El jurista Joan Queralt ha replicat els arguments de la vicepresidenta del Govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, per justificar la impugnació davant el Tribunal Constitucional de la candidatura de Carles Puigdemont a la investidura. Segons Queralt, el president català "no té suspès ni limitat cap dret".
Queralt, catedràtic de Dret Penal de la UB, no veu base constitucional per impugnar la proposta del president del Parlament, Roger Torrent, perquè Puigdemont sigui investit. "Tinc la impressió que es substitueix el principi de legalitat pel principi de necessitat", ha afirmat al seu compte de Twitter, on titlla de "torpede a la línia de flotació de l'Estat de Dret" la decisió del govern espanyol.
1) No acierto a ver cuál es la base constitucional de impugnar la propuesta de la candidatura de Puigdemont
— Joan Queralt (@JoanQueralt) January 25, 2018
2) Tengo la impresión de que se sustituye el principio de legalidad por el principio de necesidad
3) El principio de necesidad, en sí mismo, sin ninguna otra apoyatura, es una muestra de flagrante arbitrariedad, algo prohibido expresamente por la Constitución
— Joan Queralt (@JoanQueralt) 25 de gener de 2018
4) Si la impugación de la candidatura es arbitraria, haber conminado con impugnarla, impugnarla efectivamente e impedírsela a Puigdemont, que tiene su patrimonio jurídico-político intacto como candidato, supone un discolamiento del Derecho que va más allá de instar un amparo
— Joan Queralt (@JoanQueralt) 25 de gener de 2018
5) Ante lo que muchos consideramos un torpedo a la línea de flotación del Estado de Derecho, cabe preguntarse donde están los que a la mínima se rasgan las vestiduras y expulsan de la demoracia a los disidentes, cubriéndolos de improperios
— Joan Queralt (@JoanQueralt) 25 de gener de 2018
Per contra, Santamaría ha explicat en conferència de premsa que, pel fet que sobre Puigdemont, exiliat a Brussel·les, pesa una ordre de detenció a l'Estat espanyol, i que serà detingut tan bon punt retornés, no pot presentar-se a la investidura. Puigdemont és diputat per Barcelona com a número 1 de la candidatura de Junts per Catalunya als comicis del 21-D.
El president es va establir a la capital comunitària, juntament amb 4 consellers més del seu govern, cessat per Mariano Rajoy en aplicació de l'article 155, sense que pesés encara cap ordre de detenció contra ell pels delictes de malversació, sedició i rebel·lió. Posteriorment, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena va renunciar a les ordres europees de detenció que havia cursat Espanya.