L'exvicepresidenta del Govern de la Generalitat Joana Ortega ha declarat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va ser el cos de voluntaris, format per més de 42.000 persones, el que va "executar" i va ser "l'ànima" del procés participatiu del 9-N.

"Cap funcionari de la Generalitat va estar implicat en l'execució del 9-N", ha respost taxativament Ortega a preguntes del seu advocat defensor, Rafael Entrena. La votació va ser possible, ha insistit, gràcies a un "col·lectiu de voluntaris molt ben organitzat". 

Ortega ha diferenciat entre la implicació del Govern, i, en concret del departament que ella dirigia, en els preparatius de la consulta no referendària convocada per Artur Mas el 27 de setembre i que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional i el "procés participatiu" que la va substituir i es va dur a terme el 9-N del 2014, pel qual se l'acusa a ella, l'expresident de la Generalitat i l'exconsellera Rigau de sengles delictes de desobediència i prevaricació.

Disseny, organització i planificació

Ortega ha precisat que com a vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals tenia plenes competències en matèria de participació ciutadana, processos participatius i qualitat democràtica. I que, en virtut d'això, va rebre l'encàrrec del president Mas i va assumir la "màxima responsabilitat" quant al "disseny, organització i planificació del dispositiu" de la consulta. Un cop aquesta va quedar suspesa pel TC a instàncies del Govern central, Ortega assegura que va deixar "sense efecte" tots els actes administratius vinculats.

Per contra, el procés participatiu ideat per Mas com a alternativa a la consulta suspesa, va requerir un canvi de plantejament i va respondre a una naturalesa "molt diferent". Així, si aquella es va emparar en la llei de consultes no referendàries suspesa pel TC, el procés participatiu es va acollir al títol III de la Llei 10/2014 que regulava aquests processos participatius i que estava plenament vigent –la coneguda com a "llei de consultes del tripartit"–. Per això, ha detallat Ortega, no hi havia en aquest segon escenari de consulta cap cens o registre de població –les persones que hi van participar es van inscriure de manera voluntària– ni el Govern va fer servir "cap dada protegida". Tampoc no hi havia cap òrgan administratiu de control.

Res a aturar

L'exvicepresidenta ha aclarit que el seu departament va intervenir, doncs, en el "disseny inicial, la planificació i l'organització del procés participatiu", però la seva "execució" va ser obra dels voluntaris. El 4 de novembre, quan una providència del TC va suspendre també la consulta alternativa, "tota la feina estava enllestida per part nostra". "No hi havia res a aturar", ha remarcat. Ortega ha respost que van ser els voluntaris els que van obrir els 1.317 locals de votació, els que van tenir cura dels ordinadors, els que van comptar els vots o van controlar les cues de gent.

També ha remarcat que els contractes a organismes com el CIRE i el CTTI –que gestiona el sistema informàtic i de telecomunicacions de la Generalitat– eren previs a la celebració de la consulta. De la mateixa manera, Ortega ha considerat un "exercici de responsabilitat" el fet que es contractés una pòlissa d'assegurança per cobrir riscos als voluntaris i ha assegurat que a partir del 31 d'octubre no es va introduir cap més contingut al web Participa 2014 habilitat per informar sobre el procés participatiu.

Quant a la roda de premsa que va protagonitzar amb el president Mas a Montjuïc per donar compte del resultat de la votació, en la qual van participar més de 2,3 milions de persones, Ortega, després de remarcar el caràcter històric de la jornada, ha declarat: "Vaig entendre que pel fet d'informar no cometia cap delicte".