Quan els presos entren al passadís que condueix a la sala de plens del Suprem, l’espai que envolta l’escala noble es blinda. Es crea una mena de buit artificial. Es confina els periodistes a la sala d’actes i la biblioteca. Una mampara blanca cobreix de sobte la porta del corredor per on accedeixen el públic i els lletrats. El pas dels presos per entrar a la sala només té com a testimonis els policies i responsables de seguretat.

A l'hora fixada per començar, a l'interior es troben només els acusats, el tribunal i els lletrats. Fins que el president del tribunal, Manuel Marchena, no declara l'audiència pública no pot entrar el públic. Primer, les autoritats, tres membres del Govern –el president, Quim Torra, i els consellers Ester Capella i Damià Calvet- i dos del Parlament –Albert Batet de JxCat i Ana Caula d’ERC-.

La resta d'assistents se'ls va avisant mentre esperen al passadís, la porta del qual es manté mig coberta per la mampara fins que comença la vista. Els últims a entrar són els públic i una desena de periodistes acreditats. Des de la sala de plens no es pot fer fotografies, ni entrar ordinadors. Al final, els espais de l’interior per a la premsa, molt restringits, no s’han acabat d’omplir en el primer torn. Uns minuts després de les deu del matí les cinc càmeres instal·lades dins de la sala comencen a emetre i apareix per primer cop després de més d’un any la imatge de tots els encausats junts.

El vicepresident Oriol Junqueras, els consellers Raül Romeva i Quim Forn ocupen la primera fila de cadires. Tots tres amb l’agulla de membres del Govern a la solapa. Igual com Jordi Turull i Josep Rull que seuen a la segona fila. Jordi Sánchez porta un llaç groc. Darrera, la consellera Dolors Bassa i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que apareix molt més prima. Amb elles, Jordi Cuixart. A la darrera fila, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs.

L'expectació i les estrictes mesures de seguretat han complicat l'accés a l'edifici tant a la premsa com als convidats. Per la mateixa porta han entrat els encausats no empresonats. Primer Borràs, després Vila. L'últim, Mundó, que ha entrat al mateix temps que s'obria l'accés als periodistes. "Vostè es periodista?", li han preguntat. "No jo sóc un acusat". 

El públic ha hagut d'arribar a primera hora del matí i fer cua per poder tenir lloc. Després del primer recés s'han pogut incorporar algunes persones més a la sala per ocupar llocs que havien quedat buits. “Mira, el Torra”, li anuncia una dona a la seva acompanyant en constatar la presència del president. “A no! Jo no vull estar aprop del Torra!”, sentencia aquesta. Potser és la mateixa que quan ha creuat el passadís l’advocat de Vox l’ha felicitat amb paraules d’ànims. O no.

Malgrat tot, la correcció és extrema en tot moment dins l'edifici. Els serveis del Suprem s'esforcen perquè no hi hagi problemes de cap mena.

La sala és ovalada. Marbre verd, gris i marró i parets entapissades d’un vermell bordeus. El mateix color dels bancs i les cadires. Els seients estan encoixinats. Massa i tot. Canelobres daurats a les parets i al sostre, que està decorat amb vidrieres de colors i una pintura al centre La llei triomfant sobre el mal. Els porticons de les finestres que donen a la façana del Suprem estan tancades. No hi ha llum natural. No fa gens de calor, més aviat al contrari.

Al centre de la sala els encausats, de cara al tribunal, tenen a la seva esquerra les defenses i a la dreta les acusacions. En un extrem de l'acusació particular de Vox amb Javier Ortega Smith. Damunt dels acusats hi ha una gran aranya daurada de la qual pengen llàgrimes de cristall. 

Darrere d'ells, els tres membres del Govern ocupen la primera fila del públic, al centre. El Parlament, la segona d’una lateral. En aquestes primeres posicions se situa la premsa. A partir de la quarta, les famílies. La resta, públic. Aquest matí han aconseguit entrar, entre el públic, observadors, de Bèlgica, França, EUA i Itàlia. En total cinc, que han fet cua des de primera hora del matí per aconseguir el seu seient, després que el tribunal s'ha negat a reservar-los espais.

Els acusats han començat més tensos al principi i s'han anat relaxant a mida que transcorria la jornada. Gairebé tots portaven fulls o llibretes per prendre apunts -alguna Moleskine groga-. Comentaven entre ells. Buscaven familiars entre els públic. Saludaven cares conegudes. Els homes amb vestit fosc. Turull amb corbata amb puntets grocs. Forcadell amb uns pantalons vermells i jaqueta fosca. Bassa amb vestit amb pantaló blanc i negre i unes sabates amb talons mentalitzats i refulgents. El més somrient, Cuixart. El més solitari, Vila, tota l'estona sol i en silenci.

Les intervencions de les defenses han insistit en alguns dels arguments que havien exposat repetidament. Algunes més extenses, com la d'Olga Arderiu que ha donat peu a un toc d'atenció de Marchena amb "extrema atenció" i esmolada contundència, altres més breus. I una intervenció d'inesperada brevetat, la de Francesc Homs.

Possiblement la que ha provocat més curiositat ha estat la intervenció de l'advocat de Vila, Pau Molins, que ha començat anunciant la "bonanova" que seria molt breu. Ha estat l'únic que ha parlat d'una DUI i ha recordat que el seu defensat va abandonar el Govern en desacord amb aquesta, mentre algun dels altres advocats de la defensa se li escapava un somriure sorneguer.

La sessió s'ha allargat més del previst i alguns dels familiars han hagut de marxar. El marit de Forcadell, la companya de Cuixart. Això els obliga a demanar autorització per deixar la sala. Igual com l'ha hagut de demanar Mundó quan s'ha sentit indisposat.

En acabar la sessió es torna a repetir l’operació de l'inici, en sentit contrari. Els primers a marxar són els presos. Per sortir han de passar pel passadís que hi ha entre els membres del tribunal i el públic. S’acosten al president per acomiadar-se. Intercanvien salutacions, algunes abraçades. Miren de reüll els agents que els custodien mentre s’acosten les famílies. S’abracen amb les dones, amb familiars... El primer cop més tímids. Però l'escena es repetirà fins a tres vegades. En el recés del matí, el del dinar i el final de la jornada. El segon i el tercer cop que s'ha aixecat la sessió les salutacions han fluït ja sense embuts. Saluden tothom qui coneixen i que s'acosta a les primeres files, encara que només sigui una mirada o un gest amb la mà en la distància.

Les efusions són contemplades amb certa perplexitat per alguns membres del públic que esperen drets contemplant l'escena perquè no poden abandonar la sala fins que els encausats no surtin. I finalment, els fan sortir. Accedeixen a un passadís on, de nou, s’ha fet el buit. La gent rere una mampara. I la premsa, confinada a la biblioteca.