Els vots favorables d'ERC (menys el de Gabriel Rufián) i el PDeCAT perquè Tomás Fernando Flores sigui el nou president de RTVE no han agradat gens a la premsa espanyola, que s'ha afanyat a vincular —de nou— aquest suport amb l'acostament dels presos polítics a Catalunya.

Alguns mitjans no han tingut cap problema en arribar fins i tot a fregar l'insult criticant tant els líders sobiranistes traslladats a Catalunya, com el Govern i l'executiu de Pedro Sánchez. El nou director d'RTVE ho serà "gràcies als colpistes" i el líder socialista ha canviat el seu rumb per satisfer les aspiracions de l'independentisme.

Mateixos arguments per a qüestions diferents, però, això sí, sempre tenen a veure amb Catalunya i la sobirania. Sembla ser que la majoria dels grans diaris de Madrid s'estimen més l'època en què les negatives constants del govern del PP regnaven a Espanya, quan només obrien la boca —en relació a la qüestió catalana— per titllar els polítics independentistes de "colpistes" i per deixar clar que, en cap cas, no parlarien de les aspiracions del poble català i, per tant, encara menys les tindrien en compte.

El xantatge

Per a El Mundo, això "no és distensió, és un xantatge". Subratllant que "Sánchez trepitja línies vermelles per apuntalar la seva feble majoria", destaca que "Torra li arrenca obrir el diàleg sobre l'autodeterminació a Moncloa, encara que la rebutjarà".

Segons la seva opinió, "el Govern de Pedro Sánchez s'assembla cada vegada menys a l'oposició de Pedro Sánchez" i afirmen aquesta idea sota l'argument que "aquell Sánchez fins i tot reclamava una actualització del delicte de rebel·lió que reconegués que avui és possible donar un cop -i tipificar-lo com tal- sense recórrer a la violència d'añejos espadones", a més de perquè el president espanyol "deia racista i supremacista al mateix Torra que es disposa a rebre a Moncloa".

La crítica al també líder del PSOE és, com a poc, dura. El diari citat deixa anar, sense pèls a la llengua, que "importa poc que la seva mutació l'hagi produït la liquiditat ideològica" o "la manca de sinceritat del seu compromís amb el 155", perquè ara "els socis de censura del president exerceixen diàriament sobre ell un xantatge indissimulat". Però encara van més enllà: "Clar que un xantatge sol és eficaç si el víctima de xantatge és prou feble com per haver d'acceptar-lo o bé convocar eleccions".

Un xantatge que segons la seva opinió "legitima el seu marc discursiu qui més zel hauria de posar en combatre'l" i ho exemplifiquen sostenint que els presos polítics "han estat apropats a un mateix mòdul penitenciari a Catalunya, on quedaran a cura d'un conseller independentista." Precisament per tot això, es lamenten que "la distensió sempre arriba del mateix costat, mentre el secessionisme, envalentit, creua línies vermelles i consolida posicions aprofitant el terreny cedit per aquest Govern [espanyol]".

Ansietat socialista

Per a La Razón, això és una mostra més de l'"ansietat" que hi ha en la Moncloa davant de la imminent reunió entre Sánchez i Torra i ho donen per fet assegurant que "el Govern [espanyol] mesura cada gest per no ofendre a Torra i perjudicar l'«operació distensió»".

Segons el seu punt de vista, els dies que queden fins a l'esperada trobada "s'estan vivint com un compte enrere", però el més important és que "la consigna és crear el clima més propici perquè la cita se saldi amb algun resultat positiu".

Per dur-ho a terme, consideren que el govern del PSOE "ha condicionant sobre manera el discurs de Sánchez en els últims dies, que ha adoptat una actitud condescendent respecte a les provocacions del líder català, per evitar comprometre l'èxit de la normalització de les relacions entre les institucions que ambdós lideren".

