El Tribunal Suprem manté les ordres de detenció nacional contra el president Carles Puigdemont i el conseller Antoni Comín. La sala segona ha desestimat aquest dimecres el recurs d'apel·lació que havien presentat les seves defenses contra la decisió del jutge Pablo Llarena, que va rebutjar la petició de deixar-les sense efecte després de ser escollits eurodiputats. D'aquesta manera, l'alt tribunal els torna a negar la immunitat. Això es produeix l'endemà que l'advocat general de la UE argumentés que Oriol Junqueras havia adquirit la immunitat des del moment que es va constituir el Parlament Europeu. Però els magistrats ja s’encarreguen de separar-ho del cas del líder d’ERC.

En la seva interlocutòria, la sala segona subratlla que els raonaments del jutge instructor Pablo Llarena “són clars i no arbitraris en fonamentar el manteniment de les ordres de detenció i presó en la ‘inqüestionable persistència de la situació de rebel·lia dels acusats i en el seu processament per greus delictes’”. De la mateixa manera, el Suprem compra l’argument que “per aplicar el privilegi o immunitat parlamentària no n’hi ha prou amb la condició de diputats electes”, sinó que han d’haver pres possessió dels càrrecs.

 

En aquest sentit, els magistrats fonamenten la immunitat en dues condicions: "L'adquisició de la plena condició de membre de Parlament Europeu mitjançant el previ acatament de la Constitució, i la presa de possessió després de l'obertura de la primera sessió que se celebri després de les eleccions. És a dir, no inclou els diputats merament electes".

La interlocutòria arriba a dir que "en qualsevol cas, per analitzar l'abast, contingut i eficàcia de les prerrogatives, privilegis i immunitats inherents a la condició de parlamentari europeu, en els termes que resolgui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en aquesta mateixa causa, caldrà que els recurrents, assolida la condició de privilegi, compareguin personalment en aquesta causa i es posin a disposició de la justícia".

“No és com Junqueras”

De la mateixa manera, el Suprem rebutja l’al·legació de Puigdemont i Comín que s’hagi vulnerat el principi d’igualtat davant la llei en relació amb Oriol Junqueras, respecte al qual la sala ha elevat qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. "No es pot apreciar similitud entre el demanat pel sr Junqueras, un permís penitenciari per acudir a emplenar el tràmit previst a l'article 224.2 de la Llei Orgànica de Règim Electoral General, quan és a la presó i s'ha sotmès al judici celebrat davant del tribunal, i els ara recurrents, que són pròfugs de la justícia, havent eludit el seu enjudiciament, i sol·liciten que s'aixequi una ordre de detenció que pesa sobre seu”, argumenten els magistrats. "No coincideixen ni el que es demana, ni com es demana per a un i per als altres", insisteixen en aquesta línia.

Els magistrats també descarten elevar una qüestió prejudicial al TJUE amb 17 preguntes, com demanaven Puigdemont i Comín. La sala segona considera que excedeix el recurs d’apel·lació presentat. "L'objecte d'aquest recurs ve determinat per l'objecte i pretensions exercitades inicialment, sense que puguin plantejar-se en l'apel·lació noves pretensions alienes a les plantejades de manera inicial", assenyalen.

“Molt abans de la seva elecció”

Finalment, el Tribunal Suprem rebat l’argument de les defenses que l’objectiu de l’ordre de detenció nacional sigui impedir que prenguin possessió del seu escó. Els magistrats asseguren que, si fos així, “seria inadmissible”, però desmenteixen que hagi estat així. “Les ordres van ser acordades molt abans de la concurrència dels afectats a les eleccions al Parlament Europeu”, argumenten. L’"únic objectiu”, afegeixen, era “aconseguir la seva submissió a l’acció de la justícia espanyola que voluntàriament tots dos recurrents havien decidit eludir, situant-se fora del territori nacional”. Tampoc no creuen que la immunitat pugui estendre’s a la fase prèvia a la presa de possessió. “L’argument inversament indica que en tindria prou qualsevol sospitós, processat o condemnat, presentant-se a les eleccions i sent escollit per eludir l’acció de la justícia o la llei penal. És evident que resulta inacceptable”, conclouen.