Clayborne Carson, director de l'Institut Martin Luther King Jr. de Recerca i Educació, ha desmentit categòricament, a través del seu blog, que hagués demanat al president de la Generalitat, Quim Torra, que no utilitzés la figura de Martin Luther King. Carson desmenteix així la informació publicada a El Confidencial, segons la qual havia mostrat disgust per la utilització de la figura de Luther King per part de Torra.

Clayborne Carson Ben P.L wikipedia

Clayborne Carson. Foto: Ben P.L.

Carson afirma que se sent molest perquè s'hagi afirmat que "creu que Martin Luther King s'hauria oposat al moviment independentista català" i creu que això distorsiona les seves declaracions. Ho argumenta en sis punts: en primer lloc, afirma que no pot parlar en nom de King sobre problemes actuals amb els quals King no es va trobar. En segon lloc, diu que està "satisfet" que "qualsevol moviment" usi les tècniques no violentes que King sempre va defensar, i també que li sembla "admirable" que s'usin mètodes no violents. Carson afegeix, sense referir-se explícitament a l'1-O ni als presos polítics, que se sent "molest, personalment" quan manifestants i líders no violents "són reprimits o castigats violentament per la policia i els funcionaris del govern".

Carson admet, en canvi, que en l'entrevista amb el periodista d'El Confidencial afirma que la independència de Catalunya podria ser perjudicial per a la resta d'Espanya i diu que no creu que es pugui comparar l'opressió dels catalans amb la dels negres americans. Carson admet que, tot i que ha estat a Catalunya, aquest no és el seu camp d'especialització i diu que li agradaria poder parlar amb els líders catalans i conéixer millor el cas.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha fet referències a la lluita pels drets civils dels anys 60 als EUA en diverses entrevistes i en la seva conferència política del 4 de setembre al Teatre Nacional. En aquella ocasió, el president va demanar una marxa pels drets civils des d'ara i fins a la sentència del cas 1-O.

El conseller Maragall ha aprofitat el desmentiment per deixar en evidència el ministre Borrell, que va destacar l'"interès" de la informació publicada per El Confidencial.

 

Text íntegre del desmentiment de l'institut Martin Luther King 

Sobre Martin Luther King, Jr., i el moviment independentista català

He quedat sorprès i molest avui quan he descobert que se m'havia citat malament en un diari espanyol en què s'afirmava que jo creia que Martin Luther King, Jr. s'hauria oposat al moviment independentista català. Això és una distorsió de les meves respostes a les preguntes d'un periodista espanyol de si està justificat que els defensors de la independència de Catalunya facin servir el nom de King per donar suport a la seva lluita. Per corregir els malentesos, vull aclarir sis punts. En primer lloc, no parlo per King i no vull endevinar les seves opinions sobre els problemes actuals que mai no va abordar durant la seva vida. En segon lloc, estic agraït quan qualsevol moviment decideix utilitzar la mena de tàctiques i estratègies no violentes que King va defensar. King no era el propietari ni l’inventor de la idea de la resistència no violenta a la injustícia, i és admirable quan un moviment adopta els principis no violents perfeccionats per King i altres líders i moviments anteriors. Tercer, a mi personalment m’inquieta quan manifestants o líders no violents són reprimits o castigats amb violència per la policia i els funcionaris de l'estat. En quart lloc, quan el periodista i jo vam comentar la possibilitat que la secessió de la pròspera regió de Catalunya pogués danyar la resta d'Espanya, vaig reconèixer que això podria ser el cas. En cinquè lloc, quan el periodista i jo vam discutir si era correcte comparar l'opressió dels catalans amb la dels negres americans, vaig mostrar el meu escepticisme pel que fa a la comparació directa entre les dues situacions. Sisè, i per acabar, tot i que he visitat Barcelona en diverses ocasions i he seguit les noticies de la premsa sobre el moviment independentista, aquesta no és la meva àrea d'especialització. No he parlat mai amb cap líder català (encara que m'agradaria tenir l'oportunitat de fer-ho). He dedicat les últimes tres dècades a estudiar les paraules que King realment va dir durant la seva vida i no a especular sobre les coses que podria haver dit si la seva vida no s'hagués truncat per el seu assassinat.

Text original

On Martin Luther King, Jr., and the Catalan Independence Movement

I was shocked and disturbed today to discover that I had been misquoted in a Spanish newspaper that claimed I believe Martin Luther King, Jr. would have opposed the Catalan independence movement. This distorts what I actually said in response to a Spanish reporter’s questions about whether proponents of Catalan independence were justified in using King’s name to support their struggle. In order to correct misunderstandings, I wish to clarify six points: First, I don’t speak for King or wish to guess his views about current issues that he never addressed during his lifetime. Second, I’m pleased when any movement chooses to use the kind of nonviolent tactics and strategies that King advocated. King did not own or invent the idea of nonviolent resistance to injustice, and it is admirable whenever a movement adopts the nonviolent principles perfected by King and other previous leaders and movements. Third, I am personally disturbed whenever nonviolent protesters and leaders are violently suppressed or punished by police and government officials. Fourth, when the reporter and I discussed the possibility that the secession of the prosperous Catalonia region might damage the rest of Spain, I conceded that this might be the case. Fifth, when the reporter and I discussed whether it was right to compare the oppression of Catalans to that of black Americans, I expressed skepticism that the two situations were directly comparable. Sixth, and finally, although I’ve visited the Barcelona on several occasions and have followed press reports about the independence movement, this is not my area of expertise. I have never talked to any Catalan leaders (although I would welcome a chance to do so). I’ve devoted the past three decades to studying what King actually said during his lifetime rather than speculating about what he might have said if his life had not been cut short by assassination.