Fa més d'un any que està tancat a la presó, però se'l continua veient fort i ferm. Raül Romeva (Madrid, 1971) diu que està "tranquil" i veu la presó com "una "eina política" més de la "lluita pacífica". Després de mesos de silenci, el candidat d'ERC al Senat ha aconseguit travessar els murs de la presó de Soto del Real i participar en un acte electoral a Cambrils aquest diumenge. En una entrevista per escrit a El Nacional​, demana que ERC sigui forta a Madrid per poder condicionar la política i desbloquejar la situació de no negociació.

judici proces Raül Romeva Suprem Efe

Fotografia d'arxiu de Raül Romeva durant el judici del Tribunal Suprem / EFE

Com es troba?
Em trobo bé, tranquil, considero que la presó és una eina política i forma part de la nostra lluita pacífica. És una eina més per evidenciar a tot demòcrata que no és acceptable la manipulació que s’està fent del dret penal per reprimir una ideologia. En una part del llibre que he publicat, Esperança i llibertat, explico com la visc i com l’afronto, és una manera també de compartir-ho.

La presó és una eina política i forma part de la nostra lluita pacífica

Com està vivint el judici?
És un judici llarg, i hem patit una incertesa constant sobre la durada i el seu desenvolupament. Físicament és cert que esgota, al matí em llevo sobre les 6:00h a la cel·la, i comença el procés de trasllat, i arribem de nou a la presó a partir de les 21h. Són 3 o 4 dies consecutius.

Creu que el fet que Marchena no permeti la visualització de vídeos vulnera el seu dret a defensa?
Respecte la visualització dels vídeos, és un criteri subjectiu, no permet la contraposició entre el que explica un testimoni i la realitat documentada dels fets de forma directa i clara, pel Tribunal i per tothom que segueix el judici. La defensa no té aquesta oportunitat de contraposar i analitzar si percepcions i fets es corroboren. Tindrà l’oportunitat esbiaixada i dificultada en l’espai que habilita el Tribunal per a les documentals, ja que les defenses hauran de retrocedir a les afirmacions de centenars de testimonis, fetes amb molts dies d’antelació, i, evidentment, sense qui les ha fetes al davant per poder expressar-se també. En aquest sentit entenc que hi ha un biaix que ens perjudica, i per tant ens vulnera el dret a defensa.

Comparteix la teoria de què la sentència ja està dictada?
Estem davant d’un judici eminentment polític. Ens estem defensant com si fos un judici amb tots els arguments racionals i les proves objectives que demostren que davant una ficció construïda l’única sentència possible és l’absolució. Aquest és el nostre plantejament, ara bé, també entenem el judici com una continuació de la nostra demanda pacífica i democràtica per altres mitjans.

Però, creu que està decidida ja una condemna?
He de defensar un cop més que la única sentència justa possible és l’absolució. Fer un referèndum no és delicte, però impedir-lo per la força, com van fer, sí que ho és. Va ser expressament despenalitzat per la Llei orgànica 2/2005, de 22 de juny, de modificació del Codi Penal. Dit d'una altra manera, hi va haver un debat sobre aquesta qüestió i les Corts espanyoles van decidir que no era cap delicte. Això és una qüestió política, i utilitzar la via penal per reprimir una ideologia és un perill per a la democràcia.

Utilitzar la via penal per reprimir una ideologia és un perill per a la democràcia

Quina ha de ser la resposta de l’independentisme i del Govern davant una sentència condemnatòria?
Els darrers han estat un mesos intensos que ens han posat a prova personalment i com a país, i en els propers seguirem vivint moments que segur que poden reconfigurar la nostra història. No és possible preveure com acabaran tots els conflictes que com a societat tenim plantejats. Però la resposta social i política al moment que vivim només pot basar-se en una solidaritat ferma, creixent, pacífica però sobretot integradora de totes aquelles persones que volen participar de la defensa de totes les llibertats democràtiques i de la justícia contra tota repressió. Perquè aquesta és la immensa majoria de la societat catalana i hem de saber articular-la.

