El president Carles Puigdemont ha convocat per aquest dijous, a les 12 de migdia al Palau de la Generalitat, una reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya “de caràcter extraordinari i per raons d’urgència”. 

El Govern convoca la reunió en virtut de l’article 164.4 de l’Estatut i amb un únic punt a l'ordre del dia, la "coordinació de l’actuació de les forces i cossos de Seguretat de l’Estat i de Catalunya amb motiu de la jornada del referèndum d’autodeterminació del proper 1 d’octubre”. El ministeri de l'Interior ha expressat la seva intenció d'assistir-hi, tot i que no ha confirmat si hi anirà el ministre Zoido.

La convocatòria arriba després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi desestimat el recurs presentat aquest dimarts per la Generalitat -com a mesura cautelaríssima- en el qual es demanava que se suspengués la decisió que el coronel Diego Pérez de los Cobos coordinés el dispositiu de l'1-O, com va ordenar la Fiscalia de Catalunya.

Aquest matí, a més, el conseller de l’Interior, Joaquim Forn, ha exigit a RAC1 que "qualsevol decisió que s'hagi de prendre" sigui determinada per la Junta de Seguretat. Forn ho ha afirmat després de veure les darreres decisions de la Fiscalia per impedir la convocatòria del proper diumenge.

La Junta de Seguretat de Catalunya és un organisme composat, a parts iguals, entre la Generalitat i l'Estat i està presidida pel president de l'Executiu català. Pel que fa al costat català, hi acudeixen el conseller d'Interior, el secretari general del departament d'Interior, el director general de la Policia i la persona titular de l'Assessoria Jurídica del Departament d'Interior.

Atribucions estatutàries

La convocatòria de la Junta de Seguretat, que pot entrar en col·lisió amb la decisió del Govern espanyol d’imposar el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a encarregat de coordinar l’operatiu policial, es fonamenta en l’article 164 de l’Estatut de Catalunya, que delimita les atribucions dels Mossos d’Esquadra i de la mateixa Junta de Seguretat.

En concret, l’estatut especifica que correspon a la Generalitat “la planificació i regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya”, a més del “comandament suprem de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra i la coordinació de l’actuació de les policies locals”.

A més, s’aclareix que correspon també al Govern “les funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació”, drets que precisament podrien ser conculcats l’1 d’octubre si s’impedeix la votació.

Pel que fa la Junta de Seguretat, que Puigdemont va convocar el passat juliol després de nou anys, malgrat les reticències del Govern espanyol, s’especifica, previsament a l'article 164.4, que aquest òrgan paritari serveix per a la “coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya”, arguments prou sòlids per rebutjar la coordinació imposada de manera unilateral d’un coronel de la Guàrdia Civil.