Fèlix Millet, president de la Fundació Orfeó Català i del Palau de la Música durant 19 anys, i condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó per l'espoli del cas Palau, ha mort aquest dijous als 87 anys. Millet va dirigir el Palau de la Música des de 1990 fins a 2009, quan va ser destituït, la falta d'escrúpols i la seva cobdícia durant aquests anys, el van acabar portant a la presó. Procedent d'una família que va fer el seu imperi en el sector del tèxtil, el seu besoncle, Lluís Millet i Pagès, va ser un dels fundadors de l'Orfeó Català. El seu pare, Félix Millet i Maristany, es va decantar pel món de les assegurances. Des de jove, Félix Millet es va dedicar als negocis, i després d'una dècada a Guinea, va tornar l'any 1978 va començar la seva relació a l'Orfeó Català. 

El seu creixement social va ser imparable i va acumular càrrecs en empreses com Agrupació Mútua, La Caixa, el Liceu, Bankpime, Hàbitat o l'FC Barcelona. Al seu bon estatus se li va sumar el seu casament amb Marta Vallés, que tenia un patrimoni familiar espectacular: hereva dels propietaris dels papers Guarros, va rebre un gran llegat derivat de la venda de la signatura, gairebé dos milions d'euros, una herència que van invertir en propietats immobiliàries, com les que tenen a l'Ametlla del Vallès o a Menorca. 

Félix Millet José María Aznar Palau de la Música Efe
Fèlix Millet i José María Aznar al Palau de la Música / EFE

Esclat del cas Palau de la Música

El 23 de juliol de 2009 va esclatar un cas de corrupció que s'ha arrossegat durant més de 12 anys a Catalunya, el cas Palau de la Música. El 23 de juliol de 2009 a les 10:00 hores els Mossos d'Esquadra van entrar al Palau de la Música i van trobar factures falsejades, grans quantitats de diners en efectiu i fins i tot lingots d'or. Un gran moviment de bitllets de 500 al voltant del Palau de la Música va ser el que va despertar les sospites d'Hisenda i de la Fiscalia, i va fer esclatar el cas. La Policia Nacional va descobrir el desviament sistemàtic de fons públics i privats cap a despeses particulars de Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, com el servei domèstic, viatges de luxe o el pagament del casament de les dues filles de Millet, que es van celebrar al mateix Palau de la Música.  Així doncs, es va destapar un gran desfalc, amb diferents valors: segons l'Agència Tributària eren 24 milions d'euros, mentre que els auditors de la nova direcció, van calcular 35 milions. Els responsables de l'espoli al Palau van ser Fèlix Millet i Jordi Montull. 

Una imatge que quedarà pel record serà la de Millet sortint del Palau de la Música en ple escorcoll escortat pels Mossos i amb un paraigua blau marí. Després, van començar les filtracions que donaven tots els detalls d'un cas que comença a la taula de la fiscalia gràcies a dos anònims que alertaven de l'espoli. Quatre dies després de l'escorcoll, Millet dimiteix, i el Palau trontolla. 

L'any 1983, Millet va impulsar el Consorci del Palau de la Música, format per la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, a fi de canalitzar subvencions públiques cap a la institució. Aquell mateix any el van acusar d'apropiació indeguda i estafa per la seva gestió al capdavant d'una companyia anomenada Renta Catalana, que captava fons per a inversions i que va acabar fent fallida. Va ser condemnat i després absolt pel Tribunal Suprem, l'any 1991. Posteriorment, el 2003, Montserrat de Vehí va alertar en el seu informe de la Sindicatura de Comptes al Parlament de Catalunya que alguna cosa estava desafinant en el Palau de la Música. I just un any abans, en 2002, la Delegació d'Hisenda, va començar a rebre cartes anònimes en les quals es parlava obertament d'irregularitats

Confessió de Fèlix Millet

Fèlix Millet en una carta publicada a La Vanguardia el 17 de setembre de 2009 va admetre haver espoliat almenys de 3,3 milions d'euros. "He de reconèixer que m'he equivocat greument amb determinats comportaments que de seguida explicaré amb detall. Aquesta explicació té la intenció d'expressar el meu penediment, d'ajudar a la investigació judicial i de reparar, en la mesura de les meves possibilitats, el mal fet al Palau. Aquesta és també la meva manera de demanar perdó públicament a la societat", va escriure.

