Podrien haver-lo anomenat “Tinc una pregunta per vostè”, però el nom ja estava pillat per TVE. En podrien haver dit “Vostè pregunta”, però això ja ho té pillat en Quim Puyal amb un històric programa iniciat el 1977 a l'anomenat “Circuït Català de TVE). Una altra opció podria haver estat “Sessió de control”, però això està reservat pel ple que es fa cada 15 dies al Parlament. Finalment, TV3 ha optat per “Jo pregunto”, que és una manera de dir-li als espectadors (i a les espectadores) que ells avui també eren al Teatre Conservatori, situat al cor de la ciutat de Manresa, una ciutat situada al cor de Catalunya, un país situat al cor dels catalans indepes que se l’estimen tant que volen marxar d’Espanya i al cor dels espanyols unionistes que se l’estimen tant que no volen que marxi d’Espanya.

Per poder arribar aquesta nit a participar al programa, els preguntaires van haver d'inscriure's en uns debats previs fets a BCN els passats dies 10 i 11 de gener (dimarts i dimecres de la setmana passada) i allà, de manera autogestionaria, van triar 3 persones per cada un dels dos debats. Els altres sis s'han triat en funció de l'edat, el gènere i el territori.

A tot el perímetre de la façana del teatre-plató hi havia tanques de seguretat. El públic, que s'havia d'inscriure a la pàgina web de TV3, rebia a l'entrar un "avituallament" (així m'ho ha descrit una noia de l'organització). Però vaja, entre vostè i jo en direm el sopar. La bossa, de paper i de color marró, incloïa un entrepà de pernil del país, una ampolla petita d'aigua de Veri i dues magdalenes de la marca Codan "Supremas Gama Selecta". Que fossin selectes podria voler dir que són les de més qualitat que fabriquen els senyors Codan, però existeix la possibilitat de que hi hagi la "gama un poquito más que selecta" o fins i tot la "gama súper selecta". Per tant, sobre aquesta qüestió poca cosa tinc a dir.

El president ha arribat a les 20.57, 58 minuts abans de l'inici del programa. Acompanyat de les autoritats, ha anat directament a maquillatge. Al cap d'una estona, les autoritats han ocupat la llotja del segon pis i algunes han aprofitat per cruspir-se l'entrepà. El públic de la platea feia el mateix. A aquella hora els preguntaires ja estaven asseguts als seus llocs escalfant la gola i la curiositat.

A les 21.38, les hostesses (i els hostessos) han passat a recollir les restes del sopar amb unes grans bosses de plàstic de color negre. Tres minuts més tard, els presentadors del programa, Lídia Heredia i Carles Prats, han explicat la mecànica de la cosa. Han insistit molt en el tema mòbils. Apagats. Per les interferències.

A les 21.52, i dos minuts abans de començar el programa, en Carles Prats ha comunicat al públic que el Barça guanyava per 0-1.

I a les 22.06, després de les presentacions, explicacions i vídeos de presentació pertinents, ha començat la teca. Ah, per cert, tothom m'assegura que el president no sabia les preguntes. Unes preguntes, per cert, llarguíssimes. Tant que a les 22.12, la Lídia Heredia ja ha dit que anessin al gra.

A partir aquí, alguns casos particulars i més preguntes eternes. Han sortit temes com la precarietat laboral, els joves que han de marxar a treballar fora, els problemes d’habitatge, els talls de servei de les subministradores a qui no pot pagar les factures i l’envelliment de la pagesia. I hi ha hagut queixes sobre la falta d’inversió en educació (a la xarxa deien que les ha fet el cap de llista d’ICV-EUA a Manresa) i a la sanitat pública. El president, en general, ha argumentat que s’estan fent coses, però que el gran problema és la falta de finançament.

En aquesta primera part, el Procés no ha sortit fins a les 23.08, però la cosa ha frenat en sec perquè al cap de dos minuts ha arribat la primera pausa publicitària. El president ha marxat de l’escenari acompanyat del seu equip i els preguntaires i la platea en ple s’ha abraonat als mòbils. Per consultar-los.

Quan hem tornat al directe, la cosa s’ha animat i ens hem despertat amb les intervencions d’en Joan Gil, escèptic d’un Procés que diu que no avança i amb la Mari Carmen, que s’ha queixat de la discriminació del castellà a Catalunya. En aquest últim cas, la cosa ha derivat en una discussió tensa però amable amb xiulets i aplaudiments del públic present. Segons diverses fonts, la Mari Carmen pertany a Societat Civil Catalana.  Ah per cert, i la Leire, una altra de les intervinents, és de Ciutadans. La gran pregunta és: ho sabia el programa? Elles ho han amagat? Ho sabien tots dos? 

A les 23.35 nova pausa publicitària, nou abraonament de tothom cap els mòbils i, va que segons la previsió, només queda una horeta... 

Al retorn ha aparegut la immigració i els fills dels immigrants nascuts ja a Catalunya, novament el Procés, els refugiats, el petit comerç i Jordi Pujol i el PER com a dues maneres de robatori. La segona ronda de participació dels preguntaries ha servit per repetir temes ja vistos i per gent ja vista, com la Mari Carmen, que aquest cop ha denunciat la violència que hi ha a Catalunya contra els unionistes per culpa de l'odi existent. També ha sortit el desori de RENFE a les Terres de l'Ebre. la renda mínima garantida o la precarietat laboral... i ja eren més de dues i dos quarts de programa. I, a les 00.38 la Marga ha preguntat sobre la reforma horaria. Resposta del President: "aquest horari no ajuda a la reforma horaria". Doncs miri, no, gens.

El programa ha començat a les 22 hores d'un diumenge i ha acabat a les 00.50 de la matinada del dilluns. I una gran part dels últims minuts s'han fet eterns. Terriblement eterns. I això no ajuda ni a la cadena, ni al president, ni a que els espectadors s'interessin per un format que hauria de servir per acostar ciutadania i classe política.

Ha estat un bon intent al que li han sobrat molts minuts i li ha faltat agilitat. 

I una última cosa, quan a les tres de la matinada he arribat a casa, havia rebut diversos missatges on se'm deia que a part d'intervencions de representants d'ICV-EUA, Ciutadans i SCC presentats com a ciutadans i no en funció de la seva militància o pertinença, també han preguntat la portaveu de la PAH al barri de la Sagrera de BCN, la delegada del sindicat Metges de Catalunya a l'hospital de Bellvitge, el portaveu adjunt dels Comuns a Reus o el vicesecretari de la CUP a Manresa. I, em temo que, més que les respostes del President, aquest serà el gran tema de debat d'aquest dilluns. I realment és una qüestió interessant: ¿han de poder anar representats de partits, sindicats i entitats a preguntar al President de la Generalitat, però sense que se'ns digui que pertanyen a partits, sindicats i entitats? Que va primer, la filiació o la ciutadania?