Amb l'ordre del Tribunal Suprem de portar els presos cap a Madrid es van sabent els temps del judici de l'1-O.
Manuel Marchena no vol deixar res a la improvisació ni vol sorpreses, i ja ha fet cridar els nou presos polítics. Han de ser a Madrid l'última setmana de gener. I no concreta el dia. Diu que el judici començarà al mes de febrer i que serà diferent del que s'havia estat explicant fa unes setmanes.
Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa i Carme Forcadell prendran el camí al banc dels acusats d'aquí a 15 dies.
A la sala de vistes de la sala segona del Tribunal Suprem ocuparan els bancs centrals. Davant seu, el tribunal. A la dreta, les acusacions. I a l'esquerra, les defenses.
Després que Manuel Marchena decidís enviar la part del cas que correspon a la Mesa del Parlament al TSJC, que és on era en un principi, es redueix el nombre d'acusats i, per tant, també d'advocats i d'hores i dies de declaracions i proves. Cosa que farà que el judici sigui més curt que no s'havia previst en un primer moment.
Les sessions del judici seran els dimarts, dimecres i dijous, entre les 10 h i les 18 h, amb un descans al migdia per dinar. Els dilluns i els divendres es reservaran perquè el tribunal pugui resoldre les qüestions que es vagin derivant del judici. I les defenses els podran destinar a fer el seguiment del judici i preparar les intervencions amb els acusats, que estaran tancats en una presó de Madrid, molt probablement fins que es dicti la sentència.
Com va passar els dies que estaven citats a declarar durant la instrucció, atès que el Tribunal Suprem no té calabossos, els nou presos esperaran l'inici de la vista a l'edifici de l'Audiència Nacional, just a pocs metres. També els hi portaran a l'hora de dinar.
Es preveu que la declaració dels acusats duri 15 dies. Els primers 15 dies del judici després de les qüestions prèvies.
Les penes
Serà en el judici quan les acusacions demanaran les penes definitives a les quals es podrien condemnar els nou acusats.
De moment estan acusats de rebel·lió i malversació. Per a Oriol Junqueras, la fiscalia, que és l'acusació que marca el pas a l'hora d'establir la condemna, demana 25 anys de presó. Per a Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell, en demana 17 per rebel·lió. Per a la resta de presos —Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Dolors Bassa— en demana 16 per rebel·lió i malversació. La fiscalia demana penes de set anys de presó per als consellers acusats de malversació i desobediència. Són Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila.
Però els escrits d'acusació que es van presentar el 2 de novembre són provisionals. Serà en el judici, primer en les qüestions prèvies, i després en l'apartat de conclusions, quan la fiscalia pot rebaixar la petició de les penes i canviar el tipus de delicte. Si això passa, serà just al final, un cop s'hagin vist les proves que aportin totes les parts.
L'Advocacia de l'Estat va demanar, en el seu escrit del 2 de novembre, entre els 12 anys de presó i la multa pels delictes de sedició, malversació i desobediència.
Vox, que exerceix l'acusació popular, demana 74 anys de presó per al vicepresident Oriol Junqueras i la resta de consellers que són a la presó: Joaquim Forn, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Josep Rull. Així consta en l'escrit d'acusació que ha presentat al Tribunal Suprem. Vox també demana 62 anys de presó per al diputat de JxCat Jordi Sànchez i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart. També pot rebaixar la petició de penes o augmentar-la.
Els escrits de defensa
La setmana que ve, el 15 de gener, s'acaba el termini perquè les defenses presentin els seus escrits. Molts dels advocats fa mesos que hi treballen, des que el 2 de novembre es van presentar els escrits d'acusació.
Els advocats dels 9 acusats esgotaran els terminis i no serà fins a la presentació de l'escrit que no demanaran els testimonis que volen que compareguin. Entre ells, Mariano Rajoy, que ja ha dit que si ho demanen les defenses compareixerà.
Però els advocats diuen que fins a la presentació dels escrits no tancaran les decisions sobre els testimonis. Tot fa pensar que el tribunal acceptarà la totalitat de testimonis que presentin totes les parts si es justifica la seva importància com a prova.
Més de 250 testimonis
Les declaracions dels testimonis allargaran el judici. La fiscalia ja n'ha demanat 256. Tot i que la sala li va demanar que es contingués al màxim, la fiscalia va dir que tots estaven justificats. Entre ells hi ha els homes de confiança de Josep Lluís Trapero que formaven la prefectura dels Mossos d'Esquadra. Alguns d'ells, de fet, ja han declarat durant la instrucció com a testimonis.
També s'ha convocat els responsables de la policia espanyola i la Guàrdia Civil i el coordinador de tot el dispositiu, el coronel Diego Pérez de los Cobos.
El ministeri públic sol·licita la compareixença de l'ex-lletrat major del Parlament Antoni Bayona, que va renunciar al càrrec el juny passat, després d'haver qüestionat el referèndum unilateralment, i el secretari general del Parlament, Xavier Muro.
També la testifical de l'exdelegat del govern espanyol a Catalunya Enric Millo; l'exsecretari d'Estat de Seguretat José Antonio Nieto i l'exsecretari general tècnic del Ministeri d'Interior, Juan Antonio Puigserver.
El qui era subsecretari del Ministeri d'Hisenda quan van passar els fets, Felipe Martínez Rico, també figura en la relació de testimonis que proposa la fiscalia.
Altres testimonis que vol sentir en el judici el ministeri públic són els membres de la Mesa del Parlament la legislatura passada, José María Espejo-Saavedra, de Ciutadans, i David Pérez, del PSC, així com el llavors director de la Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj, i el responsable del Diplocat, Albert Royo.
La fiscalia també proposa la testifical d'Helena Catt i Wim Kok, portaveus de l'equip internacional d'experts electorals internacionals contractats per la Generalitat per actuar com a observadors de l'1-O.
La fiscalia vol que declarin també els 64 policies espanyols ferits en les càrregues de l'1 d'octubre.
Estan citats també els guàrdies civils que van fer els escorcolls del 20 de setembre, autoritzats pel jutjat d'instrucció 13 de Barcelona.
Judici per televisió
El judici es podrà seguir íntegrament per televisió i també des d'El Nacional, a través d'una emissió continua a la pàgina web.
Perquè els periodistes puguin seguir el judici s'habiliten dues sales annexes a la sala de vistes, la biblioteca del Tribunal Suprem i la sala d'actes. A més hi ha una sala per a les ràdios. Es preveu que la biblioteca estigui habilitada durant els primers quinze dies i que després, els dies en que el nombre de periodistes serà més baix, es ressituarà tot a les altres dues sales.
L'equip de premsa del Tribunal Suprem ha explicat que és una prioritat la transparència en aquest judici, atès que es tracta d'interès general i s'està treballant perquè tothom tingui tota la informació que necessita i el senyal institucional sigui accessible a tothom. Tècnicament, el serveix TVE, que no demana cobrar per ni per servir el senyal de televisió ni per al codi per als diaris digitals.
En el cas del judici del 9-N al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, algunes televisions van demanar cobrar per servir el senyal institucional que facilita el Consell General del Poder Judicial i autoritza el mateix tribunal que presideix el judici.