"El veritable camp de debat del procés: si Espanya té o no una democràcia madura i si els tribunals penals són capaços d'entendre que el conflicte polític s'ha de solucionar per mitjans polítics". Així conclou el nou escrit que Oriol Junqueras i Raül Romeva han presentat contra el seu processament per rebel·lió i malversació. Ahir l'advocat Andreu Van den Eynde va presentar a la Sala Segona del Tribunal Suprem el recurs d'apel·lació. Junqueras i Romeva ja van recórrer el seu processament davant Pablo Llarena, que va desestimar-ho. Ara, pugen un grau més, i recorren a la sala d'apel·lacions. No és cap garantia d'èxit, perquè aquesta sala ha anat desestimant, també, tot el que li ha arribat.

En l'escrit de 20 pàgines, l'advocat argumenta els diferents atacs a la defensa que hi ha hagut durant tot el procés, vulnerant els drets i garanties dels processats i alerta que "no només es manté, sinó que podria estar-se incrementant a mesura que es tramita el procediment i fins a nivells intolerables". Denuncia que s'està arribant a un punt "perillós" perquè s'està "criminalitzant l'exercici del dret a defensa" on es qüestiona els mateixos processats, culpant el seu dret a no declarar, prenent com a prova els atestats de la Guàrdia Civil "carregats de valoracions subjectivíssimes, amb evidents errors de traducció, de transcripció d'evidències i de càlcul". "En general, la neutralitat —diu l'advocat— brilla per la seva absència" i torna a posar de relleu que la instrucció de Pablo Llarena conté "fórmules pròpies del sistema inquisitiu". Ja ho va fer en el recurs que va presentar contra el processament a Pablo Llarena i que aquest va desestimar.

Sobre la presó provisional en què es manté a Junqueras des de fa 6 mesos, és "summament contrària a les recomanacions i estàndards internacionals sobre la necessària excepcionalitat de la presó provisional" que qüestiona la imparcialitat de l'instructor.

El recurs també argumenta que la investigació està fragmentada en diversos jutjats i que hi ha diligències "obtingudes de forma il·lícita". Això fa que els advocats no puguin accedir al material dels procediments paral·lels.

Criminalitzar l'independentisme

Oriol Junqueras i Raül Romeva critiquen que Pablo Llarena estigui criminalitzant una ideologia política i retreuen a Llarena el que ha reflectit en diferents interlocutòries i vistes que "no existeix la possibilitat de defensar pacíficament la independència de Catalunya". Això "demostra una valoració política dels fets", diu el recurs.

I en la defensa que ni hi ha rebel·lió ni sedició, el recurs remarca que "el procés català és, per definició, un procés pacífic i legal" i que "organitzar un referèndum no constitueix cap delicte".

"Els polítics no van llançar la població contra res ni contra ningú", diu el text fent referència a la interlocutòria de processament, on per justificar la violència que avalaria el delicte de rebel·lió, Llarena va intentar culpar els ciutadans que estaven a les portes dels col·legis rebent les càrregues de la policia espanyola. I alerta que la "lectura de la resolució podria fer la impressió que la ciutadania ja no pot concentrar-se, ni protestar, ni indignar-se ni cridar consignes". 

Rull i Boya davant Llarena

El recurs denuncia que Pablo Llarena polemitza amb els investigats, fent-los retrets a les seves respostes quan aquestes no li agraden i valora tant el silenci de l'investigat com la proclamació de la seva innocència com un element incriminatori. El text reflecteix dos exemples dels interrogatoris recents.

Un fa referència a Josep Rull, quan, al final de la declaració, Llarena va dir que se sentia "ofès" pel que havia dit.

L'altre, a Mireia Boya, que defensant la manca de criteri del jutge a l'hora de dictar els diferents delictes va provocar un dels titulars de Llarena: "Si vol que la processi per rebel·lió".

La trampa a Comín i Serret

El recurs aprofita per denunciar les argúcies de Llarena per fer tornar els consellers a l'exili. I és que l'instructor va demanar a Toni Comín i Meritxell Serret que es personessin en la causa nomenant un advocat i que es presentessin a declarar al Suprem, quan sobre ells pesa una ordre de detenció nacional, que farà que els arrestin quan posin un peu a Espanya i, a més, tenen prohibida la sortida de Bèlgica per la justícia d'aquell país. "Aquesta tàctica més cinegètica que jurídica és la mostra de fins a quin punt el procediment discorre sota criteris d'oportunitat, que no d'estricta legalitat" de Van den Eynde en el recurs.

El recurs també inclou els arguments sobre la manca de competència del Tribunal Suprem per investigar i jutjar el cas i defensa les plenes competències al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.