Les portades d’avui expliquen dues històries diferents del mateix fet, la manifestació a Madrid, aquest diumenge, dels partits de la dreta a l’extrema dreta. La dreta mediàtica madrilenya diu que “una multitud” (El Mundo), “un clam” (La Razón) o directament “Espanya” (ABC) es van aplegar ahir per demanar Sánchez fora, eleccions ja. Es pot fer la broma fàcil de que petita s’ha quedat Espanya si es pot encabir tota a la plaça de Colón de Madrid. O donar un metafòric cop de colze al veí mentre li preguntes què han estat, doncs, les últimes vuit Diades, una multitud, un clam o, directament, Catalunya?
Seriosament, però: si no ets capaç ni de dir en portada que eren “entre 45.000 persones, segons la policia, i 200.000 segons els organitzadors”, ni comparar-ho amb altres manifestacions, és probable que vulguis amagar alguna cosa —en aquest cas, la magnitud de la punxada. Aquestes són dades fredes i de publicació tòpica. Ometre-les indica que no encaixen amb el teu prejudici, en el relat que vols vendre i/o ja tenies preparat per escampar tan si plou com si fa sol.
Lògicament, de la resta d’informació sobre l’esdeveniment en aquests mitjans te’n pots fiar tant com d’un mico amb una metralladora. Fa sentit. En el discurs llegit per tres escrivans —dos d’ells es fan passar per periodistes a OK Diario… i aquí ho deixo— hi ha més falsedats que fets, cosa que cap d’aquests tres diaris explica. Era tan fàcil com comparar-ho amb la realitat coneguda. En fi. Posats a contar mentides, ja no ve d’una portada més.
Els diaris de Barcelona s’apunten tots a una altra versió: la manifestació ha punxat en no respondre a les expectatives dels convocants. També són titulars que tenien ganes de fer. Aviam, la manifestació ja va triomfar divendres passat, dos dies abans de celebrar-se, quan la vicepresidenta Calvo va donar per trencades les converses amb el Govern de la Generalitat. Els convocants volien aturar el diàleg entre els governs espanyol i català i se n’han sortit. Que la manifestació sigui massiva o hàgiu fet figa és irrellevant.
Com ho veuen fora
Per sortir de la confusió, val la pena saber què hi diuen les agències de notícies estrangeres, com ho expliquen. És el millor termòmetre. Aquestes agències nodreixen d’informació a gairebé tots els mèdia del món i fan més per la imatge d’un país que mil josepborrells i irenelozanos plegats. Totes coincideixen: informen de la xifra de manifestants i descriuen la diada com una convocatòria de la dreta i l’extrema dreta contra el diàleg entre el govern de Torra i el de Sánchez.
L’agència nord-americana Associated Press diu que “desenes de milers de persones es van aplegar a la manifestació convocada per la dreta a la capital espanyola per exigir la dimissió del president del govern [espanyol] Pedro Sánchez per la seva gestió de la crisi independentista a Catalunya”.
La britànica Reuters ho explica així: “Els partits de l'oposició de centredreta i d'extrema dreta havien convocat la manifestació, una demostració de força contra Sánchez, capitalitzant la ira contra els líders separatistes de Catalunya i els esforços del govern [espanyol] per establir-hi un diàleg”.
France-Presse diu que “amb crits de ‘Sánchez dimissió’, la dreta i l'extrema dreta han mobilitzat desenes de milers de persones a Madrid, en una demostració de força contra el cap del govern socialista espanyol, a qui acusen d'haver “traït” Espanya tot dialogant amb els separatistes catalans”. La italiana Ansa: “Els partits de dreta i extrema dreta sostenen que Sánchez hauria de dimitir per haver mantingut converses amb els separatistes catalans”.
Una imatge d'Espanya tocada
Més enllà de les agències, la BBC explica que la manifestació s’ha convocat “contra els plans del govern [espanyol] de mantenir converses amb els separatistes catalans”. El diari liberal alemany Frankfurter Allegemeine Zeitung informa que “la principal demanda dels manifestants de dreta i extrema dreta ha estat la dimissió de Pedro Sánchez, a qui acusen de cedir davant els independentistes”. La Repubblica, el diari progre italià, també: “Desenes de milers de persones… contra el govern socialista de Pedro Sánchez per exigir eleccions anticipades i oposar-se a les concessions als partits independentistes catalans”.
El conservador francès Le Figaro titula que Valls es manifesta amb la dreta i l’extrema dreta, que “acusen Sánchez d'haver “traït” Espanya per dialogar amb els separatistes catalans”. Els seus rivals progres de Libération afegeixen que els “partits de dreta i d’extrema dreta, rebutgen el mateix principi de mediació”. El britànic The Guardian, un altre diari progre, ho connecta amb l’imminent judici per l’1-O i afegeix que “els manifestants denuncien la postura massa conciliadora de [Sánchez] sobre el problema català”.
Malgrat la premsa local, a Espanya li queda una imatge internacional ben galdosa, ben “veneçolana”. Caldran moltes campanyes per a capgirar la impressió que “una multitud”, “un clam” o, directament, “Espanya” és un país amb una cultura política democràtica arrelada i que el judici de l’1-O es fa amb totes les garanties d’un estat de dret com l’entenen a Europa. Potser s’adonen que és tot tan bèstia i reconsagrat que nomenar un mediador (o més) no és cap mala idea.