Ara fa un any i mig dels fets que s’estan jutjant, com creu que ha de seguir el procés? Cal un “reset”?
Al llibre Esperança i Llibertat, he intentat reflexionar sobre la nostra situació. Parlo del passat, per contextualitzar, bastant del present, però molt més del futur, per saber on volem anar i, sobretot, per què hi volem anar. La forma com havíem viscut, vist o entès el procés fins ara ha canviat. Considero que tot allò que hem fet era necessari encara que no hagi estat suficient. En tot cas, és la generositat, el respecte mutu, la pluralitat, els objectius i els lideratges compartits, el que sempre ens ha fet avançar. És des d’aquesta perspectiva com hem de continuar, si volem ser més i anar més lluny. Les experiències viscudes i acumulades, les hem d’entendre com aprenentatges que hem d’utilitzar, i no quedar-nos en el lament dels possibles errors que hagin pogut cometre uns o altres al llarg del camí. Ens han de permetre corregir, motivar i continuar avançant.

El camí cap a la República no serà ni fàcil, ni ràpid, ni exempt de patiment. Som en una cursa de fons

Què vol dir?
Tenir mirada llarga vol dir saber que tota la informació acumulada, ja sigui dels encerts o dels errors, és enormement valuosa per assolir l’objectiu. La meva opinió l’he expressada des de fa anys, el camí cap a la República no serà ni fàcil, ni ràpid, ni exempta de patiment. Som en una cursa de fons. I per tant, ens cal tenir la mirada llarga i també la mà estesa.

Romeva i Junqueras miting Cambrils campanya  28-A - ACN

Raül Romeva i Oriol Junqueras durant el míting de Cambrils aquest passat diumenge / ACN

A més de pres polític, vostè també es presenta com a candidat al Senat. Com valora el fet que finalment hagin pogut entrar en campanya? 
Hauríem d’estar en llibertat, la presó preventiva és injustificable. És una anormalitat que estem fent videoconferències en alguns mítings o algunes rodes premsa des de la presó, tenim els nostres drets polítics intactes per tant, hauríem, no només poder participar en la campanya puntualment, sinó que alhora hauríem de poder fer política en la vida parlamentària, en el meu cas soc diputat al Parlament de Catalunya. Cal recordar que aquesta darrera setmana de campanya s’ha obert aquesta escletxa, que no hi va ser en la campanya del 21D, però també hem de recordar que se’ns ha denegat la participació en debats i també poder fer algun acte a les presons. Sigui com sigui és una oportunitat que utilitzarem per poder-nos expressar.

Justament aquest diumenge va poder participar en un acte amb l’Oriol Junqueras a Cambrils, com ho va viure?
Poder sentir, veure i viure una campanya i escoltar la gent és molt emocionant, però alhora ens resultava estrany per la distància, el lloc i la situació que ens envoltava, també va ser una connexió on vam patir diversos problemes tècnics, però per damunt de tot molt agraït a tota la gent que va ser a Cambrils i tots els que ho van seguir, per fer-nos sentir a prop. Ho hem comentat també amb Jordi Sànchez i Josep Rull i són emocions compartides.

Mai renunciarem ni als nostres objectius ni a tenir el cap ben alt, la mirada llarga i la mà estesa

Durant aquest míting va dir "qui digui que ens rendim, menteix". A qui es referia i, en tot cas, per què creu que els acusen d’això?
No ho deia contra ningú. Ho deia reafirmant el nostre compromís, un compromís que és col•lectiu. I en cap cas ni perquè aquest camí sigui lent, ni perquè sigui difícil, ni perquè sigui dolorós, justifica que nosaltres encara que estem aquí dins ens rendim. Davant de tots aquells que repeteixen que no ens en sortirem i que això és impossible, simplement reafirmar que no hi renunciarem mai, ni als nostres objectius, ni tenir el cap ben alt, la mirada llarga i la mà estesa, i a fer-ho amb el verb serè, ja que amb insults i desqualificacions no construïm mai res. I ho farem sempre amb esperança en el futur, perquè aquest camí que hem emprès és irreversible.

Obrim el focus, per què va decidir anar a les llistes del Senat?
És una decisió compartida amb l’Oriol Junqueras. Considerem que sigui quina sigui la sentència el problema polític continuarà. Perquè la presó, el judici i la repressió, que pateixen tantes persones a Catalunya, en són només la conseqüència. Sabem que el problema persistirà, però també volem mostrar que només trobarem solucions en la política i, en aquest sentit, la nostra voluntat constructiva i el nostre compromís polític continuen, i continuaran, intactes.

Creu que hi ha possibilitats que puguin agafar l’acta?
Tinc els meus drets polítics intactes, espero poder recollir l’acta sense cap problema. 

