Després que el seu advocat decidís no recórrer més el seu empresonament al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, ara el vicepresident Oriol Junqueras ha presentat un recurs d'empara al qual ha tingut accés El Nacional al Tribunal Constitucional per demanar la seva posada en llibertat o que s'apliqui qualsevol altra mesura que l'alliberi de la presó preventiva.

Com ja va avançar al gener aquest diari, l'estratègia d'Andreu Van den Eynde passa per fer aquest pas per després poder presentar el cas al tribunal de Drets Humans d'Estrasburg. L'advocat recorda que ja va recórrer la presó preventiva de Junqueras i que li va ser denegada la seva posada en llibertat i torna a insistir en què això "vulnera els drets fonamentals de l'investigat".

L'advocatde Junqueras no només denuncia en aquest recurs que ja porta més de 100 dies a la presó, sinó també la "impossibilitat de recusació del TC", la "violació del dret al jutge ordinari predeterminat per llei" i la "violació del dret a la doble instància penal".

Imparcialitat?

Van den Eynde critica en el recurs que se li "impedeix qüestionar la imparcialitat dels magistrats del TC" i considera que això té a veure amb "la impossibilitat d'articular de forma efectiva mecanismes de recusació davant del TC". També aprofita l'ocasió per fer memòria posant de relleu que "totes les decisions relatives als processos judicials relacionats amb el que s'ha denominat 'procés d'independència de Catalunya' parteixen o es fonamenten en imputacions vinculades a actes de suposada desobediència al TC".

L'advocat, a més, subratlla que el Tribunal Suprem "no té competència alguna per investigar o enjudiciar els fets" que s'atribueixen a Junqueras i denuncia que, per tant, el vicepresident està en presó preventiva perquè així ho ha decidit un tribunal "que no té atribuïda la competència per a la investigació i enjudiciament dels fets" que se li imputen.

De fet, així ho estableix l'article 57.2 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya —retallat i modificat pel propi TC a petició del PP—, que diu que "en les causes contra els diputats [Junqueras va ser reelegit a les eleccions del 21 de desembre] és competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya" i afegeix que "fora del territori de Catalunya, la responsabilitat penal és exigible en els mateixos termes davant de la Sala Penal del Tribunal Suprem". Ni Junqueras, ni cap altre dels encausats ha fet mai res d'això que els tribunals i polítics espanyols consideren delicte fora del territori català i, per tant, no haurien de ser jutjats a Madrid.

Precisament en aquest sentit, Van den Eynde sustenta que, a banda d'això, els delictes de rebel·lió i sedició porten implícit el "verb nuclear 'alçar-se', cosa que cap dels acusats hauria fet com ja va recordar el propi redactor del delicte de rebel·lió al Codi Penal, Diego López Garrido. Per tot plegat, doncs, el Suprem no podria revisar les seves decisions perquè, bàsicament, no té competències per prendre-les.

Dret a la llibertat

Van den Eynde també recorda que "la llibertat deambulatòria és un dret preeminent" i, justament per aquest motiu, "la seva restricció ha d'adoptar-se sempre de forma excepcional". A Junqueras se li atribueix un "risc de reiteració delictiva" per privar-lo de llibertat, tanmateix, però, i segons assegura el seu advocat, "les resolucions recorregudes ni expliciten ni concreten suficientment el suposat risc de reiteració delictiva" que, a més, "no es fonamenta en raons objectives".

I no només això. Van den Eynde fa saber a l'alt tribunal que la presó preventiva vulnera el dret d'accés a càrrecs públics en condicions d'igualtat segons la Constitució espanyola com altres lleis perquè Junqueras ha estat elegit democràticament gràcies al dret de sufragi i, per tant, privar-lo del càrrec "viola" aquests drets perquè es tracta d'un "suposat de discriminació o preterició infundada en el procés d'accés al càrrec públic representatiu".

La presó preventiva no només vulnera aquest dret, sinó també el dret a la llibertat ideològica perquè "castiga la ideologia del recorrent" i la norma suprema "no prohibeix ni estableix límits al debat polític". També vulnera el dret a la defensa perquè, segons el seu advocat, el "limita indegudament" per la "pròpia situació de presó provisional", així com pels terminis de temps que els han donat per preparar les defenses, que eren "insuficients".

 

Per tot plegat, Van den Eynde, després d'exposar tots els motius citats, demana que s'atorgui a Junqueras l'empara constitucional reconeixent tots els drets mencionats, anul·lant les interlocutòries recorregudes i decretant la seva llibertat provisional.