Per què Bèlgica és el país que van triar per exiliar-se el president Puigdemont i els consellers Puig, Comín i Serret o el raper Valtònyc? Perquè la tradició dels tribunals belgues és no extradir. Per defecte. “Des de la fundació del país, Bèlgica ha estat refugi segur per als perseguits per la llei”, explica Paul Bekaert, l’advocat de Puigdemont a Bèlgica, al digital Vice. El seu fill Simon afegeix: “La tradició de donar asil a dissidents polítics comença al segle XIX. Karl Marx i Victor Hugo van viure l’exili a Brussel·les”.

La clau de l’actitud dels jutges belgues és doble. D’una banda, la violència. Més aviat, la seva absència. La majoria dels etarres atesos pel vell Bekaert han estat extradits. “L’euroordre no deixa gaire més espai. Luis Moreno i Raquel García [acusats d’amagar terroristes d’ETA] són una excepció, perquè no van fer servir cap força. El mateix passa amb Puigdemont i Valtònyc. La violència, la seva manca, és el factor crucial en la decisió de no extradir”, explica Paul Bekaert.

D’altra banda, “a casa nostra hem estat molt sensibles a la llibertat d'expressió. Quan Napoleó III va fer un cop d'estat a França a mitjan segle XIX, va pressionar Bèlgica [llavors un estat nounat] que extradís els dissidents francesos que el combatien des de Brussel·les. Bèlgica sempre ha dit que no. No és extradir és la tradició”.

Espanya abusa

Simon, el fill, afegeix que el fet que un estat membre de la UE refusi l’extradició a un altre estat membre “en realitat diu molt sobre Espanya, [que] abusa de l’euroordre per extradir els seus adversaris polítics, com Puigdemont i Valtònyc. El tribunal belga va examinar el cas de Valtònyc i va dictaminar que no es tractava de terrorisme. El justícia alemanya tampoc no va estar d'acord amb l’acusació de rebel·lió a Puigdemont”.

Vice explica que Puigdemont va trobar a Bèlgica “un ajut inesperat” en el partit conservador i nacionalista Nova Aliança Flamenca (N-VA). “A molts els sembla una aliança política improbable, perquè Puigdemont és molt més progressista que el N-VA”, diu la revista. “El N-VA va crear un ambient positiu per a Puigdemont”, segueix Paul Bekaert. “Theo Francken, ministre d'Asil i Migracions en el moment del referèndum, ja havia dit que Puigdemont podia sol·licitar asil polític. El ministre de l’Interior, Jan Jambon, també va manifestar la seva simpatia”. Ambdós són del N-VA.

Simon Bekaert suma un altre argument en favor de Bèlgica: les connexions polítiques. “A Puigdemont se’l veu sovint a la Wetstraat”, diu, en al·lusió a un carrer de Brussel·les on hi ha molts edificis governamentals i de la UE. “A Brussel·les pots fer connexions. La ciutat és com un megàfon”, segons Paul. “[Marta Rovira] no va fugir a Brussel·les, sinó a Suïssa, que no participa de l’euroordre, i sembla doncs un bon lloc per evitar l’extradició. Ara, políticament no és bon lloc, perquè des d’allí no pots difondre el teu missatge. Tret que siguis banquer, no hi ha res a fer”, rebla Simon amb ironia.