L'independentisme té aquest cap de setmana una nova cita. Aquest cop, a Madrid. Més 500 autocars -un centenar dels quals de fora de Catalunya- i una quinzena de trens de l'AVE posen rumb aquest dissabte a la capital espanyola. Ho fan per protestar contra el judici al procés que està tenint lloc al Tribunal Suprem i per demanar l'alliberament dels presos, així com també per reivindicar que l’autodeterminació "no és un delicte, sinó un dret". La fita no és menor: serà la primera vegada a la història que l'independentisme es manifesta massivament a Madrid.

La marxa, organitzada per l'ANC i Òmnium i a la que se sumaran els partits independentistes i fins a una cinquantena d'entitats madrilenyes, començarà a les 18h al passeig del Prado -entre l'estació d'Atocha i la plaça Neptuno- i acabarà a la font de Cibeles. La data de la manifestació no és aleatòria, justament aquest dissabte fa un any i cinc mesos de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Sota el lema 'L'autodeterminació no és delicte. Democràcia és decidir', els organitzadors esperen com a mínim igualar la xifra de manifestants que van desplaçar-se fins a Brussel·les el desembre de 2017, i que va reunir 47.000 persones. D'aquesta manera, també se superarien els 45.000 concentrats que van aconseguir reunir els partits de dretes a la plaça Colón en contra del diàleg amb Catalunya, el que seria vist com tota una demostració de força del moviment. 

Recorregutmani

Un cop acabat el recorregut, d'aproximadament un quilòmetre i mig, es farà un acte polític. No hi haurà un manifest unitari, sinó diversos parlaments de les entitats convocants i algunes actuacions musicals. Allà, es veurà la "pluralitat" i "diversitat" de la manifestació, ja que intervindran des de les entitats sobiranistes catalanes, ANC i Òmnium, fins a col·lectius espanyols com Madileños por el derecho a decidir i la Cordinadora 25-S i Izquierda Castellana, passant pels familiars dels presos i d'un dels joves d'Altsasu.

A més, l'acte comptarà amb la periodista Patrícia López com a presentadora, coneguda per haver destapat el cas de l'Operació Catalunya,  i amb l’actuació musical de Mario Muñoz, que ha adaptat la cançó ‘In your eyes’ de Peter Gabriel per a la campanya internacional de l’ANC, #MakeAMove, que denuncia la vulneració drets fonamentals per part de l’Estat espanyol. L’acte es clourà amb les intervencions musicals d’Alícia Ramos i de Solfónica, que interpretaran el Canto a la Libertad i l’Estaca, respectivament.

Una crida a la ciutadania espanyola i als corresponsals

En declaracions a El Nacional, una de les portaveus de la coordinadora organitzadora de la manifestació, Estel Solé, anima a tots aquells qui encara dubtin si han de ser aquest dissabte a Madrid, a "seguir alçant la veu, perquè la vulneració absoluta dels drets humans no ha acabat, estem al mig del procés".

Així, explica que “anem a Madrid perquè allà és on s’està fent el judici on ens jutgen a tots, però també perquè volem interpel·lar el poble madrileny sensible a la causa, a la solidaritat entre els pobles d’Espanya”. D’aquí que un dels protagonistes que pujaran a l’escenari sigui el pare d’un dels joves d’Alsasu, Antxon Ramírez.

Per altra banda, Martí Anglada, també portaveu de la plataforma impulsora de la manifestació, afegeix que el missatge té com a objectiu remoure “la consciència de la ciutadania espanyola”, però també cridar l'atenció “als corresponsals estrangers que treballen a Madrid”. La intenció és denunciar la vulneració de drets fonamentals -de reunió, d’expressió, de llibertat, d’autodeterminació-. En paraules d’Estel Solé, “llançar un crit d’alerta, perquè la vulneració de drets afecta arreu de l’Estat”.

foto 3334849

Les estelades prendran Madrid per primer cop

No serà la primera vegada que les estelades es veuran als carrers de Madrid, però sí que ho faran de manera massiva. Fins ara l'independentisme només havia fet petites concentracions a la capital espanyola, com la d'ara fa un any organitzada per Madrileños por el Derecho a Decidir, i mai s'havien organitzat centenars d'autocars per assistir-hi. Això farà que les estelades i la simbologia groga omplin una de les principals artèries de Madrid i creïn una imatge inèdita en aquesta ciutat, més majoritàriament hostil a les reivindicacions independentistes. 

