Una via és un camí. També un itinerari d'escalada. Al País Basc, a més, és argot per anomenar un procés pel qual els presos per terrorisme tornen a la societat. Joseba Azkarraga (Agurain, 1950) dóna nom a la primera d'aquestes vies. La Vía Azkarraga del 1982 va possibilitar l'excarceració d'un centenar de presos i el retorn d'uns 200 exiliats, la majoria d'ETA (pm). Azkarraga té molts quilòmetres de vida pública i se li nota en els detalls, com quan s'adona que l'entrevistador s'impacienta i diu amb gest amistós: "Bé, després talles el que vulguis".
Avui, aquest exconseller de Justícia i Treball (2001-2009) del lehendakari Juan José Ibarretxe, després de passar per tota mena de càrrecs amb el PNB i Eusko Alkartasuna, és portaveu de Sare, la xarxa ciutadana en suport dels drets dels reclusos, deportats i exiliats bascos. Sare reclama el final de l'allunyament dels presos o l'excarceració dels malalts greus. És part de Fòrum Social, entitat que reivindica el protagonisme de la societat civil en el tancament del procés de pau a Euskadi.
Cuixart, Sànchez, Junqueras, Rull, Turull, Forcadell... són polítics presos o presos polítics?
No en tinc cap dubte que són presos polítics. Són a la presó per desenvolupar el seu programa de govern i per fer que la gent exercís una cosa tan democràtica com votar, cosa que van fer amb absoluta tranquil·litat, en pau i sense violència.
Puigdemont, Serret, Comín, Puig, Rovira... són fugits de la justícia?
En realitat, són fugits de la injustícia. Han marxat a un altre país tot cercant la justícia que no hi ha a Espanya. No ho dic jo, li ho diuen, a la justícia espanyola i, sobretot, al jutge [Pablo] Llarena, a la resta d'Europa, des de països de llarga tradició democràtica com Alemanya o Bèlgica: això no hi ha per on agafar-ho. Últimament [Llarena] els pregunta a aquests jutges què he de posar perquè em lliureu Puigdemont.
L'actitud d'aquest jutge [Llarena] a qualsevol país de tradició democràtica hauria estat objecte de recusació pel mateix òrgan de govern dels jutges
Però es manté la presó preventiva.
És un abús. La presó preventiva ha de ser utilitzada amb molta cautela i sempre que hi hagi seguretat que si no entren a la presó cometran algun delicte. Ja no en van cometre cap llavors [l'1-O] i no el ho faran ara. Ho han manifestat públicament: no tenen la voluntat de fer-ho.
Ja.
L'actitud d'aquest jutge [Llarena] a qualsevol país de tradició democràtica hauria estat objecte de recusació pel mateix òrgan de govern dels jutges. A Espanya aquest òrgan, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), es tria com es tria, amb quotes polítiques, i actua en funció d'interessos polítics. Estem davant d'una devaluació clara de la democràcia. Aquesta no és una democràcia de qualitat. És una democràcia deteriorada, sobretot els últims anys. No és que vingui deteriorada d'abans. Perquè hi ha hagut èpoques de l'Estat espanyol amb una democràcia i una separació de poders justa. Però el que està passant en aquests moments, sobretot en el cas català, és terrible. L'altre dia, a TV3, en aquest programa del dissabte a la nit...
Preguntes Freqüents, Faqs.
Això. Abans que m'entrevistessin hi intervenia la consellera de Justícia, l'Esther Capella. L'escoltava recordar a tots els que són la presó o a l'exili... i és una llista interminable. Això ens ha de fer pensar. Alguna cosa no va bé quan gairebé tot un govern és empresonat o a l'exili. Cal donar-li una solució, que no pot provenir de la justícia. És un procés polític i no s'hauria d'haver judicialitzat.
Té la impressió que un grup de jutges ha decidit que poden resoldre'l ells, com en la Itàlia de tangentopoli?
Qui ha posat aquest afer en mans dels jutges és el govern espanyol. No se l'han agafat els jutges per iniciativa pròpia. Ha estat una denúncia del mateix govern espanyol i alguns jutges estan encantats, com un gos que ha agafat la seva presa i no la deixa anar. Han passat coses terribles. El jutge d'instrucció, per exemple, s'inclou com a part perjudicada pel procés. Això, en qualsevol altre país, hauria provocat que l'apartessin automàticament de la causa.
El mateix jutge es considera víctima.
