El Tribunal Constitucional ha anul·lat la consideració de preferent que la llei del 2010 del Parlament atorga a l'ús de l'occità a la pirinenca Vall d'Aran davant del castellà i el català, encara que ha considerat constitucional que la norma faciliti l'ús normalitzat d'aquesta llengua.

La categoria de "preferent" que la Llei del Parlament d'octubre del 2010 usa per considerar l'occità, aranès a l'Aran, i situar el seu ús per damunt de les altres llengües oficials en aquella vall pirinenca, no és admissible, ha sentenciat el Constitucional.

La norma obligava a l'ús preferent per part de les administracions públiques, estatals i autonòmiques, de la llengua occitana a la Vall d'Aran, amb l'objectiu d'atorgar a aquest idioma protecció lingüística davant del castellà i el català.

L'advocat de l'Estat en nom del govern espanyol va recórrer la llei amb l'argument que atorgar preferència en l'ús per part dels poders públics a una llengua oficial amb relació a altres que també ho són, és contrari a la Constitució.

Aquesta és la tesi que ratifica la sentència del TC, que es remet a la seva doctrina d'acord amb la qual "la declaració d'una llengua com d'ús preferent a les Administracions públiques i els mitjans de comunicació públics és inconstitucional perquè transcendeix la mera descripció d'una realitat lingüística i implica la primacia d'una llengua sobre una altra en el territori d'una Comunitat Autònoma".

"La cooficialitat ha de subjectar-se a un patró d'equilibri o igualtat entre llengües, de manera que en cap cas ha d'atorgar-se prevalença o preponderància d'una llengua sobre una altra", diu la sentència també.

"Resulta d'allò anterior que també les mesures per garantir el respecte i protecció de la llengua pròpia tenen límits, ja que ha d'admetre's el risc que les disposicions que adoptin les Comunitats Autònomes poden afectar l'ús de l'altra llengua cooficial i, d'aquesta manera, a l'ordenació del pluralisme lingüístic que garanteixen la Constitució i els respectius Estatuts d'Autonomia", afegeix el TC.

"Així doncs, el foment i promoció de l'aranès en tots els àmbits, com a mesura de política de normalització d'una llengua minoritària està sotmès a límits. Un d'aquests límits és que les mesures adoptades no han d'afectar la preservació de l'equilibri entre les llengües cooficials, que impedeix atribuir caràcter preferent a cap d'elles", explica.

En aplicació d'aquesta doctrina, el Constitucional anul·la les disposicions de la llei recorreguda que donen prioritat a l'aranès. Però no considera inconstitucional la disposició de la llei que considera que sigui l'occità la llengua normalment utilitzada per les administracions catalanes en les seves relacions amb Aran, ni tampoc que els ciutadans puguin acudir al seu ús lliurement, com una llengua oficial que és.

La declaració ús normal per a l'occità "no implica ni exclusió ni preferència de l'aranès sobre les altres dues llengües també oficials a l'Aran, ni tampoc pretén privar el castellà i el català d'aquesta qualitat de llengües d'ús normal a l'Aran", concreta en aquest sentit l'alt tribunal.