A més, serà la segona gran manifestació independentista fora del territori català. La primera va ser la de Brussel·les de 2017, quan l'independentisme va superar totes les previsions i va registrar un rècord de manifestants a la capital belga, aconseguint arribar als 47.000 assistents, una xifra a la que pròpiament no estan ni acostumats ni els belgues.

Madrid sí que està acostumada a les grans manifestacions. Sense anar més lluny, el passat 8 de març, unes 350.000 persones van omplir la Gran Via durant la marxa feminista. Al que no estan avesats, però, és a rebre manifestacions independentistes. Per això, des de la delegació del govern espanyol a la comunitat de Madrid s'està preparant un ampli dispositiu de seguretat i es treballa amb la previsió de "manifestació de característiques especials", segons fonts consultades per aquest diari, que no n'han volgut detallar l'abast.

Qui anirà a la manifestació?

El president de la Generalitat, Quim Torra, i la meitat dels consellers del Govern assistiran a la manifestació d'aquest dissabte a Madrid. A falta de confirmació oficial, la consellera de la presidència, Elsa Artadi, ha avançat aquesta setmana que hi assistiran la responsable de Cultura, Laura Borràs; el titular de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani; i la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà. Per la seva banda, el president del Parlament, Roger Torrent, ha confirmat que també hi participarà. A més, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) ha informat de l'assistència de més 150 alcaldes.

Per altra banda, de moment no hi ha confirmada la presència de cap dirigent polític espanyol, però fonts de l’organització expliquen que sí que s’ha enviat invitació directa, per exemple, a Pablo Iglesias. Si hi van seria a títol individual i no en representació de cap partit.  

Qui sí que hi asistirà, a més de les entitats i els grups parlamentaris convocants des d’Euskal Herria, seran representants de Gure Esku Dago, Altsasu Gurasoak i EH Bildu. De Galícia, hi haurà membres del  BNG, Confederación Intersindical Galega, Via Galega i Plataforma Galiza con Catalunya. D’Andalusia, el Sindicato Andaluz de Trabajadores; i d’Aragó, Puyalón.

Les forces sindicals que també han volgut mostrar el seu suport són les següents: IAC Catalunya, Intersindical-CSC Catalunya, Intersindical Valenciana, STEI Intersindical Illes Balears, LAB Euskadi, ESK Euskadi, Steilas Euskadi, CUT Galícia, CUT Aragó, SAT Andalusia, FSOC Canàries, Intersindical Canària i CSI Astúries.

També s'hi han adherit moltes entitats de Madrid. Per exemple, la Coordinadora 25S, Izquierda Castellana, Marchas de la Dignidad o Madrileñ@s por el derecho a decidir. Aquestes entitats van ser les impulsores de la marxa Rodea el Congreso, el dia de la investidura de Rajoy -gràcies a l’abstenció del PSOE-.

Organització: autocars i recomanacions

Una de les principals recomanacions als ciutadans que aniran a la manifestació és que hi arribin com més aviat millor, cap a quarts de sis de la tarda, ja que els organitzadors preveuen una gran aglomeració de gent. 

Els autocars faran parada a tres zones diferents. La major part dels vehicles (250) estacionaran al passeig de la Castellana, entre la plaça de Colón i la de Gregorio Marañón, i ocuparan els carrils centrals de l'artèria madrilenya. Les altres dues zones, d'estacionament de 96 i 80 autocars respectivament, seran a les rodalies del parc del Retiro, als carres Alfonso XII i Alcalá, i al carrer Méndez Álvaro, entre Comercio i Pedro Bosch.

Pel que fa als cotxes i a les autocaravanes, des de l'ANC també s'han assenyalat diversos aparcaments fora del centre de la ciutat per evitar problemes de mobilitat. També s'han habilitat telèfons de contacte per consultes i assistència legal.

unnamed (2)

Amb la d’aquest dissabte culmina el cicle de mobilitzacions contra el judici que va començar amb la gran manifestació del 16 de febrer a la Gran Via de Barcelona i que va seguir amb la vaga general del 21-F. Els portaveus que han coordinat totes aquestes accions expliquen que això no vol dir que pleguin veles i es reserven la possibilitat de fer algun altre acte.