Clar. Però això què és? Fins i tot m'estranya que la justícia com a corporació no s'hagi aixecat per tallar aquest tipus d'actituds. Quinze dies abans de l'empresonament de Jordi Turull, [Llarena] demana al CGPJ una ampliació del termini d'instrucció al·legant que es tractava de diligències molt complexes, que trigaria 18 mesos. Però quan una setmana després s'assabenta que Turull serà candidat a president de la Generalitat, tanca les diligències i l'empresona. Això és una prevaricació de llibre. Com ho és que no es permeti a Turull o a Jordi Sànchez participar en la seva investidura quan tenen tots els seus drets polítics en vigor. És molt preocupant aquesta manera de procedir i, sobre tot el silenci, fins i tot l'aplaudiment, que ha rebut de bona part de la premsa de l'Estat.
Em sembla bé que els partits independentistes hagin votat per fer fora Rajoy —encara que la derivada és que el president sigui Pedro Sánchez
El sorprèn la inhibició de la Unió Europea?
Escoltes Juncker dient que no vol una Europa de vuitantatants països... i ho diu l'exprimer ministre d'un país que és més petit que Barakaldo... La Unió Europea haurà de ser fonamentalment una Europa que reconegui els pobles que la componen. En el cas de Catalunya, en la seva lògica d'estats, a la UE ja li va bé dir que és un tema intern espanyol.
No ho és?
No, no. És un assumpte europeu. Espanya se salta tota la normativa en aquesta matèria.
Està en joc la unitat d'Espanya. No els va passar a vostès el mateix quan van proposar el Pla Ibarretxe, pel qual Euskadi passaria a ser un Estat lliure associat?
Així va ser. Aquest concepte de la unitat de la pàtria indivisible va ser el que va impedir de fer qualsevol mínim pas endavant.
I la divisió entre els partits sobiranistes bascos no?
El lehendakari Ibarretxe tenia una voluntat clara i ferma, que va xocar amb alguns interessos del seu propi partit. Si hi hagués hagut un suport més clar del PNB i també de sectors socials, una implicació més gran de l'empresariat basc o del sindicalisme, més enllà dels sindicats abertzales ELA o LAB, possiblement la situació hauria estat diferent. Però això és parlar de ciència-ficció. A Ibarretxe li van mancar suports que eren previsibles.
El PSOE proposa una reforma federal de la Constitució.
Diuen que un govern socialista i un altre del Partit Popular són diferents... Són diferents en algunes coses, però en els conceptes identitaris no hi veig diferència, encara que els socialistes parlin d'Estat federal. Poden parlar molt d'Estat federal però la seva trajectòria en anteriors governs no els acredita. Recordi que 155 l'apliquen a l'uníson entre el PP i el PSOE... i Ciutadans.
Des de l'esquerra: Teresa Toda, Agus Hernan, Patricia Vélez i Joseba Azkarraga, el Fòrum Social Permanent
Llavors li semblarà malament que els independentistes catalans al Congrés hagin afavorit la moció de censura de Pedro Sánchez.
Al contrari. Em sembla bé que hagin votat a favor de fer fora Rajoy —encara que la derivada és que el president sigui Pedro Sánchez. Sempre és satisfactori que el teu vot permeti treure de la Moncloa qui t'ha destrossat. Espero que el govern de Pedro Sánchez no sigui una mera operació cosmètica. Per a això no ets president de govern, encara que estiguis en hores baixes en les enquestes. Ho ets per a canviar algunes coses que en diferents territoris són sagnants. En el cas del País Basc, tancar bé un procés de pau. En el cas de Catalunya, resoldre el conflicte.
Resoldre'l amb presos i exiliats?
Ho ha de resoldre la política. Si la política ha deixat el cas en mans de la justícia i la justícia té una acció injusta... la política l'ha de resoldre, perquè té molts més registres per a fer-ho. Si aquest procés segueix en mans d'aquests jutges pot acabar en una condemna. Injusta, però condemna. Llavors la via de l'indult serà clau.
...amb un ministre de l'Interior com el jutge Fernando Grande-Marlaska...
És un problema de decisió política. L'afer dels presos i preses, per exemple, és de voluntat política. No depèn de qui sigui el ministre de l'Interior. Si ens fixem en el nou ministre... no hi ha res a fer. Ja coneixem la seva trajectòria com a jutge. No fa gaire, en la presentació d'un llibre seu, ressaltava que s'emociona molt quan acaricia el seu gat. Aquest home que s'emociona amb el seu gat és el mateix que al seu propi despatx mira cap a una altra banda quan els detinguts per la Guàrdia Civil o els presos bascos denuncien haver estat torturats. De les nou denúncies contra Espanya [al Tribunal Europeu de Drets Humans] per tortures, sis són casos seus. Per tant, en desconfio força. Però insisteixo, aquest afer, com el de Catalunya, són problemes de pes polític, al marge de qui sigui el ministre del ram.
La política és visitar els presos i exiliats o és una altra cosa?
Els gestos en política són importants. Les visites del president Torra als presos polítics l'honoren. Suposo que farà més coses.