De fet, com el diari anterior, també s'agafa al fet que fa unes setmanes el mateix Sánchez cridés "supremacista" a Torra i es fan eco de les contradiccions entre el mateix president del govern espanyol i el seu propi executiu per les paraules del ministre d'Exteriors, Josep Borrell, en què donava suport a l'ambaixador espanyol a Washington, Pedro Morenés, i animava als altres a actuar com ell.

Per tot això, es lamenten que "les picades d'ull de Moncloa cap a la Generalitat per destensar la relació van començar des del primer Consell de Ministres" perquè ja llavors "l'Executiu va decidir aixecar el control de la despesa que exercia sobre Catalunya".

En un article d'opinió encara van un pas més enllà i vincula directament les "concessions" als independentistes amb el control de RTVE en considerar que "l'esquerra i els separatistes van imposar amb la seva majoria en el Congrés el decretàs televisiu que va apartar a PP i Cs" i insistint, a més, en la idea que "Pedro Sánchez va aconseguir el suport clau d'ERC després que se sotmetés a l'exigència dels independentistes que es «parlarà de tot», inclòs el referèndum, a la cita amb Torra a La Moncloa", cosa que consideren "un procés de nul·la qualitat democràtica", mentre adverteixen que vénen "temps negres per a la TV pública".

Tolerar els menyspreus

L'ABC, en una línia molt similar, dedica un article sencer a enumerar "els menyspreus de la Generalitat que tolera el Govern [espanyol]" lamentant-se que "encara no s'ha complert un mes de la presa de possessió dels ministres del Govern de Pedro Sánchez (7 de juny) i el menyspreu des del secessionisme institucional instaurat en la Generalitat de Catalunya cap al «diàleg» i la mà estesa mostrats per l'Executiu no ha desistit ni un sol dia".

Entre aquesta llista de "menyspreus", es troba la reobertura del Diplocat, el nomenament de Meritxell Serret com a delegada del Govern a Brussel·les o la restitució d'alguns càrrecs institucionals. Gràcies a tot això, i sempre segons l'opinió del mitjà citat, Sánchez ha pogut "consumar" "la presa de RTVE amb els colpistes".

A més, no tenen cap problema en batejar un altre article sota el títol "L'ascensió indignada a la presó de Lledoners" i deixen anar que la imatge que donava tota la gent esperant l'arribada dels líders independentistes a les presons catalanes "semblava l'estètica de la d'una etapa d'alta muntanya del Tour de França però els mateixos participants volien desmentir-ho", mentre critiquen que Torra anés a visitar-los i pogués entrar al centre penitenciari.

Vergonya i infarts

El País, del seu costat, es desmarca de la resta de diaris citats i va en una altra línia defensant que l'acostament es limita al compliment de la llei i no a un favor del govern de Pedro Sánchez.

Mentrestant, El Español va fort i, en un article titulat "Els colpistes, d'operació sortida", no té cap problema en deixar anar que "el trasllat dels presos fa per a un acudit, per a una metàfora, per a dos infarts i molta vergonya a la gent de bé."

Carregant fort contra Sánchez perquè consideren que "les prioritats del nou temps són aquestes: una foto amb un exiliat libi als ossos i l'arrejuntament dels colpistes al terròs", es lamenten que la prioritat dels socialistes sigui "anar pel narcisisme cap a esgotar i esgotar-nos des de la legislatura fins a les costures pàtries".

El pitjor arriba al final i aquest és el literal: "Veig Junqueras amb les denes del rosari, a Forcadell reflexionant sobre el camp semàntic del terme rebel·lió i el monosil·làbic i el poètic, i com de bé es parla el català quan es parla bé. A les presons de Catalunya no els esperen els epígons del Vaquilla, ni quinquis del Barri Xino, sinó felicitacions i la rendida hospitalitat d'Esther Capella, consellera de Justícia i amantíssima amfitriona amb càrrec a les competències penitenciàries de la Generalitat (errors dels nostres pares). Ara sí que Sánchez està en condicions de rebre a Torra i regalar-li noves genuflexions".