Botigues tancades a les vuit, jornades laborals que acaben abans i avançament de les hores dels àpats. Són tres exemples dels canvis diaris que introduirà la reforma horària.

110 entitats i el Govern han signat aquest dilluns el Pacte per a la Reforma Horària, un acord per impulsar d’ara al 2025. Les propostes de la reforma horària es poden resumir en quatre punts:

  1. Compactar la jornada laboral per sortir abans de la feina.
  2. Introduir horaris laborals més flexibles d’entrada i sortida.
  3. Avançar les hores dels àpats, tant del dinar com del sopar.
  4. Sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha defensat que en el moment actual, cal ser ‘’sobirans’’ amb el temps i aprofitar l’”oportunitat’’ per administrar-lo d’una nova manera. El Pacte ha trobat l’acord d’institucions, patronals, sindicats i altres entitats, però no ha estat signat pels grups de l’oposició que creuen que els objectius estan ‘’lluny de les expectatives ciutadanes’’.

Inconvenients del model d’horari actual

Un dels principals inconvenients del model horari actual és la dificultat per conciliar la vida laboral amb la familiar. A Espanya la jornada laboral s’allarga sempre fins a les 19.00 o 20.00 hores, mentre que en molts d’altres països de la Unió Europea s’acaba al voltant de les 17.00 hores. És per això que es proposa dinar a les 13.00 h i sortir de la feina abans.

L’objectiu és un canvi d’hàbits progressiu, resultat d’un acord col·lectiu que s’ha d’aconseguir per a tots els sectors de la societat. Per això és necessari aquest pacte, que implica l’àmbit de l’educació, dels hospitals, de la funció pública i un canvi, inclús, del prime time televisiu.

A més, les estadístiques també demostren que l’Estat espanyol és dels estats de la Unió Europea on es dorm menys hores i un dels primers en fracàs escolar, obesitat infantil, problemes d’estrès i accidents laborals i de trànsit. Això se suma al fet que la majoria de països europeus que treballen menys hores són més productius. Segons dades de la conselleria de Treball, Afers Socials i Família, a l’Estat espanyol es treballen 277 hores més que a altres països de la Unió Europea. Tot i això, la productivitat és molt inferior.

La Iniciativa per a la Reforma Horària pren com a referència l’organització del temps de països líders en producció i creixement econòmic, com Alemanya o Bèlgica. No obstant això, els seus impulsors afirmen que el projecte va més enllà del simple canvi horari i la incidència que pugui tenir la llum solar sobre el cos humà, sinó que el que realment hem de modificar són els costums. Un clar exemple d’això és França, que tot i tenir el mateix fus horari que l’Estat espanyol, els seus costums i ritmes de vida afavoreixen que el cos no senti tant el desajust horari.

La fi del canvi d’hora

En principi, l’objectiu del canvi d’hora que es realitza dos cops l’any (març i octubre) a l’Estat espanyol és el de la reducció del consum energètic, fent coincidir les hores de llum amb la jornada laboral. No obstant això, aquesta modificació no s’hauria de dur a terme si el país tingués l’hora que li correspon segons la seva situació geogràfica.

Un model horari d’origen feixista

L’any 1940, el dictador espanyol Francisco Franco va adoptar el fus horari amb la voluntat de fer coincidir l’hora amb tots els territoris conquerits per l’Alemanya nazi. La majoria de països europeus afectats que van abandonar l’horari que els pertocava, van retornar al seu fus, però l’Estat espanyol no ho va fer. És per aquest motiu que actualment, Espanya té una hora de més que perjudica l’aprofitament de les hores solars.

Des de fa més d’una dècada, l’Associació per la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE), lluita perquè l’Estat recuperi el fus que li pertoca. Però no ha estat fins al 2014 que ha nascut de la societat civil la Iniciativa per a la Reforma Horària, que a més de tenir la mateixa finalitat, vol fer també una reorganització del temps per tal de millorar tots els àmbits de la vida: tant el familiar, com el laboral.

D’acord amb la idea d’adaptar l’hora espanyola segons la situació geogràfica corresponent, les Illes Canàries seguirien tenint una hora menys, ja que el seu fus horari està per davant del d’Anglaterra. En aquest sentit, si es volgués complir amb el criteri del canvi horari per raó de la ubicació, l’Estat espanyol quedaria inevitablement dividit en diferents franges horàries.