L'exconseller d'Interior Joaquim Forn ha demanat al Tribunal Suprem que el deixi en llibertat perquè, malgrat que els atestats policials l'han "satanitzat" per donar-li un "perfil criminal deslligat", mai no va posar els Mossos d'Esquadra "al servei del projecte independentista del Govern".

Així ho sosté Forn en un escrit, en què demana la seva llibertat provisional al magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena, davant el qual ahir ja es va desvincular del dispositiu policial dels Mossos d'Esquadra amb motiu del referèndum de l'1-O i durant l'escorcoll a la Conselleria d'Economia del passat 20 de setembre.

Forn, que en el seu escrit insisteix que no repetirà de conseller d'Interior, remarca que davant Llarena ja va expressar ahir "sense ambigüitats, reserves o ambivalències semàntiques" que la seva "convicció i voluntat ferma" se situen a "desplegar la seva activitat política en relació amb els fins de consecució d'un Estat propi per a Catalunya amb subjecció al marc i cursos normatius que la Constitució de 1978 i l'Estatut del 2006 contemplen".

 

A més, nega que els Mossos fossin passius l'1-O i el 20 de setembre i es desvincula dels operatius policials d'aquestes dues jornades, que es van dur a terme seguint criteris "estrictament policials", sense que hi hagi "remotament" cap "principi de prova" que intentés "alterar la naturalesa" de la policia catalana com a cos judicial i la seva subjecció a la Llei.

"Mai, i de cap manera, va posar (Forn) els Mossos d'Esquadra al servei del projecte independentista del Govern del qual formava part. Sens dubte, una tal conducta hauria estat extraordinàriament greu, però el conseller va saber dissociar el seu compromís amb els impulsos polítics del Govern i les específiques obligacions com a conseller d'Interior", sosté l'escrit.

No hi va haver passivitat

Segons l'escrit, s'han d'analitzar "separadament" els plans de "desoir" les resolucions del Tribunal Constitucional i el seu encaix en el delicte de desobediència "respecte al comandament dels Mossos d'Esquadra que van seguir fidels als mandats normatius i judicials sense incitació al contrari per qui fos conseller d'Interior".

Respecte a l'1-O, Forn assegura que no pot sostenir-se que hi hagués "passivitat" en els Mossos d'Esquadra, ja que els diferents plans d'actuació elaborats per donar compliment a les resolucions judicials es van presentar a la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, al director del Gabinet de Coordinació, Diego Pérez de los Cobos, i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), sense que ningú els esmenés.

"No existeix constància, per no haver estat així, que fos el llavors conseller Forn qui modulés o temperés la concreta execució d'aquests plans notificats a la coordinació de forces", apunta.

A més, també nega la "passivitat" dels Mossos durant els fets del 20 de setembre, ja que les decisions operatives es van prendre en relació a l'ordre públic "per raons estrictament policials vinculades als principis de proporcionalitat i ponderació de menor lesivitat".

Sense indicis d'intoxicació

"No existeix, ni remotament, indici d'intoxicació i/o incitació desviada des del poder polític del conseller Forn, que permeti afirmar que va exercir domini funcional del curs causal en el decurs de l'operatiu policial (del 20 de setembre). Els comandaments policials declarants han assumit, lleialment, com a pròpies i sense incidència estranya del poder polític, les mesures preses, la seva classe i la seva intensitat", al·lega.

L'escrit destaca que Forn és un "servidor públic de llarga trajectòria", que ha destacat per la seva "capacitat gestora" i per la seva "afable flexibilitat en la recerca de solucions de trobada i diàleg", per la qual cosa lamenta que els atestats policials han "distorsionat i satanitzat" la seva imatge amb una "selectiva i unidireccional menció a passatges distorsionats" de les seves declaracions per atribuir-li una mena de "perfil criminal deslligat".

Com a exemple, apunta que en els atestats se li atribueix que va assegurar en una entrevista que "si s'accepta la nova realitat política, no hi haurà col·lisió entre policies", si bé en el contingut íntegre de la notícia s'infereix que únicament contemplava com a eventual possibilitat "un conflicte de competències entre cossos", sense que aparegui, ni "en un pla d'hipòtesi" una confrontació armada entre ells.