El Parlament ha rebutjat aquest dimarts donar per suspesos els diputats processats, però ha aprovat que puguin designar voluntàriament les seves funcions en un altre company de grup per poder mantenir les majories parlamentàries sorgides de les urnes el 21-D i que els encausats no perdin les actes.

El primer punt del dictamen elevat al ple per la comissió de l'Estatut del Diputat, i que preguntava si la cambra considera suspesos els diputats, ha quedat rebutjat pels vots en contra de JxCat, ERC, els comuns i la CUP. Per contra, el punt sobre la possibilitat de designació ha quedat aprovat amb els vots de JxCat, ERC i els comuns. La CUP hi ha votat en contra perquè considera que la designació "no garanteix la sobirania del Parlament".

Cs, PSC i PP s'han negat a participar en la votació en considerar que no es pot sotmetre a votació una resolució parlamentària. A més, els diputats de Cs i els populars han abandonat l'hemicicle abans de començar la votació. 

Hemicicle dret espanyolista buit - Sergi Alcàzar

El portaveu del partit taronja, Carlos Carrizosa, ha assegurat a l'inici del debat que no es pot sotmetre a votació una resolució judicial i ha acusat l'independentisme d'intentar "erigir-se per sobre els tribunals".  Per contra, JxCat i ERC han defensat l'acord i la seva votació per tal de protegir el Parlament de les "ingerències il·lícites" dels tribunals. 

Debat sobre el criteri dels lletrats

A més, durant el debat parlamentari l’unionisme ha criticat que s’hagi permès la votació separada dels dos punts del dictamen i que s’hagi permès que el segon punt pogués superar el tràmit només amb majoria simple.

Durant els últims dies els lletrats de la cambra havien mostrat criteris diferents sobre quin tipus de majoria calia per aprovar el dictamen. Aquest dimarts, però, el secretari general de la cambra, Xavier Muro, ha traslladat als diputats que si es demanava votació separada dels punts, calia una majoria absoluta en el primer punt però simple en el segon. 

Tot i això, l'oposició ha acusat els independentistes d'utilitzar els lletrats en funció de les seves necessitats.

"S'ha inventat un relat d'Estat"

Tant JxCat com ERC han aprofitat les seves intervencions per denunciar el que consideren una "ingerència" judicial i un intent de trencar la "separació de poders" i han defensat el dret de tots els diputats a ser-ho. En aquest sentit, la diputada de JxCat Marta Madrenas ha defensat el "respecte a la sobirania del poble" expressada a les urnes el 21-D i ha acusat l'oposició de pretendre convèncer que "aquest tema és irrellevant i no importa". "Crec que no cal cap màster per entendre que això importa a la ciutadania", ha advertit. 

Per altra banda, el portaveu adjunt d'ERC al Parlament, Gerard Gómez del Moral, ha defensat que "no hauríem de tenir aquest debat perquè no hi hauria d'haver presos ni s'haurien d'haver vulnerat tants i tants drets en només un any". A més, el republicà ha tornat a denunciar que els presos polítics no estan tenint una instrucció del cas justa ni tindran un judici just. "S'han fabricat proves, s'ha inventat un relat d'Estat", ha advertit, per recordar que la suspensió dels diputats abans del judici només és possible en uns casos molt determinats. "No són violents, ni són de bandes armades, ni som terroristes", ha defensat.  

Gerard Gomez del Moral ERC Parlament - Sergi Alcàzar

La portaveu adjunta dels comunsMarta Ribas, ha aprofitat la seva intervenció per justificar el seu suport a la proposta de JxCat i ERC per tal de "desbloquejar" la situació. Ribas ha titllat la interlocutòria de Llarena d'"injusta" i ha apel·lat al PSC, a qui li ha retret que no participés en la votació. "La forma de tornar la política a Parlament és votant que hi hagi una solució", ha assegurat, tot afegint que pels comuns el rebuig a la suspensió votat en el primer punt del dictamen és "simbòlic".

Finalment, Vidal Aragonés de la CUP ha criticat que els independentistes hagin optat per permetre la designació dels diputats ja que consideren que és "acomodar la resolució de Llarena" i "acceptar l'acció repressiva de l'estat". 

"Cop a la democràcia"

Per part de l'unionisme, la presidenta del grup parlamentari de Cs, Inés Arrimadas, ha acusat JxCat i ERC de cometre un “atac a la democràcia” perquè “votaran si compleixen o no una resolució judicial”. Amb aquesta argumentació, Arrimadas ha comparat el processament dels presos polítics i de Carles Puigdemont amb la sentència de la Gürtel. “S’imaginen que el PP volgués votar al Congrés si compleixen la sentència judicial?”, s’ha preguntat. La líder del partit taronja també ha anunciat una querella contra Torrent i la Mesa per permetre la votació.

Ines Arrimadas Ciutadans - Sergi Alcàzar

També la diputada Alicia Romero del PSC ha criticat que es votés la interlocutòria de Llarena i ha denunciat que fer-ho posa en dubte el "respecte a la separació de poders". Per aquest motiu, Romero ho ha titllat d'"inaudit" i "intolerable en democràcia". Tot i això, la socialista ha assegurat que des del moment en què es va retirar el sou dels diputats ja se'ls va donar per suspesos i ha considerat que el rebuig a la suspensió és una escenificació i ha instat els independentistes a deixar d'"enganyar" la gent.

També els populars, en boca del diputat Santi Rodríguez, han titllat el debat d'"innecessari" perquè consideren que la suspensió dictada per Llarena és "automàtica". "Nosaltres no participarem del seu engany i no votarem aquest dictamen", ha advertit.

L'intent d'assalt al Parlament es cola al ple

Per altra banda, Arrimadas ha aprofitat la seva intervenció en el ple per atacar el Govern i el president Quim Torra, després que la manifestació en record de l’1-O acabés amb un intent d’assalt d’un grup a les portes del Parlament. Arrimadas ha considerat que va ser un “atac a la democràcia” i ha acusat Torra d’animar els “comandos separatistes violents” en assegurar que els CDR fan bé de collar els presos. “Aquestes paraules el perseguiran tota la vida”, ha advertit.

Ines Arrimadas Aragones Quim Torra - Sergi Alcàzar

També s'hi ha sumat el popular Santi Rodríguez, qui ha demanat la dimissió del president Torra per "dignitat del càrrec", com també havia fet anteriorment el president del grup, Xavier García Albiol.

A l'altra banda s'hi ha situat la CUP, que ha criticat el Govern per demanar mobilitzacions dels independentistes i després "reprimir-les" amb l'actuació dels Mossos d'Esquadra.