Raül Romeva ha entrat a l'hemicicle del Senat amb posat ferm, el cap ben alt i un somriure d'orella a orella. Un posat que contrasta amb el tracte que ha rebut per part dins la cambra. El senador i pres polític ha entrat a l'edifici a les 8.20 pel pàrquing custodiat per la Guàrdia Civil des del centre penitenciari de Soto del Real.
Fins a l'hora del ple, a les 10 del matí, Romeva ha estat tancat en una sala sense poder veure els seus companys de files, ni tampoc la seva parella, Diana Riba, que era a l'edifici. Un tracte que consideren indignant: "Sembla una presó, no una cambra legislativa", denuncien des de l'entorn.
De fet, la parella, Romeva i Riba, no s'ha pogut veure abans del ple i han hagut de forçar una trobada de dos minuts als lavabos del Congrés. Riba, que és també candidata d'ERC al Parlament Europeu, ha denunciat "falta d'humanitat" i ha considerat indignant que no els poguessin deixar cinc minuts per veure's i parlar.
Malgrat tot, s'ha pogut veure un Romeva content de poder recuperar part dels seus drets polítics, tot i les limitacions. També se l'ha pogut veure fent-se fotos amb diversos diputats i ha gravat algunes paraules amb els telèfons mòbils d'alguns dels seus companys.
En acabar, però, Romeva i Riba sí que s'han pogut trobar a l'hemicicle.
Matamala, de Waterloo al Senat
També ha estat protagonista del dia Jami Matamala, l'empresari gironí que va acompanyar Carles Puigdemont durant tots els mesos del seu exili, que ha entrat aquest dimarts al Senat després d'haver estat escollit per la demarcació de Girona. El senador, que fa tot just una setmana que ha tornat a Catalunya i que està investigat per encobriment, ha pres possessió del càrrec durant la sessió de constitució de la cambra.
Matamala s'ha pogut abraçar efusivament amb el pres polític Raül Romeva a l'inici del ple i li ha entregat una carta del president Carles Puigdemont.
Polèmica per l'acatament de la Constitució
L'acatament de la Constitució ha estat de nou polèmic. El moment de màxima tensió ha estat el torn de Romeva, que ha estat tallat pel secretari quart de la Mesa, el popular Rafael Hernando. Romeva havia parlat de la república i s'havia presentat com a pres polític, expressions que han molestat el popular, que l'ha interromput cridant el següent senador de la llista.
"Fins a la proclamació de la República catalana i sempre compromès amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat, com a pres polític i per imperatiu legal, ho prometo", han estat les paraules de Romeva. Hernando, que ha estat renyat pel president del Senat quan ha interromput Romeva, ha acabat dient un "que es foti, desgraciat", quan ha acabat d'acatar la Carta Magna que s'ha colat a través del micròfon.
Més enllà de Romeva, la resta de senadors independentistes, tant d'ERC com de JxCat, també han aprofitat per recordar la situació d'anormalitat política durant l'acatament.
Concretament, ERC ha optat per la fórmula: "Per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats i per la República catalana, sí, prometo per imperatiu legal". Mentre que els senadors de JxCat, entre ells Matamala, han optat per dir: "Sí, prometo, amb lleialtat al mandat de l’1 d’octubre i amb fidelitat al poble de Catalunya i per la llibertat dels exiliats i presos polítics". Tots en català.
Els pronunciaments dels dos grups independentistes han causat forts xiulets, especialment de la bancada popular, i algun crit de "Viva Espanya".
Tot i això, no han estat els únics de fer servir fórmules diferents de l'estàndard. Els senadors bascos, també. Mentre que el PNB s'ha limitat a fer-ho per "imperatiu legal", Bildu hi ha afegit que ho prometen per "imperatiu legal i fins aconseguir la República basca". Tots dos partits ho han fet en euskera i després ho han repetit en castellà.
El representant de Vox ha assegurat que jurava "per Espanya", dos representants de les illes Canàries han dit que ho feien per defensar els drets de les illes i de "Lanzarote", mentre que un de Podemos ha promès per "la democràcia i els drets socials".
To conciliador de Manuel Cruz
Per altra banda, la sessió constitutiva ha servit per nomenar el nou president i la resta d'integrants de la Mesa. El socialista català Manuel Cruz ha estat escollit president per 140 vots a favor, 13 més dels necessaris. L'altra candidata a la presidència, la senadora navarresa de Ciutadans Ruth Goñi, ha obtingut 11 vots, mentre que també hi ha hagut 84 paperetes en blanc i 15 nul·les.
ERC ha fet un vot nul en la votació escrivint "llibertat" i un llaç groc, mentre que JxCat ha votat en blanc. En acabar, els senadors independentistes han evitat aplaudir el nomenament de Cruz com a president. Només Marta Pascal, senadora de designació autonòmica pel Parlament, ha aplaudit. Romeva, però, s'ha acostat a ell i li ha donat l'enhorabona.
El PSOE, que té majoria absoluta en aquesta cambra, ha pogut escollir el seu candidat, després que la primera opció, Miquel Iceta, quedés frustrada en no aconseguir ser designat com a senador autonòmic del Parlament pels vots en contra de JxCat i ERC.
En el seu primer discurs com a president, Cruz ha demanat a tots els partits altura de mires per fer un Senat més "influent" i, en un to conciliador, ha dit que no esperarà la reforma del reglament perquè el Senat sigui "part de la solució als problemes territorials".
També ha defensat que es compromet a escoltar i dialogar amb totes les posicions ideològiques "des del respecte al marc constitucional" i ha demanat construir un futur des del Senat, a través del "diàleg", el "debat" i "l'acord".
Fotografia unitària
En acabar la sessió constitutiva, Romeva ha tornat a ser el protagonista de la jornada i ha tornat a centrar les mirades. Tots els representants d'ERC com de JxCat, així com els representants del Govern presents a la tribuna, els consellers Alfred Bosch i Mariàngela Vilallonga, i també la parella del pres polític, Diana Riba, han pogut accedir aleshores a l'hemicicle. Tots ells s'han fet una fotografia de família.
Al cap d'uns minuts, que han estat protagonitzats per les abraçades i els petons, els agents de la Policia Nacional que custodiaven Romeva se l'han emportat de nou cap a la presó de Soto del Real, entre crits de "llibertat".