La Guàrdia Civil ha acreditat que la Generalitat es va gastar com a mínim 1,5 milions d'euros en el referèndum del passat 1 d'octubre, una informació que contradiu els informes que els havia remès el Govern, en els quals acreditava que cap conselleria no havia destinat fons públics per a l'1-O. Així ho reflecteixen en un informe entregat el passat u de febrer en el Tribunal Suprem.

A l'esmentat document, al qual ha tingut accés Europa Press, la Guàrdia Civil recorda que ja ha acreditat una despesa en publicitat en mitjans de comunicació per al referèndum de 502.639,61 euros sense comptar l'IVA. A aquesta quantitat afegeix ara una altra de propera al milió d'euros (979.661,96 euros sense incloure l'IVA), encara que precisa que encara està per determinar, destinada als nomenaments de components de meses electorals i targetes censals i afegeix la referència de l'empresa Unipost.

Els agents exposen al seu informe que continuen realitzant gestions per determinar el cost total del referèndum, atenent altres línies d'investigació, entre les quals citen les relacionades amb el paper que va desenvolupar el Diplocat, que dirigia el Conseller d'Exteriors, Raül Romeva.

En relació amb aquest últim assumpte, l'informe esmenta la investigació que es duu a terme de les transferències realitzades per la delegació de la Generalitat a Brussel·les sumant un import de gairebé 140.000 euros destinades a The Hague Center for Strategic Studieses, que "poguessin estar relacionades" amb les despeses dels observadors internacionals que va enviar aquesta empresa a l'1-O.

La Guàrdia Civil destaca a l'informe l'"opacitat" de la Generalitat que s'ha posat de manifest en la contestació a l'ordre judicial de 30 d'octubre, pel qual el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona sol·licitava que se l'informés dels costos econòmics del referèndum.

L'Assessoria Jurídica de la Generalitat va respondre al Jutjat que cap departament no havia incorregut en cap cost per a l'1-O. Aquella resposta recopilava les que n'havien proporcionat cada un dels directors de servei de les diferents conselleries i de Presidència de l'administració catalana. Una d'elles anava firmada per Elsa Artadi, mà dreta de Puigdemont, i una altra, per Natalia Garriga, que va resultar detinguda en l'operació Anubis duta a terme el passat 20 de setembre contra els organitzadors de l'1-O.