Tuits, retuits, comparticions a Facebook, fotografies dels líders independentistes a les manifestacions, declaracions a la premsa… Aquestes són algunes de les ‘proves’ contra els líders sobiranistes processats pel cas 1-O i altres investigats per la causa que s’aporten en alguns dels informes de la Guàrdia Civil, i així s’extreu del sumari del cas, al que ha tingut accés de manera integra El Nacional.
En un dels informes, per exemple, es fa un llistat exhaustiu dels líders i càrrecs que han participat en les manifestacions independentistes des de la diada de 2013, així com en altres manifestacions com la de suport als condemnats pel 9-N i actes en suport al referèndum com el del juny passat on hi va participar l'entrenador català Pep Guardiola. En tots ells es detalla els participants i les frases destacades pronunciades durant els seus discursos.
La cosa, però, no acaba aquí. La part més detallada en l'informe és la referent als fets del 20-S, quan es va produir la manifestació davant la conselleria d'Economia com a mostra de rebuig per les detencions d'alts càrrecs del Govern, i per la que s'acusa Jordi Sànchez i Jordi Cuixart de rebel·lió.
En un dels annexos, es poden trobar fotografies de tots els participants. S'hi poden trobar des d'imatges del vicepresident Oriol Junqueras o de la presidenta del Parlament Carme Forcadell, fins a d'altres que no han estat imputats com l'actual president de la cambra, Roger Torrent, el conseller de Treball, Chakir el Homrani, el president del PDeCAT, David Bonvehí o l'alcaldable per Barcelona, Neus Munté.
En l'informe, s'assenyala com a 'proves' de l'organització de la manifestació els tuits i Whats Apps de les entitats, però també els cartells que duien els manifestants, entre els que hi havia domassos d'Òmnium. També asseguren que l'ambient era "crispat" perquè els manifestants corejaven proclames com "no tinc por", "votarem", "aquesta nit la passareu aquí" o "votem per ser lliures".
També hi ha fotografies de diverses persones sobre els cotxes de la Guàrdia Civil, a més de Sànchez i Cuixart, entre els que hi ha des de les aleshores diputades de la CUP Mireia Boya o Eulàlia Reguant, fins a periodistes i altres manifestants. Concretament, s'assenyala un periodista de TV3 que va realitzar una entrevista des de dalt del vehicle.
Anàlisi de tuits
En el mateix informe, també es fa un anàlisi detallat dels tuits i retuits que es van fer des del comptes de l’AMI i també d’alguns dels seus associats destacats des del 20 de setembre fins l’1-O. El recull inclou missatges d'allò més sorprenents, com per exemple que es tracti com a prova el tuit de Jordi Munell, alcalde de Ripoll, on donava les gràcies als camions i tractors per protegir els col·legis electorals l’1-O.
O també un retuit de l’alcalde de l’Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, a uns tuits de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez on animaven a participar a la manifestació del 20-D de manera “serena i pacíficament”.
També s'assenyalen els CDRs i asseguren que hi ha una "relació amb els partits polítics" basada en arguments com que des del Facebook de la CUP d'Horta o de Nou Barris es van compartir missatges d'aquests comitès per la república.
Errors i incorreccions
A més, com ja ha passat en altres documents de la Guàrdia Civil, es poden trobar força errors. Com en el cas del ja més que conegut Sant Esteve de les Roures, quan es referien a Sant Esteve de Sesrovires, en aquest informe el cos armat espanyol -que actua com a policia judicial en aquest cas- comet noves incorreccions.
Entre ells, es refereixen a Alfred Bosch com a portaveu d'ERC al Congrés, quan des de 2015 és regidor a l'Ajuntament de Barcelona. També assenyalen que el 20-S Eduardo Reyes era president de Sumate, quan ja no ho era, i assenyalen a Munté com a diputada de JxSí, tot i que ho va deixar al mes de gener de 2017. També asseguren que l'exconsellera Irene Rigau havia estat inhabilitada pel Tribunal Constitucional, quan en realitat ho va ser pel TSJC.
Aquest informe de la Guàrida Civil, juntament amb altres i també amb les declaracions dels presos davant l'Audiència i el tribunal Suprem, està inclòs dins el sumari del cas 1-O, que ha permés a la Fiscalia demanar 25 anys de presó per a Oriol Junqueras i entre 16 i 17 per a la resta de presos.