Cansats de veure com el Consejo General de la Psicología de España no es posicionava sobre les càrregues policials de la jornada del referèndum de l'1-O, ni tampoc sobre l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola o l'empresonament dels polítics i dels presidents de les entitats independentistes, la sectorial de psicòlegs de l'ANC ha tirat pel dret i ha optat per impulsar una iniciativa que incentivi els col·legiats en psicologia catalans i d'altres professions a deixar de pagar la quota obligatòria a aquest organisme de l'estat espanyol (o el de la professió que correspongui), en un "acte de desobediència" per mostrar la seva "desafecció" al Consejo.

Així ho faran saber aquest dilluns en una carta signada per 50 psicòlegs catalans (no tots formen part de la sectorial de l'ANC) a la Junta del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), a la qual ha tingut accés El Nacional i en què deixaran ben clars els motius per voler desvincular-se d'aquest organisme, al qual, per llei, estan obligats a pertànyer. No fer-ho pot comportar la baixa com a membre del col·legi. Un dels coordinadors de l'acció, Albert Vidal, ha volgut deixar clar a aquest diari que això és un "acte unilateral fet per persones individuals", però, això sí, pendents de si s'hi sumen més col·legiats i els d'altres professions.

Del total dels 300 euros anuals que paguen els psicòlegs catalans col·legiats, 50 se'n van directament al Consejo espanyol, tal com ho desglossa el mateix Col·legi a les seves quotes (dividides en dos semestres). Ara bé, malgrat pagar aquests diners, asseguren, "sempre hem sentit distància vers un òrgan llunyà als nostres interessos i capacitat de decisió, dedicat a activitats que creiem que no justifiquen el seu pressupost ni incideixen significativament en el dia a dia de la nostra professió".

Superar l'àmbit espanyol

Precisament per això i perquè consideren que "com a estructura col·legiada d’àmbit espanyol ha de ser superada", proposen "emprendre un projecte propi" per fer que el seu col·legi sigui totalment "autònom i lliure" i que, a més, "no estigui subjecte a cap estructura centralitzada a Madrid i allunyada dels nostres interessos com a professionals catalans".

Però no només això. La situació política que viu Catalunya des de fa mesos i el comportament no només del govern espanyol, sinó també dels organismes que en depenen ha comportat que els membres de la sectorial de psicologia de l'ANC s'hagin sentit "moralment i afectivament encara més allunyats d’aquesta institució".

Els motius? "La indiferència davant les càrregues policials de l’1 d’octubre, el silenci davant l’aprovació i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, destinat a vulnerar drets fonamentals de la ciutadania catalana [...] i la destitució, empresonament il·legal i exili del nostre Govern legítim, que va sorgir de les eleccions del 27 de setembre de 2015 i va ser ratificat novament a les urnes el 21 de desembre de 2017".

 

Desafecció in crescendo

La desafecció d'alguns dels col·legiats vers aquest organisme, asseguren, s'ha accentuat aquest darrer any per la "indiferència" del Consejo espanyol de psicòlegs, sobretot pel que fa referència a les càrregues policials de l'1-O, l'aprovació i aplicació del 155, per "l'empresonament il·legal i exili del govern català legítim".

Davant dels fets, aquests psicòlegs justifiquen la voluntat de no continuar pagant la part de la quota que correspon a l'organisme espanyol, així com també amb l'argument que tenen una "ferma voluntat de superar l’estructura col·legiada d’àmbit espanyol, avalada segons els sotasignats pels resultats del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, on els ciutadans i les ciutadanes Catalunya van optar per la constitució d’un nou marc polític propi".

I no només això. No veuen pràctica la funció de l'organisme, que encara no acaben d'entendre quina és, perquè, de fet, i com ha explicat un dels coordinadors de l'acció a aquest diari, "l'única cosa tangible que ha aconseguit [el Consejo] és una pòlissa d'assegurances més barata perquè ens hem sumat a una pòlissa d'àmbit espanyol".

De què serveix el Consejo?

Segons estableix la llei, el Consejo General de la Psicología de España, així com els altres consells de la resta de col·legis d'altres professions són organismes d'obligatòria constitució si els col·legis professionals estan dividits territorialment, és a dir, si hi ha un col·legi per a cada territori.

La seva funció és coordinar, en aquest cas, tots els col·legis de psicologia de l'estat espanyol des de Madrid, on hi té la seu com 41 dels consells d'altres col·legis, mentre només n'hi ha un a Catalunya. De fet, tal com denuncia la sectorial de psicòlegs de l'ANC, "els vuit col·legis catalans més importants aporten més de 6 milions d’euros l’any; destaquen el col·legi d’infermeres i infermers de Barcelona, que va tancar els comptes de 2016 amb una aportació de 2.928.000 euros al Consejo General de Enfermería. En el cas del Col·legi de Psicologia, l’aportació va ser de 593.000 euros; l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona en va aportar 614.000; el Col·legi d’Arquitectes de  Catalunya, 445.000 euros, i el Col·legi de Metges de Barcelona, 584.000 euros".

Si el Consejo acaba aplicant la llei, els psicòlegs col·legiats que deixin de pagar-li la quota poden perdre la condició de col·legiat els sis mesos vinents perquè, com ha subratllat Vidal, "podem estar devent fins al juny". Ara bé, "poden fer fora 50 professionals?", s'ha qüestionat.