Alguns dels policies que van colpejar i agredir votants en diversos col·legis electorals del referèndum de l’1-O estan identificats, però d’altres no. Cal creuar les dades del número que porten a l’esquena amb el seu TIP. Un informe del mateix Daniel Pérez de los Cobos, que mostra la llista de tots els policies que van intervenir, ho posa fàcil, però cal que els ferits puguin identificar cada agressor amb la visualització de les imatges que hi ha fins ara.

Per aquest motiu el jutge ha ordenat als Mossos d’Esquadra que ordenin per col·legis electorals les imatges de les agressions i s’organitzin visionats amb els ferits.

De moment hi ha un policia identificat. És el que va protagonitzar una de les agressions del dia que va fer la volta al món: l’agressió a l’escola Pau Claris de Barcelona on un agent retorça els dits d’una de les votants. L’agent ja està identificat i els advocats demanaran que declari com a investigat.

L’advocat Xavier Monge, d’Alerta Solidària, està valorant encara si demana citar els seus comandaments i agents de la unitat com a investigats o com a testimonis, o bé espera que l’agent identificat com a l’autor de l’agressió comparegui primer davant el jutge.

Identificacions en marxa

Les dades que el jutge va requerir a la policia i que ara s'han lliurat han permès fer el creuament entre el número de l'operatiu que portava l'agent que hauria agredit Marta T. a l'escola Pau Claris. Aquest número, 4U21, es pot veure a les imatges de vídeo que consten en el procediment judicial i que per tant fan inequívoca la seva identificació. Segons la relació aportada per la policia, aquest agent seria el subinspector 70231.

Monge subratlla que “la identificació de l'agent en particular així com del responsable de la unitat que actuava en cada escola i els agents que en formaven part, ens permetrà tirar endavant amb el procediment judicial, ja que comptar amb la identificació del presumpte autor és un requisit imprescindible”.

Segons l’advocat d’Alerta Solidària, “l'informe del coronel De los Cobos aportat al procediment posa en relleu que, malgrat que es pretenguin excusar, es tractava d'un operatiu policial absolutament desmesurat i preparat per fer front a situacions de violència extrema que en cap cas es van produir”.

“L'absència de cap actitud violenta al llarg de la jornada del referèndum per part dels ciutadans és la major prova que l'actuació policial va ser desmesurada i que no va respectar els principis d'oportunitat, proporcionalitat i mínima intervenció, i que, per tant, van ser actuacions il·legals, que van vulnerar drets fonamentals i que no estaven justificades en la interlocutòria del TSJC que parlava expressament de no afectar la normal convivència ciutadana”, insisteix l’advocat.

Hi ha més de 200 ferits per agressions només a Barcelona, que són les que investiga el jutge d’instrucció 7 de Barcelona. Els advocats admeten que serà difícil poder identificar tots els policies i per això preparen una altra via d’acció. L’alternativa seria començar accions contra els comandaments de cada unitat.

Els advocats també creuen que encara que s’identifiquin els agents, serà difícil aconseguir una condemna perquè “la discussió serà si l’acció va ser proporcional i justificada. I si hi va haver resistència passiva o els manifestants van donar peu a l’actuació policial”.

Per això les imatges “són fonamentals”. Els testimonis són importants, però “una imatge és inqüestionable”, diu Monge.