Treballar per la República i la Constitució catalana de manera incansable. Aquest ha estat el compromís que aquest dissabte ha exposat el candidat a la presidència de la Generalitat, Quim Torra, en l'obertura del ple d'investidura. Torra, el quart candidat que JxCat presenta per a la investidura, ha protagonitzat un discurs de tres quarts d'hora en què ha subratllat la provisionalitat del govern que haurà d'encapçalar i l'excepcionalitat del moment.

"Jo avui no hauria de ser aquí. Avui aquí, ara, hi hauria de ser el president legítim de Catalunya, Carles Puigdemont i a ell l'haurien d'acompanyar tots els presos polítics i exiliats que tampoc poden ser aquí", ha recordat tant bon punt ha pres la paraula.

Ha estat un discurs d'una profunda càrrega política, tot i que més curt del que és habitual, en què s'ha estalviat l'habitual llistat telefònic amb propostes i ha concentrat el fil conductor del seu argumentari en l'excepcionalitat política del moment i en el compromís de fer República.

Per il·lustrar la necessitat de superar la situació política, Torra ha recorregut a Joan Fuster -“tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”- i ha advertit que avui la democràcia a Catalunya està qüestionada per l'existència de presos i exiliats, perquè s'investiga professors i mestres, còmics i periodistes, perquè el dret d'un poble a l'autodeterminació està perseguit i amenaçat.

"Res no serà normal a casa nostra fins que no recuperem les institucions i la democràcia", ha alertat.

Després d'assegurar que ningú està "tan dolgut" com ell per haver arribat a aquest ple d'investidura, ha repassat les quatre investidures prèvies que s'havien intentat dur a terme per demostrar “fins a quin punt s’han vulnerat i conculcat drets”. Ha recordat l'intent d'investir Puigdemont, els dos de Jordi Sànchez i el ple per investir Jordi Turull. “Algú es pot arribar a imaginar que en un país europeu enmig d’un debat es posi el candidat a la presó?", s'ha preguntat.

Des de la tribuna de convidats seguien la intervenció alguns dels familiars dels presos. També l'expresident Artur Mas i els expresidents del Parlament Ernest Maragall i Núria de Gispert, així com la família del candidat.

Torra ha garantit que JxCat no es mourà de la seva voluntat d'investir Puigdemont. "Persistirem, insistirem i l’investirem. Aquesta és una de les idees centrals", ha assegurat, alhora que ha insistia que és amb aquesta circumstància de provisionalitat que ha acceptat assumir la investidura, i per la qual cal posar en marxa el Govern fort per encarar el procés de transició.

A partir d'aquí, el pla de Govern que ha desplegat aquesta migdia davant l'hemicicle gira al voltant de donar una traducció política als resultats de l'1-O i el 21-D de "construir un Estat independent en forma de República" tan bon punt s'aixequi el 155. "No tindrem cap excusa", ha assegurat.

"Farem República"

Aquest ha estat l'eix del pla de Govern. "Què farem? Farem República", ha reiterat. El candidat ha evocat un republicanisme entès com a societat que té la igualtat i la llibertat com a eix central de les seves polítiques i en el qual "la nació esdevé un plebiscit",

"Impulsarem un procés constituent, participat per la ciutadania, esperem que esdevingui un gran debat ciutadà sobre el futur del nostre país", ha explicat com a resultat del qual ha de sorgir la Constitució de Catalunya. "A qui pot fer-li por que el nostre país es construeixi sobre la màxima radicalitat possible?", s'ha interrogat.

Ha insistit en diferents ocasions que el nou Govern està subjecte a la provisionalitat de la situació actual, i que la seva estructura es basarà en l'Assemblea de Càrrecs electes a l'interior i el Consell de la República a l'Espai Lliure de Brussel·les.

En aquest punt, però ha recordat que en els propers mesos es produiran els judicis contra els dirigents independentistes empresonats. "Tots haurem d’estar a l’alçada. Sapiguem fer-nos-en dignes que el sacrifici tants no sigui en va", ha reclamat.

El "segon gran moment" seran les municipals, ha assegurat, que hauran de servir per reforçar el procés i comptar amb els municipis per fer República.

Dins d'aquest pla de Govern, el candidat ha subratllat que la primera prioritat sens dubte restaurar institucions catalanes. "És urgent, rectificar, reparar i restituir després d'uns mesos en què hem assistit estupefactes a retallada de drets contra tota mena persones i col·lectius", ha lamentat. 

Torra ha subratllat la necessitat de combatre la retallada de competències, la intervenció de les finances i l'ofec de l'autogovern amb un finançament ineficient i un dèficit estructural d'inversió.

Al fil d'aquesta voluntat de recuperar la legalitat i reparar els danys causats a la ciutadania ha situat el nomenament del comissionat del 155 que dependrà del departament de Presidència, així com la retirada de la denúncia de la Generalitat, sota el mandat del 155, contra els impulsors del 9-N. En aquest punt, ha volgut fer un reconeixement de la feina del president Artur Mas i les conselleres Irene Rigau, Joana Ortega i el conseller Francesc Homs, que ha provocat un aplaudiment dels escons independentistes cap a Mas que seguia el debat des de la tribuna de convidats.

Crida al diàleg a l'Estat i la UE

El candidat, però, ha dirigit també una crida al diàleg a l'Estat i a la UE, i ho ha fet en castellà i anglès. Ha apel·lat directament al rei Felip VI, del qual ha recordat les seves paraules al Parlament el 21 abril 199 -"Catalunya serà el que els catalans vulguin que sigui"- per advertir tot seguit: "Majestad, así no". 

Al president espanyol, Mariano Rajoy, per reclamar-li seure en una taula a negociar. "Estem disposats a parlar demà mateix, tenim necessitat urgent de reconduir la política a la política. No renunciem a res, ni tan sols a parlar", ha assegurat.

La tercera apel·lació ha estat al president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, a qui ha recordat que "el poble català espera una mediació de la política europea", quan hi ha dirigents polítics i socials que s'enfronten a penes de 30 anys de presó.