La decisió de la Justícia alemanya sobre la petició espanyola d'extradició de Carles Puigdemont és pròxima, i serà aquest estiu. La jutge portaveu del Tribunal d'Schleswig-Holstein, Frauke Holmer, ha manifestat a El Nacional que no es contempla que el procediment s'allargui fins al mes de setembre. Tot i això, la jutge portaveu no ha volgut parlar d'una data concreta per a la decisió, a l'espera que el Tribunal acabi d'estudiar el cas.

El jutge Llarena va enviar, fora de termini, uns 2.000 folis amb informació financera de la Generalitat, escrits en castellà i sense traduir a l'alemany, sobre l'hipotètic cost que hauria tingut l'obertura dels col·legis electorals l'1-O. La defensa ho va interpretar com una acció a la desesperada del magistrat espanyol per intentar argumentar el delicte de malversació.

Aquesta documentació sobrevinguda va obrir l'especulació sobre si la Justícia alemanya demanaria un allargament del procediment, i mitjans espanyols ho van donar per fet, però el mateix Tribunal ho va desmentir.

Els tres jutges que analitzen el cas són Martin Probst, Matthias Hohmann i Matthias Schiemann. Van rebutjar ja en un primer moment amb contundència l’extradició de Carles Puigdemont per rebel·lió, perquè van considerar l’acusació de la justícia espanyola “il·lícita” en no demostrar que s'utilitzés la violència. Respecte del suposat delicte de malversació, van demanar més proves, perquè les van considerar insuficients.

Arran d'aquestes primeres valoracions, el Tribunal va deixar en llibertat a l'abril el president a l'exili, que estava empresonat a Neumünster des que va ser detingut en tornar d'un viatge a Finlàndia. El Tribunal no ha revisat la situació de llibertat de moviments de Puigdemont per Alemanya, tot i els documents que ha anat enviant Llarena en els darrers mesos.

La ministra de Justícia alemanya, Katarina Barley (SPD), va qualificar en el seu dia la decisió de posar en llibertat Puigdemont d'“absolutament correcta”, una afirmació que va molestar el govern de Mariano Rajoy.