"Plena normalització de la situació política a Catalunya", proclamava el portaveu espanyol Íñigo Méndez de Vigo aquest divendres després del Consell de Ministres. Les paraules deixaven en un segon pla la plena vigència de l'article 155, la presó cautelar per a Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, l'estada a Brussel·les de part del Govern en funcions o la derrota de Mariano Rajoy a les eleccions del 21-D. Era la primera compareixença de l'any i l'executiu central lluitava per exhibir "normalitat" amb els objectius de 2018: pactes estatals, creació d'ocupació... Però aviat emergia de nou el principal escull per girar full d'un procés irresolt: Carles Puigdemont

"La presidència de la Generalitat hauria d'estar en mans d'algú sense processos judicials. Puigdemont és un fugit de la justícia i Catalunya ha de començar a preocupar-se dels problemes dels catalans i no dels seus problemes personals", afirmava el ministre. L'acusació de personalisme al president arribava enmig d'un clima d'opinió a la Moncloa que ERC i el PDeCAT serien reacis a una investidura telemàtica que perllongués el pols amb l'Estat. "Carles Mundó ha deixat la política, Carme Forcadell no vol ser presidenta, Neus Lloveras deixa l'Associació de Municipis, Jordi Sànchez reconeix que el referèndum de l'1-O va ser il·legal" –o la marxa d'Artur Mas– era la insinuació de De Vigo.

La qüestió és que la voluntat de Puigdemont de ser investit a distància faria saltar pels aires l'estratègia de la Moncloa per superar el conflicte sobiranista –un cop constatat que el govern central no pensa fer cap oferta al sobiranisme, que es diferenciï del diàleg amb la resta de comunitats. Com va avançar El Nacional, a partir de fonts properes al president espanyol, la sessió telemàtica aniria acompanyada de la presentació d'un recurs davant del Tribunal Constitucional, que suspendria de forma automàtica la investidura, a l'espera de resolució. Tot això allargaria el 155, en un moment en què conflicte català comença a perjudicar seriosament el Partit Popular.

La investidura telemàtica de Puigdemont mantindria el 155, però dinamitaria l'estratègia de Rajoy de girar full del procés –la causa del declivi del PP

El primer exemple es va evidenciar en les eleccions del 21-D, en què Ciutadans va empènyer el PP a la irrellevància política al Parlament –dinamitant l'estratègia de Rajoy de debilitar l'independentisme i impugnar el procés. I és precisament la por a l'efecte català el que guia ara les passes del president espanyol. Per això, necessita passar pàgina i centrar-se en guerra sense treva contra Albert Rivera, amb la mirada posada a les eleccions autonòmiques (2019) i generals (2020). De Vigo evitava reconèixer el declivi a les enquestes, però. "Són fotos fixes influïdes per les circumstàncies; el 2015 o el 2016 ningú ens donava la majoria per governar", s'excusava.

En aquest estat de coses, el buc insígnia de Rajoy –l'economia– també corre perill de quedar embarrancat si no es forma govern a Catalunya. En primer lloc, el PNB es nega a pactar els pressupostos del 2018 fins que no s'aixequi el 155. Fonts properes a Rajoy reconeixen que els nacionalistes bascos, així com Cs, són necessaris perquè quadrin els números a la votació. En segon lloc, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, es nega a pactar un nou finançament autonòmic fins que no hi hagi president català –atiant el malestar de la resta d'autonomies, tant del PP com del PSOE

I mentre Puigdemont continuï essent a Brussel·les, tampoc sembla que hagi de prosperar l'oferta política de reformar la Constitució per aplacar els ànims sobiranistes. Així ho desaconsellaven els pares de la Carta Magna Miguel Herrero de MiñónPedro José Pérez Llorca i Miquel Roca i Junyent en una compareixença al Congrés aquesta setmana. Un veredicte que no va agradar entre les files del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. "Avui s'ha pronunciat la dreta espanyola", deia un històric dirigent del partit socialista. I és que la reforma constitucional va ser la promesa de Rajoy a Sánchez a canvi del suport a l'aplicació a Catalunya d'un article 155 que el temps comença a mostrar com un llast corrosiu per al PP.