El govern espanyol ja té preparada la reforma educativa que ha de desmantellar la LOMCE, més coneguda com a Llei Wert. L'objectiu d'"espanyoritzar als nens catalans", la frase amb la que l'exministre popular José Ignacio Wert es va referir a la llei, ja és més que història. La nova reforma tornarà a la Generalitat les competències lingüístiques que li havia tret la norma dels populars. 

La nova llei, en cas que finalment sigui aprovada, permetrà a les comunitats amb llengües cooficials decidir els criteris per a l'aprenentatge dels idiomes i això, inclou la capacitat de regular en quina llengua es poden matricular els alumnes i en quin se'ls avalua. Així, es recupera la regulació de l'ús de la llengua oficial i s'acaba amb l'obligatorietat de donar 6.000 euros per escolaritzar els alumnes en castellà. 

La proposta del Ministeri planteja tornar a una distribució de la decisió del currículum de les matèries en la qual l'Estat en determini el 55% en el cas de les comunitats amb llengua cooficial. La LOMCE preveia una regulació estatal més elevada. D'aquesta manera, es tornarà al que preveien lleis com la LOGSE o la LOE, on l'Estat decidia el 55% del currículum i la Generalitat el 45%.

Pel que fa a la llengua, el Ministeri preveu la supressió de la regulació de l'ús de la llengua cooficial que preveia la LOMCE, inclosa l'escolarització, deixant aquesta regulació en mans de les comunitats. La supressió afecta també la regulació de l'exempció de cursar o ser avaluat en la llengua cooficial. També es preveu dur a terme una regulació d'acord amb la sentència del TC que va anul·lar l'ajuda de 6.000 euros per a l'escolarització en castellà que es preveia a la llei Wert.

Elimina les revalides i l'obligatorietat de la religió

La reforma recupera els punts principals de la LOE, la llei aprovada l'any 2006 pel PSOE, amb la incorporació d'algunes novetats. Entre elles: un pla personalitzat per repetidores, elimina les revàlides i acaba amb l'obligatorietat de l'assignatura de Religió.

Així, la proposta del govern espanyol també es fixa l'objectiu d'evitar la doble via en el quart curs de l'ESO, i elimina els ''itineraris'' que havia dissenyat el ministre Wert per segregar els alumnes que continuessin els estudis a l'FP o a Batxillerat. D'aquesta manera es vol assegurar que qualsevol estudiant que acabi l'ESO tingui la mateixa titulació. En aquest sentit, després de l'entrada en vigor de la LOMCE, la consellera Rigau va esquivar incloent al currículum de secundària un reforç de matemàtiques. Aquesta titulació única de l'ESO s'hi podrà arribar a través del currículum ordinari i de qualsevol mesura d'atenció a la diversitat.

El text que preveu modificar la LOMCE, també inclou establir un pla de repetició individualitzat per als alumnes que necessiten aquesta mesura, alhora que preveu la necessitat d'organitzar i adoptar mesures educatives ordinàries prèvies a la repetició, una decisió que s'ha de prendre de manera col·legiada per la junta d'avaluació. 

La proposta de Celáa aposta per eliminar les revàlides a 6è de Primària i a 4t d'ESO, actualment suspeses a l'espera d'un pacte d'estat per a l'educació. Aquestes avaluacions es convertiran en mostrals i plurianuals, per tal de conèixer l'estat del sistema educatiu, rendir comptes per part dels centres i orientar les mesures de gestió dels centres i les polítiques de les administracions. A Catalunya, aquestes proves ja es duen a terme amb caràcter censal per part del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu. En una mateixa línia, es vol tornar a desvincular les proves d'accés a la universitat a l'obtenció del títol de Batxillerat, un aspecte que a Catalunya s'ha mantingut. 

Tal com s'havia avançat, l'assignatura de religió perdrà el seu caràcter avaluable i serà optativa sense l'obligació de cursar una matèria alternativa per als qui no sol·licitin cursar-la. A Batxillerat també es deixarà de considerar la religió com una matèria específica. En canvi, al segon o tercer cicle d'Educació Primària, i a 2n o 3r d'ESO, els alumnes hauran de cursar l'assignatura d'Educació en valors cívics i ètics.