Jaime Pastor (València, 1946), a més de professor titular de Ciència Política a l'UNED, editor de la revista Vent Sud i impulsor de Podemos, és de la plataforma Madrileños por el Derecho a Decidir. L'entitat participarà, juntament amb desenes més de tot Madrid, a la manifestació contra el judici a la capital espanyola. Ho farà convençut que els presos polítics han de ser alliberats i que la solució a Catalunya passa per un referèndum d'autodeterminació.

jaime pastor madrilenys dret decidir NT

Per què s'han adherit a la manifestació?
Compartim els dos lemes principals: "l'autodeterminació no és delicte" i "democràcia és dret a decidir". Des que es va crear Madrileños por el Derecho a Decidir, des de l'acte que organitzem al Teatro del Barrio el 17 de setembre de 2017, ens hem solidaritzat amb aquesta voluntat de la majoria de catalans de votar i decidir el seu futur en un referèndum que tant de bo hagués estat pactat.

Sembla mentida que hagin de reivindicar que l'autodeterminació no és delicte quan la convocatòria il·legal de referèndum està despenalitzada. Fins i tot el PP ha hagut de presentar una iniciativa per intentar penalitzar-lo de nou, que ha fracassat.
Exactament. S'han utilitzat molt frívolament termes com "cop d'Estat", "referèndum il·legal"... Va ser un referèndum suspès pel Tribunal Constitucional, però no il·legal. No era un delicte com a tal. Va ser un exercici de desobediència civil a una sentència injusta del TC.

I com està veient el judici?
Després de veure les declaracions dels acusats, el que es comprova és que és impossible demostrar que hi va haver violència per part dels més de dos milions de votants. Afortunadament hi ha molts juristes que estan denunciant això. En tot cas, la violència va ser l'exercida per la força policial.

Però això ja se sabia abans de la instrucció i tot i això es va assumir tot el relat de la Fiscalia.
Exactament. Hi ha un ús completament interessat del terme violència. Des del punt de vista jurídic penal, és evident que la violència, sense l'exercici d'armes, sense atac a persones, no n'hi va haver. Però s'ha construït un relat aprofitant-se també de la falta d'informació. No s'han difós els documentals de Mediapro, per exemple, a les televisions d'àmbit estatal. Llavors hi ha dos relats en conflicte: un basat en fets reals i un altre en una construcció ideològica que no s'aguanta en un judici just.

I què pensa quan veu a la Fiscalia per exemple traient com a arguments tuits, retuits o manifestacions?
Hi ha una tendència a utilitzar falses proves. I ni així. S'ha vist que no hi ha base jurídicopenal per a aquesta enormitat de condemnes que es demanen. I no parlem del lloc de Vox com a acusació popular, que és un escàndol internacional.

Per a vostè són presos polítics?
Sí, òbviament. Estan presos per haver dut a terme el que més de dos milions de persones també volien fer. El que no es pot fer és a dir que es pot defensar el dret d'autodeterminació però quan es vol exercir s'impedeix...

Aquest fet en quin lloc deixa Espanya?
El deixa molt malament. Diuen "bé, Espanya és de les 20 democràcies plenes del món". Doncs que malament està la democràcia a tot el món! Si realment una de les presumptes 20 "democràcies plenes" està aplicant el dret penal de l'enemic als presos polítics, en lloc de buscar una solució política a través de la democràcia, doncs és que realment la deriva autoritària reaccionària de tot el món també s'està donant aquí.

Té esperança que realment es faci justícia?
No tinc esperances en aquest Tribunal Suprem. L'única confiança és que les penes no siguin tan altes com les que es volen demanar per part de la Fiscalia i l'acusació popular...

