactes i no poden ser neutralitzats per l'episodi que va tenir lloc durant el trasllat". També es refereix a la suposada vulneració, plantejada per les defenses, del dret a la presumpció d'innocència que es derivaria d'unes declaracions de la secretària d'estat Irene Lozano, responsable de la campanya governamental Espanya Global, i destaca que podrà ser objecte d'al·legació en les sessions del judici en què es reivindiqui la vigència d'aquest dret.