El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo retreu al president del Parlament Roger Torrent que no vulgui reunir-se amb ell: "li he demanat una entrevista fins a tres vegades i sempre me l'ha negat", ha dit.

En una entrevista a 'El Matí' de Catalunya Ràdio ha lamentat que Torrent només vulgui parlar amb el president espanyol Mariano Rajoy i ha desitjat que "tant de bo" entengués "el meu paper" com a representant permanent del govern espanyol.

Millo ha afegit que troba a faltar poder seure amb el president de la Generalitat i del Parlament perquè "és absolutament necessari". En aquest sentit  ha manifestat que Mariano Rajoy també "està desitjant que hi hagi un president de la Generalitat amb qui poder parlar" i ha negat l'existència "d'una mà negra" interessada en anar a unes terceres eleccions. 

El delegat del govern espanyol a Catalunya ha defensat que la seva aposta sempre ha estat la del diàleg i que abans de la convocatòria del referèndum de l'1-O va mantenir diverses reunions privades amb el president Carles Puigdemont per intentar resoldre la situació perquè "a l'altre costat" sempre hi ha trobat "una paret".

Millo ha assegurat que Puigdemont, que mai va voler que aquestes trobades es fessin públiques, no estava interessat en trobar una solució perquè significava "la fi del procés".

Intervenir TV3

Enric Millo ha dit que "no s'ha plantejat" la intervenció de TV3 i ha explicat que aquesta possibilitat es va "excloure" de la comissió del Senat que ho estudiava perquè "no hi va haver consens". En tot cas, considera que si es creu que els mitjans públics no actuen amb neutralitat s'hauria de convocar una comissió per estudiar-ho.

Sobre el cessament de la directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, Annabel Marcos per haver traslladat urnes de l'1-O dins del seu vehicle, Millor ha dit que quan una investigació demostra que una persona que té càrrec de responsabilitat actua al marge de la llei "se la cessa perquè és un càrrec de confiança". 

Agitadors als CDR

Respecte els Comitès de Defensa de la República (CDR) ha dit que són "un fenomen digne d'estudi" i que han servit d'aixopluc als tradicionals agitadors de les manifestacions: "No es pot afirmar genèricament que els 400 CDR siguin violents però tampoc negar que a dins hi ha gent que utilitzen l'estructura com a coartada".