La irrupció de la candidata cunera Cayetana Álvarez de Toledo al capdavant de la llista del Partit Popular a Barcelona sembla que no ha agradat a ningú més enllà de Pablo Casado, Arcadi Espada, la mateixa Álvarez de Toledo i se suposa que Alejandro Fernández, que deu fer el paper d’estrassa habitual en el president de la sucursal catalana del PP. En tot cas, una cosa sembla clara, el PP català està més trencat que la presumpta divisió de la societat catalana. I, ep, no ho diu cap crític extern del PP, ho diu La Razón, i si ho diuen a can Marhuenda, deu ser que algú té moltes espinetes per treure’s.
I és que aquest dilluns les portades de la premsa editada a Madrid se centren principalment en la manifestació que va haver-hi diumenge al rompeolas de las Españas, un clam de l’Espanya despoblada demanant polítiques que evitin l’exili (si se’m permet l’expressió) dels seus habitants. La mobilització, per cert, agafa importància en mig d’una situació electoral en què els escons de les circumscripcions més petites seran vitals per decantar la balança de les majories.
Però més enllà del tema principal de portada, el que més crida l’atenció és, com dèiem, la crida que fa La Razón a portada: "Alerta al PP per les males expectatives a Catalunya", reblada amb un "Crítiques a 'l’excés de divisme' d’Álvarez de Toledo". En la versió digital, els titulars són iguals de demolidors: "Álvarez de Toledo trenca el PP català amb els seus 'excessos de divisme'" i "Les pèssimes perspectives electorals a Catalunya preocupen en el partit".
Atenció igualment a l’article, en què s’acusa Casado d’"aznaritzar” la campanya davant unes perspectives electorals que preveuen dos escons —dels sis actuals—, sense representació a Girona —on ja no en tenien—, Tarragona i Lleida.
Al PP de Génova deuen estar nerviosos quan ja es comença a considerar com un "èxit rotund" si la candidatura arriba a “tres o quatre escons”, però la situació a Catalunya ja deu ser d’alarma termonuclear quan plouen les acusacions —això sí, sense noms ni cognoms— “d’excés de divisme” d’una candidata que ha entrat “com un elefant”. Atenció a un literal prou clar: “Álvarez de Toledo i Aznar són la mateixa cosa, i Cayetana és oferir una cosa molt semblant a Arrimadas, però sense ser d’aquí”. Si això ho diu algú del front independentista, l’acusació d’identitari-etnicista-supremacista apareixeria en tres, dos, un...
Resumint, al PP català ja hi ha qui esmola les eines per les eleccions de maig, esperant que un fracàs de la línia casadista els retorni el poder. Ara només cal imaginar qui hi ha al darrere de tot plegat...