Qui pitjor ho porta és l’ABC, que té el nervi de titular la portada "Rueda de presos", nom ranci de rueda de reconocimiento — “reconeixement en roda”, en català— terme que designa la pràctica policial en què una persona sospitosa és col·locada entre d'altres perquè pugui ser identificada per un testimoni, segons l’Optimot. L’enrabiada ha de ser de calibre molt gros si la conseqüència n’és un titular tan forassenyat i odiós, que només s’entén si volen humiliar els presos polítics que ahir van anar al Congrés i al Senat a acreditar-se com a diputats i senador. L’ambient a la reunió on es va prendre la decisió de publicar aquell titular devia anar ben carregat. I deixem-ho aquí, que la resta és fàcil d’imaginar.
La gràcia —o la desgràcia— de tot plegat és que no ho poden amagar com fan des de fa dies amb el judici, concretament des que van començar a declarar els testimonis de les defenses. Avui, però, a totes les portades han d’identificar els “presos” i, alhora, explicar que són parlamentaris, tot il·lustrant la cosa amb la foto d’ells acreditant-se com a tals. Parlamentaris presos o presos parlamentaris —cap ho vol dir.
Tots malden per evitar-ho. Ho empastifen amb escarnis o amb el recordatori analgèsic que se n’estudia la suspensió, com si això no agreugés l’anomalia. El Mundo no ho fa notícia principal, té cura d’estalviar-se la foto en portada i remarca el tràngol que suposarà per la presidenta Batet i la resta de la Mesa haver de decidir si els suspèn. La Razón carrega tot queixant-se que el Suprem no castigui els presos polítics, que van ignorar la prohibició del tribunal de fer declaracions, i dona veu als fiscals, que ho veuen “una presa de pèl”. L’ABC s’indigna en considerar “l’acte de propaganda” una “burla a l’Estat”. Ui sí.
Sentència d'El País
El País tampoc no obre amb aquest afer. Deuen haver suat de valent per encabir diputados secesionistas presos al titular. Aquest diari dona per fet que els suspendran —a la crònica s’expressa en termes gairebé imperatius, malgrat que legalment pot interpretar-se el contrari. Sura en l’aire una pregunta: per què cal reunir la Mesa del Congrés i posar a treballar els seus lletrats si ja tenen El País que els diu què han de fer? Potser al diari se’ls mengen de viu en viu les ganes que així sigui. Potser és que tenen el do de profecia. Potser els cou que La Vanguardia se’ls avancés ahir i avui han decidit tirar pel dret. No trigarem a saber-ho.
La Vanguardia tampoc no té el seu millor dia. El titular presenta la recollida de credencials com un acte poc pràctic, gairebé estèril, perquè els parlamentaris presos no saben “si seguiran” (ho sap algú “si seguirà” demà en la seva feina?). En un subtítol deixa caure, com qui s’adona d’una taca llardosa a la camisa d’altri, que “aprofiten per enviar missatges electorals”. Quin escàndol. Missatges electorals d’uns polítics en plena campanya electoral! No s’havia vist mai.
Volent o badant, El Periódico posa el dit a la nafra amb una certa confusió: la legislatura arrenca amb la incòmoda realitat de cinc parlamentaris tancats a la garjola, cinc parlamentaris que tenen intactes tots els seus drets —però que han d’anar a la feina per la qual han estat elegits amb escorta de la Guàrdia Civil i la policia.
El conjunt de les portades fa l’efecte que el més calent és a l’aigüera. És ben palès el seu afany de dissimular la situació insòlita dels parlamentaris-presos-polítics i l’ànsia que no es tornin a repetir escenes com la d’ahir, que són un bany de realisme dramàtic i evidencien de què va tot plegat. “Sembla que hagi de venir Pablo Escobar”, va comentar Gabriel Rufián ahir. Als diaris els ha mancat la foto dels nous parlamentaris baixant de la furgoneta de la Guàrdia Civil que els transporta des de Soto del Real. Avui, però, l’escena es repetirà un altre cop i farà bona la dita. No vols arròs? Dos plats.
