El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha dictaminat que l'etarra Gorka Lupiáñez, condemnat l'abril passat a 50 anys de presó pel segrest d'una família i altres delictes vinculats a la seva activitat terrorista, va patir tortures durant la seva detenció en règim d'incomunicació el 2007 per part de la Guàrdia Civil.

Segons una declaració emesa per aquesta instància a Ginebra, formada per un grup de 18 experts independents, "Espanya ha violat els drets humans" de Lupiáñez, per la qual cosa va instar l'Estat a garantir justícia i reparació per al demandant.

Així mateix, el Comitè va demanar a Espanya que cessi les detencions en règim d'incomunicació, "que creen un context més propici a la tortura".

Lupiáñez -qui havia estat prèviament condemnat a 11 anys de presó el 2009 per pertinença a banda armada, tinença il·lícita d'armes i delicte continuat de falsedat de document oficial- va denunciar davant del Comitè de Nacions Unides l'Estat espanyol el juny de 2015.

Segons el seu testimoni, els fets denunciats es van iniciar el desembre de 2007, quan agents de la Guàrdia Civil el van detenir a la localitat biscaïna de Berriz en comprovar que anava armat amb un regirar.

Maltractaments a la caserna, a la central i en els trasllats

Segons l'etarra, aquests i altres agents el van sotmetre durant vuit dies a maltractaments i tortures tant a la caserna a La Salve (Bilbao) com a la Direcció General de la Guàrdia Civil a Madrid i en els consegüents trasllats.

Lupiáñez va afirmar haver estat víctima de pallisses, punxades a la columna vertebral, intents d'ofegament amb bosses de plàstic al seu cap, privació de son, amenaces de mort i altres abusos.

La Guàrdia Civil ho nega

Per la seva part, la Guàrdia Civil va defensar al seu dia que aquestes denúncies eren falses i un recurs habitual entre els etarres detinguts.

Espanya va argumentar que "el règim d'incomunicació sempre es realitza amb control judicial i està subjecte a supervisió mèdica diària del detingut", segons el dictamen fet públic.

A això va agregar que denúncies d'aquest tipus constitueixen "una pràctica habitual d'ETA" i que no es podia establir cap violació dels seus drets.

El membre d'ETA va portar el seu cas fins al Tribunal Europeu de Drets Humans, que va decidir "no admetre" la seva demanda, per la qual cosa Espanya va demanar al Comitè que procedís d'igual manera.

Les autoritats espanyoles van defensar davant de la instància de l'ONU que Lupiáñez va ser "tractat de forma correcta" i "reconegut diàriament per un metge forense" que no va trobar empremtes de les vexacions que ha denunciat.

La denúncia de l'etarra mancaria, per tant, d'un suport creïble ja que les pràctiques brutals que al·legava no corresponien "ni tan sols de forma indiciària" amb qualsevol símptoma descrit després dels exàmens mèdics, segons la posició espanyola.

El Comitè admet el testimoni de Lupiáñez

Tanmateix, el Comitè de Drets Humans va admetre el testimoni de Lupiáñez i ha recordat avui que "la tortura no pot justificar-se sota cap circumstància, ni tan sols per motius de seguretat nacional," en paraules de l'experta Tania Abdo Rocholl, una dels membres del Comitè.

El grup d'experts també va instar que les denúncies de tortura siguin investigades de manera immediata, exhaustiva i imparcial per les autoritats competents, i va demanar a Espanya que prengui mesures legislatives per posar fi a la detenció en règim d'incomunicació.

El Comitè va dir que espera que Espanya l'informi en un termini de 180 dies sobre les mesures que prendrà en resposta al seu dictamen, de conformitat amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que va ratificar el 1985.

El passat 12 d'abril l'Audiència Nacional va condemnar Lupiáñez a 50 anys de presó per segrestar a França una família espanyola formada per una parella i el seu fill de 4 anys, a fi de robar la seva autocaravana.