El Partit Popular i Ciutadans comencen a insinuar la cruenta batalla per liderar l'oposició contra el president del govern espanyol Pedro Sánchez, a càrrec de la crisi amb Catalunya. La formació taronja continua buscant el seu espai a la dreta del tauler, després de quedar desdibuixada amb el vot en contra a la moció de censura de Mariano Rajoy i que Sánchez li manllevés la filosofia del govern tècnic i mediàtic. Els populars tampoc pensen abaixar pistonada amb els seus 137 escons, per bé que en pocs dies la formació s'obrirà per acollir la batalla de successió a les primàries. 

Amb aquest marc de fons, el PP forçarà al Congrés una votació sobre la unitat d'Espanya, com va informar el portaveu Rafa Hernando dimarts, perquè "alguns diguin on són", en al·lusió al posicionament del PSOE. D'aquesta manera, el PP recupera la tàctica d'acusar els socialistes de "deslleials" amb la qüestió territorial, com quan van titllar Sánchez de "Judes" per rebre el vot d'ERC i PDeCAT a la moció de censura.

L'elevació del to per part d'Hernando passava ja per acusar el PSOE de fer "saltar pels aires" el consens dels constitucionalistes pel que fa al procés sobiranista, després que la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, apostés el cap de setmana per la reforma "urgent, viable i desitjable" de la Carta Magna, així com obrir la porta a l'aprovació dels 45 punts que Carles Puigdemont va presentar a Rajoy el 2017, fins i tot estudiar la possibilitat de recuperar l'Estatut tombat l'any 2010 pel Tribunal Constitucional. "No hi pot haver una reforma de la Constitució per donar la raó als independentistes", lamentava.

Fonts populars explicaven que l'ofensiva no s'aturaria aquí, sinó que també es vehicularia a través de les preguntes en sessió de control.

Al Grup Socialista l'estocada s'esperava i va ser la diputada Adriana Lastra qui va defensar-se recordant el suport de Ferraz amb el 155 a Catalunya, cosa que inicialment no havia estat del seu grat. "Si hi ha un partit que assegura la vertebració territorial i social és el PSOE", va defensar-se i "així ho ha defensat des del seu naixement, fa 139 anys, i sobretot en els últims set mesos", va reblar. Lastra instava la formació rival, en conseqüència, a seguir les seves passes. "Espero que el PP hagi après alguna cosa sobre com exercir l'oposició", va denunciar.

El fet és que Cs també veu en el filó del suport independentista a la moció de censura una forma d'acarnissar-se contra Sánchez. En primer lloc, el grup taronja va instar divendres a la compareixença del president espanyol per explicar-lo.

En segon, el portaveu d'Hisenda i president de la Comissió de Pressupostos del Congrés, Francisco de la Torre, preparava preguntes al govern central sobre si les "presses" per aixecar els controls dels comptes a Catalunya es deuen a pactes. Tanmateix, no seria així, ja que la intervenció econòmica havia de decaure quan es formés un Govern efectiu, juntament amb el 155, com van acordar Sánchez i Rajoy el passat 15 de maig

De la Torre preguntarà també com pensa ara el president espanyol controlar que no es gastin diners públics en ens com el Diplocat, ara que la Generalitat pretén recuperar-lo, així com en les subvencions a Òmnium Cultural o l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) o als Comitès de Defensa de la República (CDR).

Aquesta desconfiança cap a possibles concessions és el preu que el PSOE pagarà per haver destronat Rajoy. Això, tot i l'habilitat del dirigent espanyol de col·locar un ariet de l'independentisme com el ministre d'Exteriors, Unió Europea i Cooperació, Josep Borrell, al gabinet ministerial.

Borrell reprendrà el llegat de Sánchez, qui va encetar fa setmanes una autèntica gira per explicar l'acció de l'Estat davant del conflicte, assumint aquest paper, en considerar que l'executiu de Rajoy no havia fet suficient. Aquest serà el pal contra el procés, mentre que Batet oferirà la pastanaga, diàleg a l'interior, i ja prepara juntament amb la consellera Elsa Artadi la propera reunió entre Torra i Sánchez, "abans de l'estiu".