El jutge Manuel Marchena ha aprofitat l'escrit del Suprem que denega la llibertat dels presos per carregar amb contundència contra l'informe del grup de treball l'ONU sobre detencions arbitràries que va reclamar el seu alliberament. L'escrit del tribunal que jutja el procés, del qual Marchena ha actuat com a ponent, no es limita a negar cap mena de caràcter vinculant de l'informe de les Nacions Unides, sinó que en desqualifica tant els arguments, com els seus treballs i la forma com han estat comunicades les conclusions.

“No falten en el dictamen les afirmacions extravagants, mancades de tota lògica i de possible encaix en el nostre sistema processal”, sentencia el text on s'assegura que són molts els motius per a la discrepància amb els treballs del grup.

Per exemple, assenyala l'afirmació que Joaquim Forn “va ser persuadit de suprimir el seu activisme, en favor de la causa independentista, a canvi de ser alliberat”. A parer del tribunal, aquesta “simple insinuació” suposa una "insídia" que només pot ser subscrita “a partir de un matusser desconeixement dels principis que defineixen el procés penal del nostre sistema constitucional”.

Igualment mostren el rebuig per la consideració del grup de treball que, davant la inexistència de violència, les acusacions contra Cuixart, Sànchez i Junqueras tenen per objectiu “coaccionar-los per les seves opinions polítiques al voltant de la independència de Catalunya i inhibir-los de continuar amb la seva pretensió en l’àmbit polític”.

El Govern al Suprem

“Només a partir del desconeixement de la nostra realitat política i jurídica, pot subscriure’s missatges d’aquesta naturalesa”, retreu el jutge. En aquest sentit, el text argumenta que les mateixes idees polítiques sustenten l’actual govern de Catalunya. No només això, assenyalen que durant les sessions del judici hi havia presents a la sala de plens del Suprem representants del Govern “amb reconeguda identitat ideològica respecte d’una u altres processats” i que tots ells han rebut el tracte protocol·lari que la legislació dispensa a les autoritats autonòmiques.

Un altre motiu que utilitzen els jutges per desqualificar les conclusions del grup de treball és que la informació ha estat proporcionada per “la font” i per la resposta del govern espanyol, i que l'informe del grup de treball conclou demanant a l'executiu les “mesures necessàries” per posar remei a la situació. “Aquesta petició ignora una de les notes essencials que defineix qualsevol estat de dret, és a dir, aquella que impedeix al poder executiu dirigir instruccions, requeriment o ordres als tribunals de justícia”.

 

Els jutges recullen el parer de la Fiscalia en el sentit que l'opinió del grup sobre detencions arbitràries es limita a reflectir el criteri d’un grup de treball auxiliar i informatiu i sense capacitat per deixar sense efecte les actuacions dutes a terme pels tribunals. En aquest sentit, recorda també que l’Advocada de l’Estat ha demanat la revisió dels treballs per imparcialitat d’alguns dels seus membres.

Així mateix, desqualifiquen les conclusions de l'informe de l'ONU per la forma com ha arribat al Suprem. El document, sota l’epígraf Opinió 6/2019 va arribar amb una carta signada pel president relator del Grup de Treball sobre Detenció Arbitrària, José Antonio Guevara Bermúdez, dirigida a l’ambaixador espanyol davant les Nacions Unides, Cristóbal González-Aller. “Cap connexió processal existeix -ni pot existir- entre aquesta ambaixada i la defensa que l’aporta, ni tampoc amb l’òrgan jurisdiccional al qual es dirigeix la petició de llibertat”, adverteix.

De fet, el text retreu que la sala ha conegut l’existència de les conclusions del grup de treball a través dels mitjans de comunicació, atès que es va anunciar en roda de premsa. Així mateix, desqualifica el document per la publicació a Naciodigital el dia anterior d'una notícia assenyalant que l’advocat Ben Emmerson feia públic el dictamen.