La sentència de cas Gürtel ha capgirat completament la política espanyola de la nit al dia. La setmana passada, Mariano Rajoy brindava per l’aprovació dels pressupostos gràcies al PNB, assegurant un final de legislatura tranquil. Una setmana més tard, el Congrés el substituïa per Pedro Sánchez a través d’una moció de censura que prosperava gràcies als vots dels nacionalistes bascos. De l’eufòria a l’ostracisme en tan sols deu dies.
L’Audiència Nacional no només condemnava 29 persones a presó i el PP com a “partícep a títol lucratiu” i confirmava l'existència d'una caixa B. També constatava la creació “en paral·lel d’un autèntic i eficaç sistema de corrupció institucional a través de mecanismes de manipulació de la contractació pública central, autonòmica i local a través de la seva estreta i continuada relació amb influents militants d’aquest partit que tenien possibilitats d’influir en els procediments de presa de decisió en la contractació pública”.
Però amb la sentència sobre la peça principal de la Gürtel no acaben els maldecaps per a Gènova, sinó que més aviat comencen. Sense anar més lluny, només hi ha tres sentències (la principal, la dels vestits de Paco Camps i la dels expositors de la Generalitat Valenciana a Fitur). L’Audiència Nacional encara no s’ha pronunciat sobre set peces separades del mateix cas.
Entre aquestes peces, segurament la més destacada és la dels famosos “papers de Bárcenas”. El PP com a entitat hi torna a estar acusat com a “partícip a títol lucratiu” pel pagament en negre de 880.000 euros de la reforma de la seu del PP al carrer Gènova. El judici està paralitzat perquè un dels integrants del tribunal va ser recusat a finals d’abril per “amistat manifesta” amb el partit.
També hi ha la peça principal de la caixa B del PP, encara en fase d’instrucció. Va ser reoberta després que Francisco Correa confessés el suposat pagament de comissions del 3% de grans constructores a canvi d’adjudicacions. En els famosos papers de Bárcenas és on apareix l’inscripció “M. Rajoy”.
A banda d’aquestes peces, també n’hi ha d’altres, com les de contractes de la Generalitat Valenciana a societats del grup Correa, els contractes de l’Ajuntament de Jerez, la visita del Papa a València de 2006, la “trama AENA” o la trama del municipi madrileny de Boadilla del Monte. De la majoria s’ha obert judici oral.
Els discos durs de Bárcenas
Però, més enllà del cas Gürtel, el PP té oberts molts més casos de corrupció que poden determinar el seu futur durant els propers mesos i anys, amb un horitzó polític marcat per eleccions municipals, europees, autonòmiques en molts casos i molt probablement també espanyoles, en funció de com es desenvolupi el mandat de Pedro Sánchez.
Entre els casos mediàtics pendents de judici hi ha el dels discos durs de Luis Bárcenas, que el PP va formatejar fins a 35 vegades. La jutgessa instructora Rosa María Freire va concloure que el PP pretenia “destruir-los” literalment “mitjançant el sistema d’esborrat més dràstic, el de sobreescriptura de 35 passades i ratllat fins a la seva destrucció física”. Aquest mètode, conegut com a Gutmann, fa pràcticament impossible recuperar el seu contingut original.
Segons el mateix Bárcenas, aquests discos durs contenien informació sobre la caixa B del partit. Malgrat que la Fiscalia s’ha oposat a jutjar el cas, l’Audiència de Madrid va decretar el passat novembre que hi havia “indicis suficients” de la comissió de delictes de danys informàtics i encobriment. Per aquest cas estan processats l’actual tresorera popular, Carmen Navarro, l’advocat del partit Alberto Durán i l’informàtic José Manuel Moreno. El PP hi està imputat com a persona jurídica.
València i Madrid
Una de les sentències més imminents és la que té a veure amb el finançament il·legal del PP al País Valencià. Després que l’Audiència Nacional tanqués el judici fa unes setmanes, ara n’està redactant el veredicte, que està a punt d’arribar. Després que els empresaris acusats i els caps de la trama admetessin les irregularitats, la sentència ja està pràcticament escrita.
Però al País Valencià també hi ha el cas Taula. En una de les peces hi està investigada gran part del grup municipal popular a l’Ajuntament de València, per blanqueig de capitals i delicte electoral durant les campanyes de Rita Barberá. Encara es troba en fase d’instrucció, però el jutge podria tancar-la aquest abans de l’estiu. Per altra banda, el cas Valmor investiga les irregularitats en la negociació, construcció i liquidació del Gran Premi de Fórmula 1 de València.
També hi ha fronts oberts a Madrid, com el cas Púnica i el cas Lezo. En el primer cas, l’acusació reclama al jutge instructor que el partit sigui investigat com a persona jurídica. També s’ha demanat la imputació de l’expresidenta Esperanza Aguirre. En el cas Lezo ja estan sent investigats l’exalcalde Alberto Ruiz-Gallardón i l’expresident i exministre Ignacio González per les irregularitats a l’empresa pública Canal de Isabel II.
Però la Unitat Central Operativa (UCO) de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil també assenyala la recentment dimitida Cristina Cifuentes. Fins a tres informes consideren irregular l’adjudicació d’un contracte per a la cafeteria de l’Assemblea de Madrid a un empresari que va donar diners al PP a través d’una fundació vinculada. Llavors Cifuentes era vicepresidenta de la cambra.
Després que la quarta moció de censura de la història d’Espanya hagi prosperat, el Partit Popular se’n torna a l’oposició. Allà haurà de reconstruir una imatge molt tocada per la corrupció mentre brega amb els fronts que encara té oberts, que no són pocs. Mentre les batalles internes amenacen de treure el cap, l’auge de Ciutadans a totes les enquestes no fa més que amargar encara més el calvari a Gènova.