Volem ser forts al Congrés i al Senat per poder superar aquell Estat que s’ha negat a escoltar, a parlar, i a arribar a acords

Què hi van a fer al Congrés i al Senat?
En aquestes eleccions volem aconseguir la major força política al Congrés i al Senat. Volem ser forts per frenar el perill de l’extrema dreta, perquè no només és VOX, el populisme ha col·locat el seu producte, és a dir, la seva agenda i el seu llenguatge és ara el del PP i el de Ciutadans, el comparteixen sense complex. Però també per poder superar aquell Estat que s’ha negat a escoltar, a parlar, i a arribar a acords. Perquè la política va d’això, d’arribar a acords.

S'ha parlat molt de si l'independentisme ha d'anar a Madrid a bloquejar. Per què vostès no aposten per aquesta opció?
El què està clar és que sense poder polític real a Madrid no hi haurà capacitat ni de bloquejar res ni de negociar res, només hi haurà retòrica estèril contra un executiu i una majoria parlamentaria contraria als interessos de tots els ciutadans de Catalunya. I, en aquests moments, l’únic actor capaç d’assolir aquesta doble capacitat, se’ns dubte és Esquerra.

Quines condicions ha de posar ERC per investir Pedro Sánchez?
El què ha de fer Esquerra en aquestes eleccions és guanyar-les, i aconseguir la capacitat de condicionar la política a Madrid, és el vot útil perquè no sigui Ciutadans qui imposi condicions a Sánchez.

ERC ha de guanyar les eleccions per aconseguir condicionar la política a Madrid. És el vot útil perquè Ciutadans no imposi les condicions

Sánchez està fent una campanya molt dura contra l’independentisme i ha dit que no permetrà mai l’autodeterminació. No sembla un PSOE molt obert al diàleg, no? Què els fa pensar que pot canviar d’opinió i seure a dialogar?
Catalunya té dret a decidir democràticament el seu futur. El dret a decidir és un objectiu legal i legítim, i irrenunciable. Ens cal seguir lluitant. En un moment on tot sembla difícil, l’independentisme ha de ser conscient que la legitimitat només té una font: el suport social i electoral creixent, sostingut i reconegut i, per aconseguir-lo, cal utilitzar el poder polític que atorguen totes les institucions però alhora també ser capaç de participar i condicionar les decisions de les majories a l’Estat al nostre favor. El PSOE no farà passos si no tenim l'aritmètica que l'obligui a moure's. Entre tots podem fer que sigui així.

En cas que no accepti les seves condicions, estaria d’acord en fer-lo president igualment per evitar un tripartit de la dreta o un pacte amb Cs?
Sánchez necessita un projecte, no un xec en blanc. Fins ara li ha mancat valentia i responsabilitat.

Sánchez necessita un projecte, no un xec en blanc

raul romeva govern consell escutiu sergi alcazar

Imatge d'arxiu de Raül Romeva durant una roda de premsa al Palau de la Generalitat / Sergi Alcàzar

Per acabar, durant la campanya JxCat s'ha reivindicat com la candidatura de la unitat independentista i, algunes veus, els han acusat de preferir el seu partit a una llista única. Què els contesta?
Respecto que considerin que la millor opció sigui sempre una única llista, en tot cas, és una opció que s’ha fet en el passat. A Esperança i Llibertat també reflexiono sobre aquesta qüestió i les fórmules, opcions, resultats de molts debats instrumentals que hem tingut. L’independentisme ha de ser intel·ligent, pragmàtic i generós, i hauria de ser capaç d’articular consensos fins i tot en les discrepàncies. El moment actual requereix de molta intel·ligència col·lectiva, on tothom és necessari, fins i tot treballant des d’espais diferents i a la vegada complementaris. Potser el moment ens demana fixar-nos en les moltes coincidències que existeixen, posar-les en valor, i aprofitar-les per construir espais cada vegada més amplis.

L’independentisme ha de ser intel·ligent, pragmàtic i generós, i hauria de ser capaç d’articular consensos fins i tot en les discrepàncies

Hi hauria d’haver una certa unitat independentista a Madrid la legislatura vinent?
La societat és plural, i la diversitat d’opcions no ha de ser vista mai com un problema, sinó com el símptoma de la maduresa social i política de qualsevol país. Per descomptat aquesta diversitat és perfectament compatible amb la possibilitat d’establir acords estratègics, i no només a Madrid.