La democràcia espanyola està malalta, però no perquè governa una dreta enyorada del franquisme, que és i serà una dada constant del problema, sinó per la claudicació de l’esquerra, que no exerceix el seu paper de contrapès ni és capaç d’oferir cap alternativa esperançadora. Fins i tot Alfredo Pérez Rubalcaba va encoratjar Mariano Rajoy a impedir la investidura de Carles Puigdemont malgrat que suposés “el descrèdit de l’Estat”. L’ex líder socialista, artífex de la salvació de la monarquia, no va poder remuntar la trencadissa de Zapatero, però amb Pedro Sánchez tot ha anat a pitjor. Tothom fa befa del líder socialista, pràcticament invisible en l’escenari polític si no és per posar-se a disposició de Mariano Rajoy, i ara, quan ha vist que els partits de la dreta competeixen a veure qui fa la proposta més bèstia per aturar els sobiranistes catalans, en comptes de plantejar una alternativa conciliadora a la repressió, més pròpia de l’esquerra, ha volgut exercir de Primo de Rivera, valgui la redundància, i ha proposat endurir el codi penal per aplicar-lo amb tota la seva cruesa als líders catalans que s’entestin a defensar la sobirania de Catalunya. Però el més divertit és que volent aparèixer com a flagell de catalans, ha admès sense dir-ho que no es pot acusar del delicte de rebel·lió el president Puigdemont i la resta d’acusats.

“Estem treballant en una modificació del Codi Penal —ha declarat Pedro Sánchez—, perquè és evident que el delicte de rebel·lió, tal com està tipificat en l'any 1995, no correspon al tipus de rebel·lió que s'ha patit durant aquests últims mesos. Hem de defensar el bé jurídic que és la Constitució davant de responsables públics que el que estan fent és valer-se de la seva institució i de la seva posició política per violentar l'ordre constitucional i, per tant, cal adequar el delicte de rebel·lió a l'Espanya del segle XXI, a l'Espanya del 2018, i davant fets tan inaudits com el que ha passat al nostre país durant aquests últims mesos".

Ho podia dir més alt, però no més clar, com ja ho han reconegut un centenar llarg de juristes, que no es pot acusar de rebel·lió els governants sobiranistes. Fins i tot, Diego López Garrido, ara suposat correligionari de Sánchez, i redactor de l’article del Codi Penal que estableix quan es comet el delicte, ha deixat clar que ningú hauria de ser a la presó ara mateix.

No cal patir gaire per Pedro Sánchez perquè té els dies comptats com a líder socialista. Immediatament després de la propera derrota electoral el defenestraran, però que el PSOE tingui un líder sòlid, amb personalitat i que respongui a l’ideari progressista és un fet rellevant per a Espanya i també per a Catalunya. Fins i tot el president Quim Torra ho tenia clar no fa tant. El plet dels catalans té totes les de guanyar als tribunals europeus com s’està demostrant i arribarà el moment en què per acabar amb els empresonaments i els exilis es farà imprescindible un diàleg generós per ambdues parts, que a Espanya només podrà propiciar l’esquerra, és a dir, el PSOE i Podemos. De fet, només per aquest camí, l’esquerra espanyola té alguna possibilitat de guanyar la dreta i governar. El canvi progressista sempre ha vingut del rebuig a la dreta autoritària, el 1982 després del 23-F i el 2004, després de l’11-M i sempre amb el suport imprescindible —aritmèticament decisiu— dels catalans.