El judici va començar l'1 de març de 2017 amb un sumari de més de 60.000 pàgines. Millet en la seva declaració va confirmar que l'empresa Ferrovial feia donacions a Convergència a canvi d’obra pública. "No ho vaig dir a la meva confessió, però era veritat. Ferrovial em donava els diners i jo els passava a CDC. Jo el detall de les obres el desconec. Les obres que feien era un tema entre CDC i Ferrovial", va confessar el mateix Millet en el judici. L'expresident del Palau no va tenir problemes en entrar al detall de la trama "la quantitat a pagar la pactaven Ferrovial i Convergència. Les comissions eren d'un 4%: el 2,5% per a CDC, l’1% per a mi i el 0,5% per a Montull". I va anar més enllà: "Intentar donar cobertura legal als diners extra que cobràvem cada any també va ser un error". Va continuar destapant culpables "els temes fiscals els portaven Jordi i Gemma Montull sota el control de Mariona Carulla". "La reunió de l'11 abril del 2005, en la qual hi havia els senyors [Jaume] Camps, [Germà] Gordó, [Jordi] Montull i jo, no estava relacionada amb aquest tema". 

Judici Cas Palau Fèlix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull Efe
Fèlix Millet, Jordi Montull i Gemma Montull al judici del Cas Palau / EFE

Finalment, va acabar admetent tot el profit personal que va treure del Palau tant ell com Jordi Montull: "Ens vam beneficiar dels fons del Palau per a qüestions personals. No recordo si jo rebia 800.000 euros a l'any en bonus i el senyor Montull, 200.000. Existia la figura del col·laborador del Palau, que cobrava en efectiu perquè eren jubilats i no podíem posar-los en nòmina. Alguns dels viatges que vaig fer amb la meva família també els va sufragar el Palau, però n’hi ha un que se cita en l'acusació [a Mèxic] que sí que va ser per feina. Tots aquests viatges els organitzava Jordi Montull i no sé com es finançaven". En el judici també van diversos empresaris que van reconèixer que havien arribat a falsificar factures per a Convergència. 

9 anys i 8 de presó per Millet

Després d'un judici de quatre mesos i mig pel desfalc la sentència condemnava i confirmava el frau: Fèlix Millet i Jordi Montull van ser condemnats a 9 anys i 8 mesos de presó, i 7 anys i 6 mesos de presó, respectivament. A més, multa per a Millet de 4.120.540 euros per blanqueig de capitals i delicte contra la Hisenda pública. I Montull, 2.998.284 euros. A més de la multa, Millet i Montull havien de retornar els diners que es van quedar al Consorci del Palau de la Música, l'associació Orfeó Català i a la fundació Orfeó Català-Palau de la Música, en total 23 milions d'euros. També un pagament a Hisenda 677.904 euros. I CDC va ser condemnada a pagar els guanys que va obtenir de tota l'espoliació, valorats en 6.676.105 euros. El seu extresorer Daniel Osàcar també va ser condemnat a 4 anys i 5 mesos de presó i a una multa de 3.796.555 euros. Fins al novembre del 2022, l'Audiència de Barcelona n'ha recuperat 12. Tot plegat va ser ratificat pel Tribunal Suprem l'any 2020. 

La fiscalia demana l'ingrés immediat a la presó i la magistrada Montserrat Comas dicta l'entrada a la presó. Millet surt en ambulància de l'Audiència de Barcelona i aquella mateixa nit entra la presó de Can Brians. Però l'ingrés dura només 18 dies. Millet paga una fiança de 400.000 euros i juntament amb Jordi Montull, Daniel Osàcar i CDC recorren al Tribunal Suprem la sentència. 

Entrades i sortides de la presó

L'any 2020, 11 anys després que esclatés el frau, Millet va entrar a la presó de Can Brians 2. I des d'aleshores, els seus últims anys els ha passat entre la presó i l'hospital penitenciari de Terrassa. El Departament de Justícia li va concedir el tercer grau a Millet el passat mes de novembre al·legant "raons humanitàries" a causa dels seus greus problemes de salut. Precisament aquest mes, un magistrat de Barcelona va obrir un nou procediment contra Millet i Montull, en descobrir-se que haurien amagat a la justícia ingressos dels lloguers que cobren dels seus immobles que tenen embargats per eludir la seva responsabilitat en haver estat condemnats a retornar els 23, 8 milions d’euros espoliats al Palau de la Música.  Finalment, el 17 de febrer d'aquest any la jutge va permetre a Millet tornar a la residència privada per complir la condemna, on ha acabat morint aquesta nit amb 87 anys.