Pensa més en Estrasburg?
A Estrasburg, o bé, que després hi hagi una potent mobilització popular que exigeixi la llibertat i s'aconsegueixi. Però confiar, no confio. Sabem quin és aquest Tribunal Suprem, quin composició té, i no oblidem el whatsapp de Cosidó sobre el president del tribunal. Tracta d'oferir una imatge garantista, però ja estem veient les traves que està posant a les defenses.

jaime pastor madrilenys dret decidir NT

La majoria de l'esquerra espanyola també s'ha socialitzat en un nacionalisme espanyol

Tota l'esquerra espanyola està sabent enfrontar bé el conflicte català?
Jo crec que no. El problema és que la majoria d'esquerra espanyola també s'ha socialitzat en un nacionalisme espanyol que no ha reconegut la diversitat. Com a màxim ha reconegut les nacions culturals, però hi ha hagut una resistència a considerar-les també com a subjectes polítics propis. Però malgrat això almenys a Podemos i Izquierda Unida sí que hi ha hagut una denúncia de la situació dels presos polítics. I els fa falta no deixar-se intimidar per la dreta reaccionària ni per un PSOE on el nacionalisme espanyol s'ha instal·lat des de fa temps, com es veu en la vella guàrdia.

A Pedro Sánchez li ha faltat valentia?
Exactament. Això de no atrevir-se a reconèixer ni tan sols una figura de relator... És realment vergonyant. Hauria de fer vergonya a qualsevol militant del PSOE.

Què espera de les eleccions del 28-A?
Estan molt lluny encara. Res no és descartable. Per tant el repte per al PSOE estarà de nou a la palestra. El que és evident és que, si hi ha aquesta majoria reaccionària, no retrocedirà tampoc el sobiranisme català. Jo crec que s'ampliarà més. No hi haurà volta enrere.

Quin seria el millor escenari?
Que entre Unidos Podemos i les forces independentistes tinguessin majoria absoluta [riu]

És poc probable...
Aquest era l'escenari en el qual fins i tot alguns pensàvem fa uns anys. Ara mateix el millor escenari possible seria un ascens electoral de les forces independentistes catalanes, basques i gallegues, que juntament amb Unidos Podemos sigui capaç de forçar el PSOE a conformar una majoria absoluta. Però amb el compromís ferm d'obrir una taula de diàleg i arribar a una solució política que passi necessàriament per un referèndum pactat.

I avui veu a prop aquesta solució política?
No, no la veig. Però crec que estem en un context de polarització política. Hi ha una radicalització de la dreta, però també d'una altra part de la societat espanyola, representada fonamentalment pel moviment feminista. El feminisme no només està defensant els drets de  ladona, sinó que està confrontant obertament amb el bloc reaccionari de l'article 155. Juntament ambaquest moviment, n'hi ha altres com els pensionistes o el dret a l'habitatge. La gran responsabilitat de l'esquerra política és saber confluir amb aquests moviments socials per conformar un bloc social i polític alternatiu.

Per què van decidir impulsar Madrilenys pel Dret a Decidir?
Vèiem que hi havia anunciat un referèndum i vam considerar que hi podia haver una resposta repressiva per part de del govern espanyol. I crèiem que feia falta fer sentir la veu d'un Madrid solidari. Hi ha un altre Madrid.

S'imagina una cosa semblant al desafiament català aquí a Madrid?
No a curt termini. Però no oblidem que hi ha aquest moviment a les universitats, una nova generació que estan denunciant obertament el paper que està jugant Felip VI, que està plantejant el dret a decidir també sobre la forma d'Estat. I això és esperançador. Si allò de Catalunya segueix, si veiem que el règim continua trobant-se amb aquestes contradiccions, si la figura del rei apareix cada vegada més qüestionada, la crisi de règim exigirà una resposta.

Què esperen de la manifestació de dissabte?
El que esperem és fonamentalment que, encara que és probable que la majoria de persones vingui de Catalunya o d'altres parts de l'Estat, també es faci visible la presència d'un nombre important de persones residents a Madrid que comparteixen els mateixos anhels del poble català pel seu dret a decidir.