La denúncia per sedició de la fiscalia de l'Audiència Nacional ha caigut en mans del jutge més veterà d'aquest tribunal. Ismael Moreno (1955), titular del Jutjat Central d'Instrucció número dos de l'AN, va fer el salt a la magistratura des de la policia. Durant aquells nou anys com a inspector, en els últims anys de la dictadura franquista, va decidir estudiar Dret. El 1985, a l'edat de 30 anys, va arribar a l'Audiència Nacional, l'hereu del Tribunal d'Ordre Públic (TOP) franquista. Des de llavors, no s'ha mogut d'allà.
Ara haurà d'investigar la denúncia presentada pel Ministeri Públic per un presumpte delicte de sedició per les protestes de dimecres i dijous a Barcelona contra els operatius de la Guàrdia Civil a diferents departaments de la Generalitat. Malgrat que el fiscal de l'Audiència Nacional no responsabilitza ningú en concret, sí que apunta cap als presidents de l'Assemblea Nacional i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Com explica el diari Público, el seu ascens, que va coincidir amb els anys més sanguinaris d'ETA, va ser molt ràpid. A més de casos de terrorisme, també ha jutjat casos de narcotràfic, com l'intent d'un policia espanyol per implicar el govern sandinista de Nicaragua en una xarxa de tràfic de drogues. El seu currículum, però, no és impecable. Sense anar més lluny, el 1988 va haver de declarar per presumptes irregularitats comeses en un atestat que va realitzar quan era inspector de policia. Aquest atestat va servir per condemnar un home a 12 anys de presó per assassinat frustrat. Aquesta sentència va ser després revocada pel Tribunal Suprem.
El cas de les protestes contra la macrooperació de la Guàrdia Civil ha recaigut en Ismael Moreno, el més veterà dels sis jutges del tribunal, de macada ideologia conservadora. Per les seves mans han passat casos molt mediàtics, com el cas Nóos o la investigació d'Emperador, l'operació contra la màfia xinesa a Madrid. Ha estat protagonista de més d'una polèmica, alguna relacionada amb la llibertat d'expressió.
Trencar ous
Justament Moreno va ser qui va instruir el cas del regidor de la CUP a Vic, Joan Coma, a qui també se l'acusava d'un delicte d'incitació a la sedició per haver dit en un ple, de forma metafòrica, que per fer una truita cal trencar els ous. Després d'un judici surrealista, amb la fiscalia preguntant-li "què vol dir trencar ous", primer l'Audiència Nacional i després els jutjats de Vic van arxivar el cas. Van concloure que "no reuneix els caràcters de tipus penal" per a imputar-li el delicte de sedició.
Declaració de ruptura
El febrer del 2016, Ismael Moreno també va ordenar investigar l'Assemblea Nacional Catalana, l'Associació de Municipis per la Independència i l'Associació Catalana de Municipis per determinar si aquestes entitats van impulsar o promoure les mocions d'adhesió de 280 ajuntaments catalans a la declaració de ruptura aprovada pel Parlament de Catalunya el 9 de novembre del 2015. L'origen del cas estava en les denúncies interposades per la Fiscalia de l'Audiència Nacional per delictes de sedició i rebel·lió contra diversos d'aquests consistoris.
Titellaires
Per aquelles mateixes dates, també va ser aquest jutge qui va decidir empresonar preventivament i sense fiança dos titellaires madrilenys acusats d'enaltiment del terrorisme. Tot va venir perquè, durant un espectacle infantil durant les festes de Carnestoltes, un dels ninots va exhibir un cartell amb el lema "Gora ALKA-ETA". Els titellaires van passar cinc dies a la presó el febrer del 2016. El setembre d'aquell mateix any, l'Audiència Nacional va arxivar definitivament la causa. Curiosament l'obra La bruja y don Cristóbal va representar-se en el mateix teatre on finalment va tenir lloc l'acte en favor del dret a decidir a Madrid el passat diumenge.
Falange y Tradición
Un dels pocs casos en què Ismael Moreno va portar la contrària a la Fiscalia va ser quan va negar-se a investigar Falange y Tradición, un grup d'extrema dreta franquista, entre els anys 2008 i 2009, va atacar diversos monuments en memòria de víctimes de la dictadura i va realitzar amenaces de mort. Els tres membres acusats, que finalment van ser condemnats a dos anys i un any i mig de presó, van evitar la presó.
L'any 2004, el magistrat de l'Audiència Nacional també va decidir arxivar el cas Naparra, que investigava el segrest i mort de José Miguel Etxeberria, reivindicat pel Batallón Vasco Español, una organització terrorista parapolicial. En contra de l'informe de la Fiscalia, Moreno va al·legar que es tractava d'una "suposada desaparició".